CASTELLÓ. Corre l'any 1979. En les albors de la nova democràcia i la gènesi d'una liberalització cultural que va explotar en la dècada següent, una companyia de teatre naix per a sembrar un espai que trenca amb el tradicional. Mitjançant la performance - disciplina que desplega l'art a través de les accions del seu autor - La Fura dels Baus va friccionar els límits anteposats fins a eixe moment en uns espectacles innovadors, al mateix temps que imaginatius i amb un punt brutal. La "simbiosi", com el col·lectiu es va definir en el seu propi manifest, va destacar per les seues imponents instal·lacions artístiques i la utilització d'intensos i significatius elements mecatrònics, una branca enginyera que combina la creació de sistemes i la robòtica per a l'elaboració de mecanismes. Així, la companyia fundada per cinc membres va començar a caminar als carrers de la localitat catalana de Moià.
Un dels seus creadors va ser Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959). L'artista va formar part de La Fura dels Baus durant la seua primera dècada i, des de l'any 1992, va iniciar la seua carrera en solitari. Al llarg d'ella, Antúnez ha explorat diferents conceptes - de la tecnologia a la societat o l'antropologia - en un recorregut únic de formats i especialitats que ha derivat en la creació d'un univers propi, batejat com 'Marcelaxia'. En aquest sentit, la Sala Sant Miquel de Castelló, com a part de les desenes Jornades de Performance de la Fundació Caixa Castelló, acull - aquest dissabte a partir de les 19.30 - la conferència performativa 'Natura Centrum Est'. L'actual projecte del català beu del seu habitual caire col·lectiu, que fa partícip de l'obra al públic present, per a situar la naturalesa en el centre del debat. "Es tracta de l'últim pas d'una trajectòria de més de 40 anys en el món de l'art", indica Antúnez. "Concretament a la frontera entre la performance i el teatral".
'Menjar-se' les obres d'art
La llorejada carrera de Marcel·lí Antúnez discorre per fases contínues però alhora perpendiculars en la seua temàtica. D'aquesta manera, amb el cos i el dibuix com a eixos centrals, el seu treball es desplaça entre el còmic, l'Art Brut, les avantguardes o l'agricultura ecològica. Aquesta última vessant es va intensificar arran de la pandèmia de la covid-19 i el trasllat de l'artista a una casa de pagès com a via de "fuita". "El coneixement de la terra m'ha portat a descobrir unes tècniques per a mediar amb la naturalesa que desconeixia", explica Antúnez. En aquest punt, el natural de Moià revela entre els seus referents al botànic Albert Howard o Rudolf Steiner, fundador de l'agricultura biodinàmica. "Aquesta connexió amb el medi em va portar a un treball creatiu i a un aspecte que no havia considerat: a part de produir obres d'art, també es poden consumir", assegura. La gestació d'aquesta idea es produeix a través d'una introspecció en la genealogia del creador català.
'Accions', performance de La Fura dels Baus en 1984'Accions', performance de La Fura dels Baus en 1984A aquest efecte, Antúnez assenyala la seua inspiració en la branca materna de la seua família. "La meua mare era filla de pagesos i moliners; gràcies a ella m'he retrobat amb la tradició en la relació amb la naturalesa", comenta. La nova etapa en la producció artística del moià se suma a l'àmplia trajectòria de l'artista, que va començar amb La Fura dels Baus i un impacte internacional. "Va ser una primera època en la qual el meu treball es va centrar en el col·lectiu, encara que després la companyia prenguera canals diferents i més convencionals, però no per això menys interessants o pioners, com l'òpera", recorda Antúnez. Sobre aquest tema, la companyia, sense l'ús de la paraula, interactuava amb el públic mitjançant accions "catàrtiques". Completada la seua presència en el col·lectiu, durant els següents 20 anys l'artista va obrir un segon període enfocat en una tecnologia de base "utòpica". "En una certa manera, aquesta faceta és la que es podrà veure aquest dissabte en la meua presentació a Castelló".
Els límits del món artístic
La galàxia creativa de Marcel·lí Antúnez s'expandeix durant més de quatre dècades al voltant del globus. Així, l'artista ha realitzat instal·lacions en punts de la geografia nacional - de Barcelona o València al festival Lluèrnia d'Olot - i ha rebut reconeixements en diversos certàmens, inclòs el Premi Max de les arts escèniques o l'honor a millor New Media en el Nouveaux Cinéma de Mont-real per la performance interactiva 'Afàsia'. No obstant això, en referència a aquella tecnologia primigènia, Antúnez subratlla, d'entre les seues actuacions, 'L'home de carn' i 'Epizoo'. "La primera tracta d'un robot folrat amb pell de porc que l'any 1993 es va exposar a les portes del mercat de La Boqueria, cosa que hui dia seria impensable". Respecte a la segona performance, més innovadora i visual, el català s'abilla amb un exoesquelet que el públic controla per a dirigir els seus moviments i posar l'accent en la col·lectivitat. "Tot això generava un paràmetre per al que podria haver sigut la tecnologia en l'actualitat, és a dir, basada en la participació i la programació lliure".
No obstant això, la informàtica va prendre amb l'arribada del nou segle un camí distint. "Ara ja no eres propietari del que fas, sinó que estàs de lloguer", afirma Antúnez. "Els poders tecnològics busquen que sigues client i no que pugues proposar o canviar les normes". En aquest sentit, abrigat per la possessió de temps per a la reflexió durant el confinament, l'artista va aglutinar els aspectes del dia a dia que habiten "en els marges del món de l'art". "Per exemple, la nau en la qual tots viatgem, que és la naturalesa, no forma part del panorama artístic; per això, des de fa uns anys estic centrat en col·locar el medi natural en el centre del debat", reflexiona. D'aquesta manera, l'univers de Marcel·lí Antúnez aterra aquest dissabte a la Sala Sant Miquel de Castelló amb una poderosa actuació que explora els límits de la creació a través de la seua experiència utopista amb la terra i la mecànica.
