CASTELLÓ. Una part crucial de l'art roman en la seua inexorable capacitat de connexió arran d'un inabastable ventall de disciplines, estils, persones o societats. L'intercanvi i la transferència de coneixements entre els artistes resulta una activitat essencial per al progrés i l'evolució d'aquest, de tal manera que compartir temps i espai mentre es treballa en les obres genera una sèrie de sinergies plasmades posteriorment en elles. Així, les residències artístiques suposen ubicacions clau per a la creació, l'experimentació i el creixement dels autors en aquesta era contemporània. A més, si aporten les eines necessàries, el seu impacte en la trajectòria del creador es veu reflectit en un abans i un després, perquè obri la porta a formar part d'exposicions o entaular noves col·laboracions. En aquest sentit, l'Ajuntament  de Castelló convoca cada any les Beques Hàbitat Artístic, que ofereixen la possibilitat a un nombre d'artistes seleccionats - cinc en el cas del curs 2024 - de conviure amb altres autors durant uns mesos als centres GlogauAir de Berlín i La Rectoria de Barcelona.

D'aquesta manera, una vegada completades les seues estades en les respectives residències i renovat el calendari anual, els creadors ensenyen al públic les seues obres en una exposició conjunta. Dels retrats al còmic curt o una perspectiva diferent dels kintos; Marta Selusi, Fermín Sales, Tania Traver, Jesús Gallardo i Virginia Alonso protagonitzen la mostra d'enguany - organitzada pel consistori de la ciutat - al Menador Espai Cultural fins al pròxim 27 d'abril. La presentació, situada en la planta soterrani de l'emblemàtic edifici de la plaça Hort dels Corders, es divideix en cinc compartiments per a descobrir en cadascun d'ells una visió distinta sobre universos totalment allunyats, però amb l'art com a punt de partida. L'aventura de cada divisió espacial comença amb un breu text descriptiu, que introdueix a l'espectador en el món de l'artista - del seu origen a la seua evolució i llegat - i serveix de benvinguda a les seues creacions, que discorren al llarg d'una plèiade de gèneres.

Entre màscares i grafitis

Els solemnes retrats de Tania Traver envolten l'ambient en el primer dels espais de l'exposició i culminen en un dels extrems amb una sèrie de màscares de Carnestoltes. D'ací Mascarada, el projecte de l'artista, estudiant de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València, inspirat en les teories del filòsof francés Guy Debord i desenvolupat a GlogauAir. La idea de l'estudi, que deriva del concepte de l'espectacle i aborda la identitat com a "objecte de consum", es va forjar en la ment de la creadora a la seua arribada a Berlín, quan es va topar amb dos antifaços carnavalescos. "El meu concepte inicial era estudiar com s'havien reconfigurat els espais urbans, però les màscares van ser un senyal", apunta Traver, que defineix com a "enriquidora" la seua estada en el centre alemany. "Els retrats entronquen amb la teoria de l'espectacle de Debord mitjançant la paradoxa del pallasso trist, és a dir, al voltant de personatges que són capaços de fer riure a tothom, però després viuen en soledat". L'artista, retroalimentada per la seua primera experiència en una residència i el contacte amb altres artistes, cerca ara "noves portes i oportunitats".

• Mural de Fermín Sales

L'estada contigua viatja de la capital alemanya a l'interior més pur de la província de Castelló per a abordar El poder dels kintos. La instal·lació de Fermín Sales contempla dos murals contraposats impregnats de consignes, noms propis i formes dibuixades expressament per a la mostra per propis joves que es troben l'any on superen la majoria d'edat. "L'objectiu era cedir-los les parets del museu perquè plasmaren el que pensen", assenyala Sales. L'espai es completa amb dos vídeos en els que apareixen imatges de la celebració i el consegüent desfasament que provoca sovint la festa. D'aquesta manera, l'artista visual reflexiona "de manera crítica" des del respecte cap a una tradició de la qual ell també ha format part. "El projecte s'acosta als kintos a través del que està bé i el que està malament, sense perdre de vista que continua sent una tradició marcada pel gènere". El concepte de Sales, treballat a La Rectoria, representa la seua futura "línia a seguir" com a creador. "Sense pressa, però sense pausa; busque fugir del vídeo i incorporar altres llenguatges, exemple d'això són els grafitis", conclou.

La percussió, la dona fatal i la salut mental

El so envaeix l'espai expositiu quan l'espectador s'acosta a l'obra de Jesús Gallardo. A partir d'una bateria acústica, establida en el compartiment central de l'exposició, el projecte del músic valencià juga amb el processament de senyals en temps real per a aconseguir noves dimensions sonores. El concepte de Gallardo, desenvolupat a GlogauAir, reconfigura les notes de l'instrument per a oferir una experiència "única i immersiva". D'altra banda, Virginia Alonso, madrilenya establida a Castelló, explora l'evolució de la figura de Lilith des dels seus orígens i fins a la seua metamorfosi amb el món actual, quan desemboca a partir del segle XIX en l'arquetip de dona fatal. Entre obres plasmades en paper, escultures de ceràmica i baix relleus, la dissenyadora s'imbueix de la seua experiència a La Rectoria, on va trobar una "atmosfera captivadora i especial de colors rojos i verds". "Vaig aprofitar al màxim els tres mesos de convivència per a acabar el projecte", destaca Alonso, que subratlla en la seua obra la necessitat de "fomentar la creativitat".

• Retratos y esculturas de Virginia Alonso

Finalment, els traços plens de significat del còmic curt creat per Marta Selusi acomiaden la interdisciplinària experiència del visitant. En Et promet que ho estic intentant, la dibuixant conta la història de dos germans que queden atrapats en una "relació tòxica". "La història estudia la fina línia entre ajudar i ficar-te on no et criden", detalla l'aquarel·lista, que exhibeix en el Menador les làmines i esbossos originals del relat. Els dibuixos, ambientats en l'escenari del Montseny, habiten un xicotets bosc de detalls i colors que actua alhora de "refugi" per a qui necessita un moment de "respir tot sol". El còmic, que pot adquirir-se a la botiga castellonenca L'Ordre del Drac, precedeix el nou projecte de Selusi, que treballa per a traslladar a paper una història de fantasia fosca allotjada de moment al web. En definitiva, l'exposició dels residents de les Beques Hàbitat Artístic de 2024 suposa un desplaçament per a l'espectador entre cinc propostes diferenciades per la seua execució, però que emergeixen com els seus creadors i atrapen l'audiència en unes convivències que conflueixen al Menador de Castelló fins al pròxim 27 d'abril.