CASTELLÓ. En plena ronda de trobades amb clubs de lectura, l'escriptor Joan-Lluís Lluís ha fet parada a Vila-real per presentar la seua última novel·la, ‘Una cançó de pluja’, en una conversa que ben prompte va derivar en una reflexió sobre el poder dels relats i la necessitat de preservar la tradició oral. Tant és així que la sessió va concloure d'una manera singular. Lluny de limitar-se al torn de preguntes, Lluís va recitar un conte davant dels assistents. Ho fa, va explicar, en totes les seues trobades amb lectors perquè considera que “sense la literatura oral no hi hauria escriptura; l’oralitat és el fonament de la narració tal com la coneixem”.
No és una idea circumstancial, sinó un dels fils conductors de la seua obra. Ja a ‘Junil a les terres dels bàrbars’, el llibre amb què va obtindre el Premi Òmnium l'any 2021, els contes i la transmissió oral esdevenen una forma de preservar la memòria i d'obrir camins cap a la llibertat. En aquella obra, un dels personatges assegura que els oients de les seues històries només es deixen captivar “si els porte cap al desconegut. El que els agrada és la foscor que a poc a poc es va obrint”. Durant la conversa amb els lectors de Vila-real, Lluís va tornar a defensar aquesta mateixa idea: els relats han de conduir el lector cap a territoris inesperats.
El món homèric de l'Odissea
Com ja passava a Junil, ‘Una cançó de pluja’ també naix d'un viatge. L'autor va explicar que la llavor de la novel·la es troba en el món homèric de l'Odissea. La seua intenció inicial era escriure una història inspirada en aquell univers, però mentre es documentava, va topar amb una notícia real que va acabar alterant el projecte. “El fet que explicava l'article s'ha clavat en aquest relat i el modifica d'una manera que els lectors ja han pogut trobar en anteriors obres meues. No podia deixar passar aquell fet real, i el meu treball ha consistit a cosir aquesta història amb la faula”, va explicar.
El resultat és un llibre que, fidel a l'estil de Lluís, combina el mite, la reflexió moral i la faula per plantejar qüestions plenament contemporànies. La crítica ha destacat la seua capacitat de convertir els referents clàssics en una eina per interpretar el present, així com la construcció d'uns relats que funcionen alhora com a aventura, al·legoria i meditació sobre la condició humana. Els participants en el club de lectura de Vila-real també van ressaltar aquesta capacitat de Joan-Lluís per construir universos narratius d'una gran densitat imaginativa amb una prosa aparentment senzilla, però d'una precisió remarcable.
La proximitat d'escriure sempre en present
Durant la xarrada, el novel.lista també va explicar que escriu sempre en present, fins i tot quan adopta una veu narrativa tan poc convencional com la d'un primat, protagonista de ‘Una cançó de pluja’. “Ho preferisc així perquè és més pròxim i perquè explique el que passa mentre passa”, va assenyalar. Una opció narrativa que reforça la immediatesa del relat i la sensació que el lector acompanya el personatge en cada descobriment. L'escriptor va reconéixer, a més, que els nombrosos clubs de lectura que visita, especialment des del reconeixement obtingut amb ‘Junil a les terres dels bàrbars’, també han modificat la seua manera de mirar els propis llibres. “De vegades els lectors ens ensenyen coses de la mateixa novel.la que nosaltres no havíem vist”.
La visita de Joan-Lluís Lluís s'emmarca en una nova sessió del cicle Punt de trobada, impulsat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i va tindre lloc al Club de Lectura de Vila-real, coordinat per l'escriptor Vicent Usó i organitzat per l'A. C. Socarrats. Tant ‘Una cançó de pluja’ com ‘Junil a les terres dels bàrbars’ estan publicades per Club Editor.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
