LA MATA. L'electricitat és una peça clau per al desenvolupament dels territoris. Lluny queden aquelles primeres proves en les quals diversos farmacèutics com Casares, Simón o Domènech van aconseguir desenvolupar alguns dispositius per a il·luminar la farmàcia o algun carrer concret a Barcelona i Madrid. Eren els anys 1851 i 1852. Però no va ser fins a finals del segle XIX quan es fa el pas cap a l'electrificació industrial a Espanya. La llum que es va generar durant molts anys era la de corrent continu, fet pel qual no era possible transportar-la a distàncies llargues. Zones industrials i ciutats es van veure beneficiades. Més tard amb l'aparició del corrent altern, va ser possible transportar l'electricitat. El creixement socioeconòmic durant la segona meitat del segle XX va vindre acompanyat d'una major demanda elèctrica. De sobte, les infraestructures elèctriques també es van convertir en imprescindibles al medi rural.
Va ser en eixa època, sobre l'any 1973, quan Domingo Monserrat va començar la seua feina com a electricista autònom a la localitat de la Mata, realitzant xicotetes instal·lacions i reparacions, i treballant també a altres municipis de la comarca dels Ports i de Terol. "En aquella època mon pare anava en una moto pels pobles a realitzar instal·lacions", recorda Javier, el seu fill, que juntament, amb el seu germà, Andrés, mantenen el negoci familiar. Va ser a la dècada dels anys 80 quan son pare es va especialitzar també en la instal·lació de línies de baixa, mitja i alta tensió i va crear la marca Electrificaciones de La Mata. Des d'aquest moment, l'empresa no ha parat de crèixer i s'ha convertit en una ferramenta imprescindible per a dotar a la comarca de les infraestructures elèctriques necessàries per al seu desenvolupament.
Així, segons explica Javier, la firma dels Ports ha sigut l'encarregada de dotar d'electricitat a la major part dels masos dels pobles del voltant, de les empreses, de les granges i també de les vivendes. Es podria dir, que una part de l'avanç socioeconòmic de la comarca ha sigut generat pel treball de Electrificaciones de La Mata, que és una de les empreses que treballa per a Electra del Maestrazgo, el grup empresarial que distribueix l'electricitat a la zona nord de Castelló i al sud-est de Terol. "L'empresa va disenyar i va fer els treballs d'electrificació de la zona de la Tinença de Benifassà", assenyala Javier.
Amb el pas dels anys, la professionalització i l'adequació de l'empresa al segle XXI ha sigut una constant. Andrés, enginyer elèctric, es va unir a l'empresa l'any 2006, mentre que Javier, Enginyer industrial, ho va fer en l'època de la pandèmia, "escapant de la ciutat", diu. Cadascú es responsabilitza d'un dels departaments de la firma. Andrés és especialista en instal·lacions elèctriques, fontaneria i climatització i Javier és l'encarregat de dirigir la secció d'instal·lació d'energies renovables.
Precisament, la implementació de l'energia eòlica i de la fotovoltaica ha sigut un factor clau per al món rural per al seu desenvolupament. Electrificaciones La Mata va ser l'encarrega de dissenyar i implantar la primera comunitat energètica de les comarques de Castelló. Va ser a Todolella. Després van vindre les de La Mata, Forcall i Herbers entre d'altres. Aquests treballs són un exemple del fet que l'evolució de l'empresa ha sigut constant, incloent també serveis de telecomunicacions, internet i punts de càrrega per a vehicles elèctrics, per a afavorir la digitalització de les xarxes al medi rural, tan necessària per a cobrir les exigències de la nova realitat social i econòmica i de les noves generacions. Tot i l'evolució de l'empresa, "nosaltres sempre mantenim l'essència de l'empresa familiar i eixos valors del treball de proximitat", manté Javier. La instal·lació fotovoltaica a l'hotel Balfagón de Cantavieja o la substitució de la il·luminació al castell i a la muralla de Morella són dos exemples.
L'increment del nombre de treballadors, l'empresa ha passat d'uns 10 ara fa uns anys a 23, tots de la comarca, en l'actualitat, és un reflex del seu creixement, de la persevarança davant nous desafiaments i de la resiliència a poder sobreviure en un entorn rural. "Nosaltres ara estem bé, però crec que les institucions públiques haurien de donar més suport a xicotetes empreses com la nostra que dona treball i afavoreix la fixació de població en zones en perill de despoblació, davant les grans empreses que centralitzen la major part dels treballs, i facilitant tràmits per als xicotets autònoms, que cada vegada tenen més dificultats per a optar a concursos", argumenta Javier.
De moment, Andrés i Javier han aconseguit esborrar la utopia que podia paréixer treballar al seu poble com a enginyers i han apostat pel relleu generacional a una empresa que han viscut des de dins "tota la vida i que porta el nom del poble, una cosa que és molt potent com a marca", conclou Javier.
