CASTELLÓ. Corre l'any 1979. En les albors de la nova democràcia i la gènesi d'una liberalització cultural que va explotar en la dècada següent, una companyia de teatre naix per a sembrar un espai que trenca amb el tradicional. Mitjançant la performance - disciplina que desplega l'art a través de les accions del seu autor - La Fura dels Baus va friccionar els límits anteposats fins a eixe moment en uns espectacles innovadors, al mateix temps que imaginatius i amb un punt brutal. La "simbiosi", com el col·lectiu es va definir en el seu propi manifest, va destacar per les seues imponents instal·lacions artístiques i la utilització d'intensos i significatius elements mecatrònics, una branca enginyera que combina la creació de sistemes i la robòtica per a l'elaboració de mecanismes. Així, la companyia fundada per cinc membres va començar a caminar als carrers de la localitat catalana de Moià.
Un dels seus creadors va ser Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959). L'artista va formar part de La Fura dels Baus durant la seua primera dècada i, des de l'any 1992, va iniciar la seua carrera en solitari. Al llarg d'ella, Antúnez ha explorat diferents conceptes - de la tecnologia a la societat o l'antropologia - en un recorregut únic de formats i especialitats que ha derivat en la creació d'un univers propi, batejat com 'Marcelaxia'. En aquest sentit, la Sala Sant Miquel de Castelló, com a part de les desenes Jornades de Performance de la Fundació Caixa Castelló, acull - aquest dissabte a partir de les 19.30 - la conferència performativa 'Natura Centrum Est'. L'actual projecte del català beu del seu habitual caire col·lectiu, que fa partícip de l'obra al públic present, per a situar la naturalesa en el centre del debat. "Es tracta de l'últim pas d'una trajectòria de més de 40 anys en el món de l'art", indica Antúnez. "Concretament a la frontera entre la performance i el teatral".
'Menjar-se' les obres d'art
La llorejada carrera de Marcel·lí Antúnez discorre per fases contínues però alhora perpendiculars en la seua temàtica. D'aquesta manera, amb el cos i el dibuix com a eixos centrals, el seu treball es desplaça entre el còmic, l'Art Brut, les avantguardes o l'agricultura ecològica. Aquesta última vessant es va intensificar arran de la pandèmia de la covid-19 i el trasllat de l'artista a una casa de pagès com a via de "fuita". "El coneixement de la terra m'ha portat a descobrir unes tècniques per a mediar amb la naturalesa que desconeixia", explica Antúnez. En aquest punt, el natural de Moià revela entre els seus referents al botànic Albert Howard o Rudolf Steiner, fundador de l'agricultura biodinàmica. "Aquesta connexió amb el medi em va portar a un treball creatiu i a un aspecte que no havia considerat: a part de produir obres d'art, també es poden consumir", assegura. La gestació d'aquesta idea es produeix a través d'una introspecció en la genealogia del creador català.
