CASTELLÓ. Joel Joan està immens. L'actor català puja a l'escenari del Teatre Principal de Castelló aquest dissabte (19 hores) Vània, una obra en la qual ell i només ell interpreta a huit personatges. La crítica apunta que és memorable el seu treball en aquesta reinterpretació que fa Simon Stephens del clàssic d'Anton Txékhov, L’oncle Vània, i que la precisió dels seus moviments i actituds ajuden a pujar la funció teatral a l'altura del millor one-man-show. 

La proposta és magnètica i arriscada, però és que la productora que Joel va alçar fa quasi tres dècades porta per nom Arriska Films. Poc més a afegir. El protagonista de sèries com Periodistas, Porca misèria o Plats bruts continua pel camí menys transitat i ara condensa l’univers de Txékhov en un sol cos i huit ànimes damunt de l’escenari. Amb llenguatge actual, ritme àgil i una aposta radicalment teatral, desafia els límits de la interpretació per acostar un clàssic com L’oncle Vània al públic d’avui. 

-Abans que ens contes eixe atreviment que fas amb Vània dalt de l’escenari, explica’ns si és molt fidel o lliure esta adaptació de L’oncle Vània que feu.

-És una adaptació actualitzada del text original del 1900 de Txékhov i se situa avui dia a Catalunya. L’obra és L’oncle Vània, amb tot el que a l’original ocorre, però no són les tres hores de teatre del Txékhov sinó que està sintetitzat. El nostre text té tres particularitats: és actual, passa al nostre país i està molt resumit, com et deia. El llenguatge és del carrer d’ara. Es diuen paraulotes i si es parla de follar els personatges diuen follar. Amb este estil ha adaptat l’obra Simon Stephens per a apropar-la a l’espectador.

-Joel, tu que has treballat tants textos teatrals, què té Txékhov per a ser un dels autors contemporanis més interpretats?

-És un clàssic modern dels més grans que hi ha al segle XX. Txékhov només té cinc obre de teatre, que són La gavina, L'oncle Vània, Les tres germanes, Ivànov i L'hort dels cirerers. Ell escrivia relats curts i va ser Konstantín Stanislavski qui l’anima a fer teatre. Ho fa i aconsegueix passar a la posteritat.

-Per què creus que ho aconsegueix?

-Això ocorre perquè escriu de manera molt diferent a la resta d’autors. Les seues obres estan plenes de passió i les protagonitzen persones que les passen putes i que estan deprimits. Estan tots malament als seus llibres. Però, a més, hi ha alguna cosa en els textos de Txékhov que el fan molt modern, i és que ell parla dels conflictes humans d’una manera molt particular i com molt pocs fan. És eixe el seu secret.

-L’obra que portes a Castelló té la particularitat que s’ha escrit per a un actor que interpreta, tot sol, huit personatges. Com afrontes el repte de preparar tremenda proposta?

-Amb molta disciplina. He treballat molt i he hagut de fer moltes hores d’estudi. Normalment, quan fas un monòleg, i jo n’he fet alguns, hi ha una veu narradora que explica al públic l’obra. En canvi, aquí no faig un monòleg. Estem davant d’una obra de teatre feta per un sol actor, que és molt diferent. El gran repte ha sigut tindre tota l’obra i tots els diàlegs al cap, i anar d’un personatge a l’altre en dècimes de segon. Hi ha molta gent que em pregunta si canvie de vestuari quan canvie de personatge, i ja els explique que no. Això seria inviable i no acabaríem mai. El que fem a Vània és un exercici hiperteatral. Mira, si veiem l'obra original, com és teatre, d’entrada sabem que les huit persones que pugen a l'escenari són actors i allò que els passa és mentida. Pues bé, en esta proposta encara és més mentida, encara és més teatral. Dit açò, el meu repte és que quan tingueu davant els huit personatges pugueu seguir la història. I no és fàcil. I no ho és ni per a l’espectador ni per a mi, evidentment. Però quan s’aconsegueix, i em sembla que és el que he assolit, l’efecte teatral és multiplicador perquè em diuen que veuen a tots i cada u dels personatges quan actue. I ho troben increïble i això em fa molt feliç, com et pots imaginar.

Hi ha molta gent que em pregunta si canvie de vestuari quan canvie de personatge, i ja els explique que no

-Com pots mantindre l’obra al cap, més enllà de la concentració profunda?

-Amb més concentració encara. És que si se me’n va l’olla, ni que siga un segon, em perd i ja s’ha acabat tot. Perquè no hi ha ningú a l’escenari per ajudar-me i perquè es trenca el ritme. Necessite concentració superabsoluta, que és el que més m’ha costat d’aconseguir a la vida sense cap mena de dubte. I és a una de les qüestions a les que més temps he dedicat.

-Doncs estaràs content amb tant de mòbil sonant al pati de butaques…

-Abans de començar la funció demanem que s’apaguen els telèfons i cada dia sonen. Ara encara és pitjor perquè també s’encenen els rellotges i fan una llum tremenda i des de l’escenari ho veus tot. És un mal amb què hem de conviure actualment. Abans es tiraven tomaques i ara s’encenen les pantalles. És trist. Però si és que hi ha gent que fins i tot agafa el mòbil al cinema! No entenc la falta de respecte i de sensibilitat cap al del costat, que ha pagat una entrada per veure una funció de teatre o una pel·lícula. Desconcentra al públic totalment. No ho entenc, home, si quan s’acabe podràs tornar a la pantalla... No patisques, home, que el telèfon no marxa a cap lloc, que la pantalla ha vingut per a quedar-se!

-Has treballat tots els personatges de la mateixa manera?

-M’estime tots els personatges. Ara que m’he doctorat en L’oncle Vània (riu) entenc tots i cada un dels huit. Per mi la feina d’actor és ficar-te dins del personatge i entendre els seus motius. Fins i tot als dos personatges petits d’esta obra, com són Saul i Elizabeth, els tinc una estima profunda perquè tots són una part de mi. Els he fet molt meus. Com a intèrpret estic molt a prop d’ells i de la seua essència emocional. Ho faig des de dins, no des de l’artifici ni ho he composat prèviament. Com és evident, Alexandr és un vell de huitanta anys fill de puta que està malalt i a punt de morir i no soc jo. Però sí que em pose a la seua pell. La mort és una cosa que no saps quan t’espera, et pot sorprendre en qualsevol moment. No cal ser vell per a sentir que la mort et fa por. I això ho diu Alexandr en un moment donat, quan confessa a Sònia que no és prou fort per a morir. 

-Ull amb la frase…

-Si, si. Esta frase a mi em fa pensar en la meua pròpia mort, i estime que tampoc jo són tan fort per morir-me encara. Quan arribe el moment ho seré, però este iaio, Alexandr, està expressant una cosa que a mi també m’afecta a pesar que ell està molt lluny de mi. Com veus, faig un exercici d’entendre als personatges profundament i aquí és on està el calat emocional de l’obra. El públic vorà sols un actor però segur que poden viure i entendre cada u dels personatges.

Faig un exercici d’entendre als personatges profundament i aquí és on està el calat emocional de l’obra

-Hi ha que conéixer l’obra de Txékhov per a veure la teua funció?

-No, per a res. Però l’altre dia un espectador em va dir que abans d’entrar al teatre li va demanar al ChatGPT un resum de l’obra de Txékhov i li va anar de puta mare (riu). És veritat que es un autor que escrivia sense ficar massa fàcil les coses. Per exemple. Vània, que es diu Ivan, tenia una germana, Anna, que és morta. Esta xica va tenir una filla que li diuen Sònia i que dona títol a l’obra perquè és ella la que fa a Ivan ser l’oncle Vània, perquè és el seu oncle. Per tant, tota l’obra gira al voltant de l’Anna, que no apareix mai a escena perquè es va morir onze anys abans i ha deixat una finca, que és on transcorre la funció, en herència a la seua filla, que és la neboda de Vània. Llavors, si és difícil sols el fet que l’espectador entenga que la casa on estem en aquell moment és la vivenda d’una persona que fa anys que és morta però que té una filla i té un germà, què mes puc dir-te. L’organigrama familiar ja és una putada per a tots… (riu).

-A més, amb una sola persona fent tots els personatges…

-No cregues. Fer les huit persones és igual de complicat d’entendre que si fórem huit actors. No vull que la gent que llig esta entrevista s’espante i no vinga al Principal, però conec a persones que ha vist la funció amb huit actors i m’han confessat que no han entés res.

-Com contrarestem el que diem perquè el públic no s’espante?

-Explicant que a mi m’ha apassionat este text. Quan la vaig començar a estudiar em va costar, perquè no és fàcil entendre-la. Però faig un esforç enorme per a intentar servir l’obra a l’espectador al màxim de polida i de clara possible. No pense en ningú més que no siga la persona que està a la butaca. El que fem és per al públic. M’agradaria que qui s’aprope al teatre, per un costat veja l’obra i per l’altre descobrisca a un actor que encarna huit personatges sense menejar-se de l’escenari. Segur que els resulta curiós anar a veure un espectacle fet per un sol tio. Per mi, això és màgia. Em sent un poc el Mago Pop, perquè faig màgia. Faig una cosa que no veus als teatres. Hi ha un tio fent-ho tot i aconseguís que cada personatge tinga la seua peculiaritat i que la gent els veja a tots i cada un… això em sembla flipant!

-El pes de Txékhov a la literatura universal és evident, però a este ‘Vània’ el públic va per l’autor o per l’actor?

-És una combinació de les dues coses. Doble al·licient per a la gent a qui li agrade com a actor, perquè també va a revisitar este clàssic de Txékhov que val la pena. I com deia abans, està actualitzat. A ‘Vània’ hi ha unes frustracions emocionals i un mar de passions a sota dels personatges que s’entenen perfectament avui dia, i que fan que esta obra siga un clàssic l’any 2026.

---

BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA

Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.