CASTELLÓ. Alba Montfort i Yolanda Montfort són els caps visibles de la cooperativa Micel·li, de Vilafranca del Cid. Alba és sociòloga i Yolanda és tècnica mediambiental, i totes dues són les gestores de Micel·li, una cooperativa d’iniciativa social i mediambiental que té com a objectiu generar espais de trobada que fomenten les interaccions i el treball en xarxa. És una iniciativa jove, que va començar a gestar-se a finals de 2022 i que oficialment va iniciar la seua trajectòria l’any 2024. Elles han rebut el Premi Plaza Emprendedores 2025 al millor projecte d’empreniment en zona rural. Respon la seva cofundadora, Alba Montfort.

— Per què naix Micel·li i quines són les seues motivacions?

— Nosaltres decidim crear la cooperativa perquè volem contribuir a que als nostres pobles hi haja vida, que la gent s’hi puga quedar i que puguem donar resposta als desafiaments del territori, sobretot la despoblació. Volem poder decidir i crear el territori rural que desitgem. La nostra feina, com que som només dues persones, és crear tot això en col·laboració amb altres agents del territori: associacions, administracions públiques i persones de la comunitat. La idea és pensar projectes i activitats que donen resposta a les problemàtiques que la gent té detectades. Moltes vegades es pregunta a la població rural quines necessitats té; ara és moment d’arromangar-nos i buscar maneres de donar-hi resposta des de les nostres possibilitats. No canviarem el món en dos dies, però a poc a poc anirem fent coses.

— Què oferix Micel·li? Què feu des de Vilafranca i què significa per a vosaltres dinamitzar la ruralitat?

— Normalment treballem des d’una perspectiva transversal que toca molts àmbits. D’una banda, dinamitzem el teixit social del territori; de l’altra, també dinamitzem a nivell econòmic. Som una cooperativa d’iniciativa social que participa en la xarxa d’economia social i solidària del País Valencià, perquè volem generar un altre tipus d’economia basada en uns valors concrets. La nostra feina és molt diversa. Per exemple, un dels primers projectes que vam fer va ser Llavadors Lovers, que va començar a Vilafranca. Volíem treballar el patrimoni i la participació ciutadana per recuperar antics espais comunitaris de les dones i donar-los un nou sentit, a més de tractar temes de sostenibilitat relacionats amb l’aigua i els productes de neteja. També treballem en projectes d’intercooperació econòmica, com Teix Importell, que busca crear una xarxa de dones que treballen en projectes tèxtils sostenibles i millorar la seua activitat econòmica. Ens adaptem al que detectem al territori i allà on hi ha persones amb energia i ganes de fer coses.

— Creieu que el model de Micel·li és exportable a altres comarques?

— Sí, totalment. De fet, no som les úniques que treballem en aquesta línia. Al final es tracta de fer petites accions que van canviant les coses a poc a poc. Per exemple, quan necessitem contractar un servei, intentem fer-ho al territori. Quan vam voler fer els nostres roll-ups de comunicació, en lloc de comprar-los per internet, vam contractar una artesana local perquè els dissenyara amb teles reciclades. És una decisió menuda, però significativa. Això està passant en molts llocs: la gent intercoopera i aposta per aquests models. Nosaltres col·laborem amb el Centre de Desenvolupament Rural d’Albocàsser, amb els grups d’acció local que gestionen ajudes Leader, amb altres cooperatives rurals i també amb entitats de Castelló ciutat. Hi ha molta gent treballant i ens anem trobant i fent projectes junts. Tenim més capital social i més entitats de qualitat del que sovint pensem.

«Ara mateix el repte és consolidar, créixer amb seny i no assumir més del que podem sostenir»

— Les administracions fan prou per aturar el despoblament rural?

— Quan ens feu aquesta pregunta, ens ve una resposta clara: nosaltres preferim buscar punts en comú amb l’administració i amb la resta d’agents del món rural. Volem trobar allò que ens uneix i veure com podem col·laborar per donar resposta a les necessitats de la comunitat, més que jutjar o criticar. Algunes coses són diferents o tenim valors diferents, però cal preguntar-se: en què podem anar de la mà? En què podem trobar cohesió pel bé comú del territori? A nivell local, ens estem trobant administracions molt predisposades a fer coses. S’estan duent a terme projectes interessants i la gent està oberta. Això és molt positiu.

— Per què decidiu constituir-vos com a cooperativa?

— Nosaltres ja coneixíem el model cooperatiu i la nostra manera de treballar està molt alineada amb la horizontalitat. La Federació Valenciana de Cooperatives (Fevecta) i la XEAS ens van acompanyar i ajudar a polir el nostre model de negoci. Triem ser cooperativa perquè encaixa amb la nostra manera de fer. Ens agradaria que, si l’empresa creix, persones del territori puguen incorporar-se no només com a treballadores, sinó com a sòcies de ple dret. Apostem per aquest model perquè implica responsabilitat compartida i capacitat de decisió. A més, en una cooperativa els beneficis es reinverteixen al territori: en projectes, formacions o iniciatives que generen impacte social i ambiental. Si generem riquesa, volem que es quede ací.

— Quins són els reptes de futur de Micel·li?

— Anem a poc a poc. A nivell econòmic portem menys de dos anys i per a nosaltres és molt important l’autocura i gestionar bé la nostra energia. Ens emocionem molt amb els projectes, però hem de fer-los a un ritme assumible. De cara al futur, volem consolidar els projectes iniciats, per respecte a les persones que hi participen. Quan siga possible, incorporarem noves persones o ampliarem projectes. Però ara mateix el repte és consolidar, créixer amb seny i no assumir més del que podem sostenir.

Esta entrevista es va publicar originalment en Anuario Plaza Emprendedores, editat al març de 2026.

BOLETÍN DE EMPRESAS E INNOVACIÓN

Toda la información empresarial de Castellón, concentrada en un único correo semanal para seguir la actualidad sin perder tiempo. Suscríbete gratis al boletín aquí.