Explicar coses complexes en els temps que corren, on se’ns ha acostumat a no tindre l’atenció fixada en una mateixa cosa més de 10 segons és complicat. Així que intentaré exposar el meu punt de vista de la manera més sintètica i clara possible.

Trobe que Compromís té un problema amb les eleccions generals. El problema de Compromís amb les eleccions generals és que l’electorat susceptible de votar Compromís no vota majoritàriament a Compromís en les generals.

Resultat d’això, Compromís, anant en solitari, aspira a traure entre zero i un diputat. Un diputat que, per ell sol, difícilment té la capacitat de marcar agenda, ser decisiu o aconseguir les coses que el valencianisme d’esquerres aspira a aconseguir per al País Valencià.

Òbviament, com que Compromís és un partit polític amb objectius polítics, no pot acontentar-se en romandre en eixa corda fluixa 0-1, no pot conformar-se amb oscil·lar entre la insignificança i la inexistència.

Aleshores Compromís es fa les preguntes lògiques que es faria qualsevol partit polític seriós en la seua situació: per què la gent no em vota tant a les generals? I, com puc fer que més gent em vote a les generals?

La resposta a la primera pregunta està en el vot dual: Els partits d’àmbit no estatal (PANEs) pateixen normalment este efecte que consisteix en que, un mateix electorat d’un mateix territori, castiga als PANEs quan les eleccions són d’àmbit superior al local-regional. Això li ha passat històricament de manera puntual o recurrent a tots els PANEs. Les formacions que han aconseguit trencar definitivament amb este vot dual des de l’esquerra són EH Bildu i ERC, donat que els seus respectius països compten amb un ampli sector de l’electorat d’esquerres que s’hi sent nacionalment vinculat als projectes que representen a diferència del que passa al País Valencià amb Compromís perquè la realitat del país que tenim el país s’imposa.

Compromís vol saber-ne més: on va el seu electorat quan venen les generals? Qui se l’emporta? Les enquestes internes son rotundes: se’n van majoritàriament al PSOE (i abans també, en part, a Podemos). Per això en les eleccions generals de 2015 i 2016 la coalició valencianista va decidir concórrer juntament amb Podemos a les generals en plena onada post-15M: en primer lloc perquè el vot dual el perjudicava davant altres opcions d’esquerres; en segon lloc perquè les enquestes li deien que compartia un ampli (en aquell moment molt ampli) electorat amb Podemos, per tant concórrer conjuntament eliminava la competència en l’espai propi i en tercer lloc, perquè internament Compromís corria el risc de trencar-se donat que les tesis d’Iniciativa anaven en la línia de confluir i les del Bloc (partit actualment conegut com a Més) en sentit contrari.