CASTELLÓ. L’escriptor Josep San Abdón presenta este divendres a Castelló el llibre ‘Manel Garcia Grau. El poeta de la dignitat’ que li ha publicat l’editorial Onada. La cita serà en la llibreria Babel a les 18.30 hores, i intervindran en la trobada l’editor Ramon París, l’escriptor Vicent Usó, l’autor, Natxo Badenes, de la fundació Soler i Godes i Olga Carbó, esposa del poeta. El llibre, que arreplega la trajectòria vital i literària del poeta de Benicarló, estava previst que es presentara abans de l'estiu però finalment es va posposar per una indisposició d'un dels moderadors.
La biografia ressalta la importància de la paraula per a Garcia Grau. “Per a ell la paraula és l'instrument que ens fa humans i és també el símbol més important de la seua poesia”, relata San Abdón, qui afig que “qui l’ha llegit sap que disposava d'un compromís amb el seu entorn molt ferri i que es percep en la seua poesia”. Eixe deure, eixa voluntat de responsabilitat, ja s'observa quan un obri ‘La Mordassa’. Qualsevol extracte triat d'aquest poemari dona una galtada de realitat al lector de hui dia perquè els seus versos estan més vigents que mai i la denúncia que llança en les seues fulles podria recitar-se en qualsevol punt del País Valencià amb la mateixa ràbia amb la qual es va llegir per primera vegada en 2003.
Cridat a marcar una època
L'autor d'aquesta biografia de Garcia Grau comparteix la creença que els seus lectors fan quan afirmen que estava cridat a marcar una època. “De fet, d'alguna manera ho va fer. Però mai sabrem fins a on podria haver arribat Manel. El seu últim llibre, ‘Constants vitals’, és impressionant. Parla de la seua família, dels seus avantpassats, de la seua malaltia… Era molt jove quan va morir i mai podrem coneixer què haguera ocorregut amb la seua poesia si això no haguera succeït, fins a on hauria arribat. No era només un escriptor excel·lent, era molt més que això”.
Aquest llibre no és sinó una altra excusa per a tornar a recordar al que per a molts és el poeta més destacat de la seua generació, una eina en la qual es desgrana l'amor que sentia Manel pel seu país i per la seua llengua.
