CASTELLÓ. Aquest dimarts, l'escriptora uruguaiana i espanyola Carmen Posadas descobria, al seu judici, el secret de la literatura negra en una entrevista amb Castellón Plaza. "La novel·la negra agrada perquè abasta des de passar una bona estona a retratar la complexitat del món", assegurava l'autora. El gènere, sorgit fa ara pràcticament un segle, ha evolucionat, d'aquesta manera, des de les clàssiques històries detectivesques fins a convertir-se en una poderosa eina social. Si bé altres estils passen de puntetes pel crim i la justícia, la literatura negra beu dels ambients foscos mitjançant una narració seca i directa. D'algun temps ençà, especialment des de l'explosió del true crime a través dels diversos canals mediàtics, el gènere s'amplia a alguna cosa més que un entreteniment i deriva en una fascinació contemporània per aquesta crònica que atrapa al lector, oïdor o espectador. Previ al seu auge, el festival Castelló Negre va nàixer en 2010 i es va expandir gradualment per la província per a "retre homenatge i difondre la cultura negra" a través de tallers, conferències o exposicions.

Entre les diferents activitats que apadrina la marca en aquesta 16a edició, l'associació cultural Viure la Mort posseeix una presència destacada en la programació. L'entitat cultural, coneguda per les seues representacions teatralitzades dels successos ocorreguts a Castelló a la fi del segle XIX i principis del XX, va acudir a la seu de Nules el passat 2 de març. A la Biblioteca Municipal, el grup d'actors dirigit per la investigadora castellonenca Queta Ródenas va desplegar un repàs a la crònica negra de la província amb el seu habitual punt de sàtira i humor. L'acte a la localitat de la Plana Baixa serveix de precedent per a la ruta que tindrà lloc divendres que ve, 14 de març, al Cementeri de San José de Castelló - ajornada des del dia 7 a causa de l'alerta per pluges. A aquest efecte, l'equip de l'associació revelarà en una visita teatralitzada a la necròpoli els llocs on jauen algunes de les personalitats característiques i crucials en la memòria de la capital de la Plana. De la mateixa manera, els personatges 'cobraran vida' i relataran les anècdotes del seu temps, acuradament arreplegades per Ródenas en la seua investigació plasmada en Cartografia del crim.

Una recopilació de dones criminals

Sobre les improvisades taules de l'escenari a la biblioteca de Nules, més d'una desena d'actors del repartiment de Viure la Mort van recrear alguns dels cridaners assassinats esdevinguts a la província fa més d'un segle. "Apareixia un jutge que revisava les penes d'alguns criminals", explica Queta Ródenas, que detalla la representació realitzada i les seues diferències amb la pròxima al cementeri de Castelló. "Entraven en escena i sol·licitaven al magistrat una rebaixa de la seua condemna; al mig, contaven la seua història i, finalment, se'ls denegava la petició", relata l'escriptora castellonenca, que remarca el to satíric de la peça. D'altra banda, Ródenas, directora i guionista de les obres, revela que el fil conductor a la necròpoli de San José travessarà les figures d'un sergent de la Guàrdia Civil i el seré del recinte. "Entre l'explicació de cada crim faran comentaris al respecte i aquells que representen l'autoritat els aniran acomiadant", comenta la presidenta de l'entitat cultural.

• Actors, en una representació de Viure la Mort -
• Foto: Carme Ripollés

Quant als successos que es teatralitzaran, la investigadora prepara una "recopilació de dones criminals". "En comparació amb l'home, la dona matava molt poc; en aquells anys - entre 1880 i 1920 - la figura femenina era astuta i no cometia el delicte per ella mateixa, sinó que eren les inductores", recorda. D'aquesta manera, les representacions mesclen punts d'història pura amb uns altres de curiositats i "llegenda urbana". Concretament, entre els crims als quals donarà vida Viure la Mort, destaquen el de Peregrina Montins i el de l'antigament conegut com a carrer de la Pólvora - ara carrer del Pintor Montoliu - de Castelló. El primer viatja fins al municipi de Llucena en 1888, quan Peregrina, d'uns cinquanta anys, va resultar condemnada a mort per enverinar al seu marit "poc després de testar aquest al seu favor", segons arreplega Ródenas en la seua selecció de casos. Per part seua, el darrer succés aborda la història dels "habituals" altercats al vial pròxim a Sant Roc, on, en 1919, una dona "va assassinar a una altra enmig del carrer".

De trobades literàries a premis o tallers

Més enllà de les visites i presentacions teatralitzades a càrrec de Viure la Mort, la 16a edició del festival Castelló Negre prossegueix amb la recta final de la seua programació, que s'estén fins dissabte que ve, 15 de març. En aquest sentit, el certamen atrau les mirades la resta d'aquesta setmana a les seues seus de Castelló, Vila-real, Nules i Oropesa. Per parts, l'escriptor Fernando Garrido visitarà aquest dimecres a les 11.30 la capital de la Plana en una trobada al Centre d'Envelliment Actiu al voltant de la seua novel·la Gueto, que aborda un crim ocorregut al Districte Jueu de Cracòvia en 1941. Les activitats s'endinsen en el cap de setmana amb el lliurament de premis del concurs juvenil de relats a Vila-real - aquest dijous a les 19.00 - i els contacontes a la biblioteca de Vilafamés - el divendres a les 17.15. De retorn a Castelló, l'emblemàtica llibreria Plácido Gómez de la ciutat acollirà eixa mateixa jornada a les 18.00 l'Interrogatori  de la Virgulilla - tertúlia formada per un total de 19 membres; de novel·listes a editors o assagistes - al qual es 'sotmetran' les escriptores Arantza Portabales i Laura Azcona.

• L'escriptor Fernando Garrido

Previ als últims actes del festival al llarg de la setmana vinent, aquest dissabte actua de colofó i 'resoldrà' els successos finals amb un quartet de cites al voltant de la província. Així, Nules ensenyarà als més xicotets a com ser un bon detectiu a la seua Biblioteca Municipal a les 11.00 i Castelló agafa el relleu al Templet del parc Ribalta a les 11.30 amb uns tallers infantils que combinen les arts detectivesques i el medi ambient. El dia acabarà a les 18.00 a l'Associació Club Ávalon Castelló, que repeteix amb la reunió literària Sang al Fadrí i la resolució d'un crim en el context del principal monument de la localitat a través del joc. Finalment, juntament amb el recorregut pel cementeri de l'associació dirigida per Queta Ródenas, Castelló Negre posarà el punt i final a la seua edició de 2025 el dijous, 13 de març, amb la visita de l'escriptor Julio César Cano a la biblioteca d'Oropesa a les 18.00 i el dissabte, 15 de març, a les 18.30 mitjançant la ruta teatralitzada Por o fugirem a Vilafamés, sota la direcció dels autors Francesc Gisbert, Víctor Labrado i Joan Borja.