CASTELLÓ. La història d'una ciutat al llarg del temps es construeix alhora que batega el cor dels seus habitants. Aquests, agrupats en generacions diferents en temps i en forma les unes de les altres, busquen la manera d'atestar la seua època per a deixar constància del seu aspecte, les seues modes o els seus costums. Durant el segle XX, especialment abans del naixement de la batejada com a societat digital en els anys 90, els estudis de fotografia van exercir un paper fonamental. Per una banda, en la seua comesa essencial - retratar per a recordar un moment vital concret; per altra, gradualment, formalitzar un arxiu de la identitat comunitària i cultural d'un poble. D'aquesta manera, les col·leccions allotjades en ells representen en l'actualitat bancs de memòria, perquè obrin una finestra a un passat no tan llunyà, però que sembla allunyar-se veloçment. En particular, un dels baguls dels records de Castelló va pertànyer a Ramón Sánchez (Sevilla, 1915-2019), per l'estudi dels quals van passar els seus ciutadans des de 1967.

Ara, els fotoperiodistes Ángel Sánchez i Carme Ripollés no sols s'encarreguen de protegir i conservar l'arxiu, sinó que també l'obrin al públic per a donar a conéixer el seu llegat fotogràfic. Entre les diverses accions realitzades a aquest efecte - d'exposicions sobre el territori a mostres sobre la memòria de la ciutat i la província -, el Espai Cultural Obert (ECO) Les Aules ofereix la possibilitat de viatjar al Castelló dels anys 60 fins al pròxim 21 de juny. Concretament, la investigació visual, plasmada en la projecció d'un documental, convida a conéixer la societat del moment mitjançant els retrats presos en el Estudio Sánchez. L'espai situat al carrer Colón, que va baixar la seua persiana en l'estiu de 2021, servia també com a laboratori, magatzem i llar. Per l'establiment, especialment en el temps arreplegat en l'exposició, transitaven diàriament ciutadans de tota índole; des de xiquetes en edat de comunió a militars condecorats. "La mostra inclou unes 1000 instantànies, triades d'una selecció d'uns 13.000 negatius", precisa Ángel Sánchez.

L'essència de la societat

Davant la magnitud de material present - l'estudi va retratar als castellonencs durant huit dècades -, la revisió de les instantànies es delimita a aquelles preses durant els anys 1967 i 1968. "De les més de 10.000 fotografies vam triar unes 2000, que van ser les que vam escanejar i amb les quals vam començar a treballar", explica Sánchez. El filtre aplicat llavors pels fotoperiodistes va derivar en la projecció visible durant aquestes setmanes en l'espai de la plaça de Les Aules. La mostra - part de les huit que formen aquest 2025 el festival Imaginària, organitzat per la Universitat Jaume I - no se centra expressament en la qualitat de les imatges, sinó que es deté en les que "narren l'essència d'aquella societat". En aquest sentit, el final de la dècada dels 60 a Espanya significa una etapa crucial, marcada per una divisió de pensaments entre mantindre's en el passat o virar cap al futur. Les transformacions econòmiques, socials i culturals del moment s'aprecien en les mirades de cada retrat de Ramón Sánchez.

L'exposició visual es construeix així a través de la premissa principal del significat, més que sobre un sentit tècnic. "Hi ha fotografies que potser no tenen un grau excel·lent, però en canvi sí que mostren com era la gent, com anava vestida i la varietat de persones que passaven diàriament per l'estudi", comenta Ángel Sánchez, que fixa alhora el punt de partida i la missió de la mostra. "Es tracta de realitzar un mapa humà de la societat i de com es representava aquesta en els establiments de fotografia". D'aquesta manera, la investigació aporta instantànies inequívoques de la seua època. Per exemple, diverses dones immortalitzades amb el vestit de les seues bodes, joves abillades amb vestits regionals o xiquets que es feien les seues primeres fotografies acompanyats de peluixos o d'un fons decorat. "Els estudis no deixaven de ser teatres; la gent apareixia realitzant les seues funcions i fins i tot es vestia a propòsit per a l'ocasió, creant una espècie de personatge per al negatiu", assegura el fotoperiodista castellonenc.

Un arxiu sense fi

La revisió de l'arxiu de l'estudi Sánchez va començar fa ara tres anys, quan Ángel Sánchez i Carme Ripollés van preparar una primera píndola sobre el material col·leccionat. En aquest cas, la divulgació va partir d'un documental i una exposició vinculada a la memòria històrica en el Col·legi Territorial d'Arquitectes de Castelló. Aquella mostra, centrada en la "part comercial, industrial i d'habitatge social i la situació política de la ciutat i la província durant els anys 50 i 60", deixa passe a la segona part actual, teixida segons la "tipologia de les imatges". A aquest efecte, la pel·lícula ordena per blocs els negatius, d'acord amb les persones que apareixen. De la mateixa manera, en cada apartat, la projecció ensenya primer instantànies individuals i va ampliant el seu número fins a copar la pantalla, la qual cosa ofereix a l'espectador la sensació d'immensitat que emana de la col·lecció de Ramón Sánchez. "Cada rang d'edat és únic; de la similitud en les xiquetes, als pèls cardats de les joves o els homes en vestit", detalla Ángel Sánchez.

El retrat de la societat castellonenca a la fi dels 60 es tracta d'un variat i que defineix perfectament les 'dues Espanyes' que convivien en el temps mitjançant els estils. "D'una banda, començava a ser el país del La, la, la i, per un altre, continuava tenint força el pasdoble", apunta Sánchez. Així mateix, l'exposició ensenya una sèrie de negatius en els quals s'aprecia com es treballava llavors la fotografia. De fet, la projecció revela el procés de positivat de la pel·lícula i l'aprofitament de les dues cares de la placa on es realitzava la instantània. "Es veuen moltes imatges en les quals apareixen una persona del dret i una altra invertida; quant al material, encara era una Espanya de postguerra i a vegades compartien placa dues persones que no es coneixien", recorda el fotoperiodista, que espera que la investigació "isca de Castelló i viatge per a donar-se a conéixer en altres festivals". Previ a això, l'infinit arxiu de Ramón Sánchez retrata a la societat castellonenca dels 60 fins al 21 de juny en el ECO Les Aules.