CASTELLÓ. Els cementeris, més enllà de la seua funció funerària indissociable, esdevenen profunds arxius a cel obert de la memòria col·lectiva d’una societat. Entre els polits panteons, les làpides cuidades i les belles escultures reposen relats que expliquen amb un detall minuciós com s’estructurava una ciutat, qui la governava o qui la treballava. Així, els campsants acullen personatges coneguts —polítics, artistes, advocats o figures populars— que actuen com a punts d’ancoratge per a explicar les èpoques que van viure. La història d’aquests llocs troba en la cultura, concretament en el teatre, un terreny fèrtil on desprendre’s de certs tabús i divulgar-se mitjançant el coneixement… o l’humor. En el cas de Castelló, l’associació cultural Viure la Mort representa aquest espai únic.

En aquest sentit, l’agrupació castellonenca, dirigida per la investigadora Queta Ródenas i formada actualment per més de 40 integrants, s’endinsa en els secrets del vetust cementeri de Sant Josep de la localitat a través d’itineraris teatralitzats i temàtics. Del recorregut de poetes o alcaldes del segle XIX al de personalitats vinculades a la història del CD Castellón, Viure la Mort compta amb prop d’una vintena de rutes pels carrers del camposant de la capital de la Plana. Ara, a més, l’associació diversifica les seues accions amb la recent publicació del llibre de relats El escuchador, on, amb una finalitat benèfica, participen, a més de Ródenas, 18 escriptors i sis il·lustradors membres del grup. Amb això, el centre cultural local La Bohemia, a través dels seus premis anuals Qubo, ha reconegut la complexa tasca d’estudi de l’escriptora i el seu trasllat a les arts escèniques.

De la documentació al teatre: un creixement exponencial

L’origen de Viure la Mort es troba prop d’una dècada abans del primer itinerari teatralitzat, realitzat l’abril de 2023. "El 2014 vaig escriure la novel·la Castellón en mis recuerdos, que tenia com a teló de fons el cementeri i em va donar peu a començar a indagar sobre la seua història», recorda Queta Ródenas. Durant els vuit anys següents, l’autora va recollir i plasmar la informació en la publicació Cementeri de Castelló. La història d’una ciutat, que arreplega el naixement del camposant de Sant Josep i les vicissituds de personatges rellevants soterrats en ell. "Mentre investigava, gent coneguda s’interessava pel que trobava i vaig començar a fer visites per a explicar-los el que veia". Així, de la mà del contacte amb altres escriptors a l’associació cultural L’Aljama, van sorgir els recorreguts. "Al principi érem a penes deu persones; ara som 40, ens disfressem d’època i jo prepare els guions".

Amb aquest objectiu, Ródenas va aprofundir i va reconstruir mitjançant diverses vies d’investigació no sols les vides d’aquells que ‘habiten’ el cementeri de la ciutat, sinó també del mateix espai, inaugurat el 1860. "Amb la finalitat de documentar-me, vaig començar a buscar en les actes municipals des de 1856 per a veure de què es parlava i per què es volia construir un cementeri nou quan feia poc que s’havia obert el del Calvari", explica l’escriptora. Els arxius històrics municipal i provincial, així com la recopilació d’articles de la premsa del moment, van ajudar a connectar les peces, que més tard van cobrar vida amb les representacions de Viure la Mort. "La gent que ja havia vingut amb mi no se sorprenia i, per a qui el cementeri imposa respecte, s’adona que és una manera amena de conéixer la història i ix amb la sensació d’haver estat en un lloc de record i memòria".

El escuchador: un llibre de relats amb sentit benèfic

D’altra banda, l’associació cultural va tancar un 2025 ple d’actes amb la presentació de la novel·la El escuchador. L’obra reuneix els relats de 18 plomes i les il·lustracions de sis pinzells de l’agrupació en un recopilatori que s’articula a través d’uns elements corals. "Els relats no són independents, sinó que existeix un fil conductor entre ells que establisc en el primer capítol mitjançant uns personatges", comenta Ródenas. La publicació continua la línia temàtica establida per la investigadora i aborda la veritat o la mentida d’allò que ocorre després de la mort. "Els passatges inclouen històries diferents i interessants; algunes tenen part de realitat i altres són fictícies", revela l’autora. Amb tot, l’associació destinarà els diners recaptats amb les vendes de l’obra a l’Associació de Fibrosi Quística de la Comunitat Valenciana.

D’aquesta manera, per damunt del treball històric i cultural, Viure la Mort ha desplegat la seua influència des del seu naixement mitjançant la presència en festivals literaris com Castelló Negre o L’Alcora Negra —els pròxims 20 i 21 de febrer—, homenatges a figures com Francisco Tárrega o actuacions en diversos municipis de la província. Així mateix, l’agrupació mostra una vessant educativa i solidària amb la participació en visites al cementeri d’instituts, de l’Ateneu Castelló i d’Afanías, o la col·laboració amb entitats a favor de la Dana o amb Urban Sketchers Castelló. "El que ens diferencia és que el que narrem en les obres és tot verídic, real i història de la ciutat", afirma Queta Ródenas. En definitiva, el premi Qubo reconeix una necessària tasca de memòria i com Viure la Mort, a través de la cultura i el teatre, recupera i exposa els records de Castelló.

BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA

Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.