CASTELLÓ. La celebració del 125 aniversari dels estudis de Mestre a la ciutat de Castelló ha conclòs aquest matí en un acte que ha volgut retre homenatge i rescatar la figura de Rafael Balaguer, una persona transcendent i que ha simbolitzat la constància i la lluita callada de l'educació, com a únic camí enfront de la intolerància i la injustícia. Balaguer va ser director de l'Escola Normal de Castelló en dos períodes, durant la República, des de l'any 1932 fins al 1939, i des de 1960 fins al 1965, i va patir el procés de depuració del magisteri a Espanya establert pel règim franquista, que el va tindre apartat de les aules durant 16 anys.
L'acte, que ha tingut lloc a la sala d'actes Germà Colón de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, s'inclou dins del programa UJI_encultura 2025, i ha constat de dues activitats: la donació del Fons Balaguer a l'UJI per part de la seua família i la conferència-concert «Rafael Balaguer (1895-1979): guitarrista i director de l'Escola de Magisteri de Castelló», que ha realitzat el professor Antoni Ripollés, coordinador del projecte sobre Balaguer.
En l'acte han estat presents Javier Vellón, degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l'UJI; Antoni Ripollés, professor del Departament d'Educació i Didàctiques Específiques; Lidia París, encarregada de l'Arxiu General de la Biblioteca de l'UJI, i les netes de Rafael Balaguer, Maruja i Alicia Balaguer, que han explicat que «la família ha pensat que tot el llegat estaria millor conservat a l'Arxiu de l'Escola de Magisteri i al mateix temps pot servir per a estudiants i professors».
Una assignatura "pendent"
D'altra banda, Ripollés ha explicat durant la seua intervenció que la recuperació de la figura de Rafael Balaguer «és una assignatura pendent, silenciada durant dècades per diversos motius i que cal rescatar per a entendre no sols la trajectòria dels estudis de Mestre a Castelló, sinó la realitat viscuda durant el segle XX pels esdeveniments polítics, socials i educatius al voltant de Magisteri. Som hereus d’aquells fangs i d’aquell esperit de supervivència», assegura.
L'acte no sols ha servit per a reconèixer la seua formació o vàlua pedagògica, sinó també el seu vessant artístic, ja que a més de professor de Ciències va ser deixeble de Francesc Tàrrega i també un referent en la interpretació guitarrística durant la dècada dels anys 40. El matí ha començat amb l'acte de donació del Fons Balaguer, que consta d'una extensa col·lecció conservada de partitures originals del repertori guitarrístic junt amb les nombroses transcripcions manuscrites i publicades, que permeten reconstruir no sols la trajectòria del mateix Balaguer, sinó de la història de la guitarra del segle XX.
Entre les peces de la col·lecció es troben partitures d'arreu del món, algunes de 1909 i 1910, i on destaquen la partitura original de la versió d'Andrés Segovia de la Chacona de la Partita de Bach, algunes de Matilde Salvador i de Vicent Asensio. En total són 793 els documents registrats entre partitures, manuscrits i impressions que formen part del fons. Altres documents que a partir d'avui formen part de l'Arxiu de Magisteri són les cartes inèdites amb Andrés Segovia o Joaquín Rodrigo; imatges icòniques amb compositors i músics que formen part de la memòria històrica i musical (com Vicent Asensio o Andrés Segovia), i diversos documents personals.
Conservació i donació
Tot això, diu Ripollés, gràcies al fet que la família ha conservat nombrosa documentació personal i el fons musical de Rafael Balaguer, decidint donar-lo i que forme part de l'Arxiu de Magisteri de l'UJI, perquè puga estar a l'abast i consulta de la comunitat universitària, investigadors, mestres, etc. Juntament amb aquest fons documental, la recerca ha permés localitzar cartes, imatges i documents al voltant de la seua activitat pedagògica, intel·lectual i artística que poden incrementar el patrimoni de l'arxiu.
L'acte s'ha tancat amb un concert d'Antoni Ripollés, que ha interpretat entre d'altres, les peces que li van dedicar compositors com López Chavarri o Vicent Asensio i també la peça Morena me yaman, de Matilde Salvador, juntament amb la soprano Arantxa Martínez, que en el seu dia va ser estrenada pel mateix Balaguer. El final del projecte sobre la figura del que va ser director de l'Escola de Magisteri de Castelló contempla també la publicació d'una biografia i la gravació d'un disc amb les més destacades composicions musicals relacionades amb Balaguer.
Aquesta activitat és la darrera per a celebrar els 125 anys dels estudis de Mestre a la ciutat de Castelló que va començar amb l'exposició «L’Escola Normal del Magisteri Primari de Castelló de la Plana durant la Segona República», a l’espai del Menador en desembre de 2021; seguida de les activitats en novembre del 2024 com ara l'exposició «125 anys, 125 imatges» a l’Aulari de la Facultat de Ciències Humanes i Socials; la conferència «Mestre de mestres: 125 anys de formació del Magisteri a Castelló» a càrrec de la doctora Carmen Agulló de la Universitat de València; i la taula redona: «De la Normal a l'UJI: experiències viscudes» per professorat de l’antiga Escola Normal de Magisteri de Castelló.
