CASTELLÓ. És ben sabut que la renovació de les festes de la Magdalena o la seua refundació, va ser el 1945. Aquesta data assenyala un abans i un després de les festes que la ciutat celebrava i les que han seguit celebrant-se.

El 3 de desembre de 1944 es constitueix la Junta Central de Festejos, encapçalada pel regidor senyor José Miazza Bueso per designació de l’aleshores alcalde, el farmacèutic Benjamín Fabregat Martí; un òrgan gestor creat per coordinar i potenciar unes noves festes, les de la Magdalena, amb un esperit renovador i amb moltes dificultats inicials per “ampliar-les, potenciar-les, dotar-les de nous continguts, per donar a la nostra ciutat, alhora que expansió, l'alegria d'un poble que havia de recordar els dies gloriosos de la seua història".

Un poble que, després de cinc anys de pau, abastava els 50.000 veïns i que, malgrat que la “Junta Central” va nàixer en un moment de règim dictatorial, va  encertar en intentar i aconseguir que hi estigueren representants ciutadans d’ideologia diversa, conformant i aglutinant una mena “d’assemblea de notables”, un grup prou cohesionat de ciutadans, ben vistos políticament, a la vegada que ben acceptats pel poble; fórmula que  va aconseguir que aquesta estructura festera “ funcionara” al llarg de molts anys, sota el paraigua de l’ajuntament.

Fernando Falomir, Joaquin Casanovas, Joaquín Tárrega, Vicente Adsuara, Pedro Botella, Alvaro Nebot, José Climent, Manuel Godoy, Joaquin Pitarch, Carlos Torlà, José Carot, Miguel Mulet, Pepe Vicent i Clemente Agost, van ser els regidors-presidents, continuadors de la tasca iniciada per José Miazza, que van saber rodejar-se d’aquells “sabuts”, Carlos Murria, Manuel Segarra, Bernat Artola o Eduardo Codina entre d’altres, a qui van seguir Victor Beltrán, Manolo Salvador i molts més que, llevant-li hores al son i a la familia,  al llarg dels més de 40 anys, fins la creació l’estiu del 1988, de la Fundació Municipal de Festes, órgan que havia de substituir-la en l’organització i tutela de totes les festes celebrades a la ciutat al llarg de tot l’any, van pilotar i aconseguir que les festes de la Magdalena foren, any rere any, el referent provincial del gaudi i la germanor.

• Cazador va treballar més de 40 anys en les festes de la Magdalena.

Corría l’any l’any 1938, quan una jove castellonenca, de 14 anys, María Teresa Cazador Calduch, ingressava previ examen-oposició com a funcionària de l'Ajuntament, sent designada auxiliar mecanògrafa al negociat de Festes i Cementeri que dirigia el funcionari Francisco Baynat Masip.

Interrompuda la romeria i processó per la guerra els anys 1937 i 1938 i només uns mesos després que el nou alcalde José Gimeno Almela signara el nomenament com a funcionària de la senyoreta Cazador, va restablir-se la  celebració per l’any 1939 de la festa de “la Magdalena”, amb el desig de convertir-la en una gran festa. Com abans de la república, oficialitat i clergat van tornar a peregrinar conjuntament, abandonant el laïcisme i aconseguint en els anys posteriors despertar la demanda veinal que la festa no podia ser només d’un dia.

Amb el naixement de la Junta Central de Festejos, un sistema de gestió i organització que s’havia de recolzar en el ben saber fer del funcionariat municipal, empleats públics coneixedors de la práctica de l’administració municipal, Maria Teresa, que ja acumulava uns anys d’experiència, va ser assignada, pel nou alcalde Benjamín Fabregat, per fer-se càrrec més directament de la gestió administrativa festera a la que va dedicar-se fins el moment de la seua jubilació produïda l’any 1986.

Més de 40 anys en què María Teresa va poder ser testimoni en primera persona, del naixement i evolució festera des de la rereguarda, des de la creació d’aquella enlluernadora Cavalcada del Pregó, eixida de la imaginació i estima per la seua terra del boticari Manuel Segarra Ribés,  fins l’aparició dels nous sectors i la gestora de gaiates.

Tots i cadascú dels alcaldes que van seguir al senyor Fabregat, Carlos Fabra, Jose Ferrer, Eduardo Codina, Francisco Grangel i Vicente Pla, van confiar a aquella senzilla treballadora la important missió d’assessorar i orientar en mil i un assumptes els inexperts membres de la Junta en aspectes de protocol administratiu i en la comptadoria de temes econòmics,  i per descomptat, tots els presidents i membres de la “Junta Central” van recolzar-se i confiar plenament en el treball diari d’aquella subalterna, la qual sempre tenia, per experiència aconseguida amb el pas dels anys, consell, eixida i solució als diferents problemes festers, als que havien de fer front en moltes ocasions els membres de la Junta, i que no dubtaven en consultar-li, convertint-se sense cap pretensió en una “membre més” a l’ombra i, sent part, mai prou reconeguda, de l’èxit i popularitat que amb el pas dels anys, les festes anaven assolint.

Pràcticament, al llarg d’un bon grapat d’anys, tota la funció administrativa de les festes va passar per les seues mans, sent tant el seu castellonerisme i tan profunda la seua passió per tot allò que envoltava “la Magdalena”, que mai va demostrar cansament com a conseqüència del fatigós treball que en moments puntuals havia de suportar.

I si Maria Teresa va ser “ànima mater” de la paperassa de festes, curiosament, com hem assenyalat,  des de la seua entrada a l’ajuntament, va compartir una part de la seua tasca, la de portar la comptabilitat festera, amb una semblant en una altra àrea municipal, la dels enterraments, la dels morts que es produïen a la capital de la Plana, mantenint per molts anys, una relació més que directa amb els responsables del cementeri municipal.

Apropar-se a la finestreta del seu “negociat”, ubicat durant molts anys sota l’escala de l’entrada lateral de l’edifici noble municipal, per a gestionar successos tan diferents com festes i òbits, on ella treballava envoltada per dues fotografies, la del turó, ermita i castell vell i la panoràmica del cementeri, era recordar d’on venim i on anem, i lloc on prendre contacte amb un torrent de xafardells, que, en moltes ocasions, feien l'espera més suportable, conformant una estampa habitual durant molts anys, convertint-se en una de les funcionaries més estimades. Tan va ser així que va ser mereixedora de la Insígnia d’Or de la Junta Central de festes de la Magdalena i el Fadrí d’Or, que va portar amb orgull al llarg de tota la seua vida.

Es contava entre els companys que en més d'una ocasió li van sentit comentar: "Quan em canse de la feina del cementiri i vull aclarir-me, em pose a treballar amb els assumptes de la Junta Central".

• El treball discret i anònim de professionals de l'Ajuntament és important per a l'èxit de les festes de la Magdalena.

L’any 1987, pocs mesos després de la seua jubilació, dins la setmana festera, va rebre un homenatge tribut de reconeixement als valors i serveis prestats en l'exercici de la seua tasca, rebent el respecte i consideració de l’ajuntament i de tot el món fester,  mentre evocava amb nostàlgia el passat, estrenyent encara més, la vinculació de la seua personalitat amb aquell Castelló pairal, de poc més de 38.000 habitants en el que tots es coneixien.

Com a castellonera i per l’estima envers les festes i les tradicions va donar suport a diverses comissions de l’organització de les festes, com la del Pregó, Propaganda, Desfilada de gaiates i la d’Enllaç amb els sectors gaiaters, entre d’altres; no podia imaginar-se que, poc després de la seua joiosa jubilació,  que aquella solemne Junta Central de Festejos desapareixeria, sent substituïda per la denominada Junta de Festes de Castelló, ja amb Daniel Gozalbo  d'alcalde i Pepe Vicent com a regidor delegat, amb l’aprovació d’uns nous estatuts que havien de substituir els aprovats i en vigor des de l’any 1946.

I amb els nous aires i nous estatuts, com a recanvi en l’organització festera sorgeix la Fundació Municipal de Festes, amb el Patronat com a òrgan de control i la Junta de Festes com a òrgan executiu responsable de la nova gestió, arribant també el canvi en l’aspecte administratiu.

El negociat de festes es separa del de cementeris, a la vegada que, la seu festera-administrativa es trasllada al tercer pis de la Casa de Cultura del carrer d’Antoni Maura, on una nova persona,  una jove castellonenca, Laura Rodriguez Sábado, allà per les darreries de l’any 1988, assumirà, com a personal laboral de la recent creada Fundació Municipal de Festes, les tasques administratives sota les ordres del fester i membre de la darrera Junta encapçalada pel regidor Clemente Agost, i ara il·lusionat primer president de la recent elegida Junta de Festes de Castelló, Sebastià Pla Colomina (1989-1990).

I el temps passa, la Junta de Festes assumeix l’organització i desenvolupament de totes els festes del cicle anual, Reis, Carnestoltes, Magdalena, Festa de la Rosa, Sant Cristòfol, Sant Joan o Sant Antoni, la  tasca és cada vegada més complexa, s’assumeixen a més a més infraestructures i serveis, sobretot en allò referent a les festes de la Magdalena.

Luís Doménech Company (1991-1992) i Sixto Barberà Ferrando (1993-1994) van continuar la tasca festera de Sebastià Pla. Més de 250 actes van arribar a programar-se al llarg de les setmanes magdaleneres, alguns nous i amb prou càrrega  administrativa al seu darrere, cas de l’Enfarolà, el Festival Internacional de Bandes de Música, la Nit Màgica, els piromusicals o l’Encesa..., i “la plantilla” de personal administratiu sense créixer; Laura es multiplicava perquè tot poguera eixir al dia, però les dificultats no paraven de créixer.

El 1995 un jove advocat, Juan José Pérez Macián, assumeix la presidència de la Junta i, per ser aquell un any més que especial, coincidint amb el cinqüentenari del nou format de les Festes Magdaleneres, aquelles van continuar renovant-se amb la incorporació de nous actes, a la vegada que la imaginació s’estenia al conjunt de festes que des de la Junta es coordinaven al llarg de tot l’any. Era el moment de plantejar-se una nova incorporació que va fer-se efectiva en la figura d’una altra jove castellonenca, María Lledó Ortiz Marco.

A partir d’aquell moment dues  “auxiliars administratives” amb un treball més que abnegat i des de l’ombra, contribuiren, i ho segueixen fent a dia d’avui, a fer més grans encara les nostres festes. Raúl Pascual Cherta (1997-2000), Pere Pau Montanés Guinot (2001-2002) i Jesús López, el president més longeu (2003-2015), van ocupar successivament la presidència, persones que al costat dels demés membres de la Junta, van poder comprovar la seua entrega al treball; un treball, el administratiu que anava augmentat, mentre que l’oficina d’Antonio Maura es quedava més que menuda.

Castelló per decisió de l'assemblea legislativa de la comunitat autònoma a iniciativa de l'ajuntament, el 2006 entra a formar part del grup de “grans ciutats” i com a tal comença a configurar no només les competències i l'organització municipal, si més no també a preveure les infraestructures i els serveis necessaris.

Mentre al gener del 2011 s’inaugura la nova comissaria provincial del Cos Nacional de Policia en un solar de la ronda Est, el març següent, és el torn de l’edifici multifuncional del Palau de la Festa, destinant-se una part de les dependències ubicades al primer pis com “administració” de la Junta de Festes. A partir d’aquell moment, s’abandona “la Casa de Cultura” i Laura i Lledó continuen desenvolupant el seu treball diari a les ordres directes de Jesús López,  ara en aquest nou espai, i amb posterioritat amb Juan Vicente Bellido (2015-2018) i Noelia Selma, que successivament van ocupar la presidència.

D'acord amb allò establert a la legislació de règim local, l'any 2012 l'Ajuntament de Castelló de la Plana va procedir mitjançant acord plenari a la constitució de l'organisme autònom local Patronat Municipal de Festes, que va substituir la Fundació Municipal de Festes, creada l'any 1988 i a modificar els estatuts que la regien i, les dues “auxiliars” passen a ser adscrites al nou organisme autònom, continuant desenvolupant des de l’ombra una cada vegada més complexa i variada tasca laboral.

Apareix ara un nou órgan directiu del Patronat, la Gerència, que a partir del febrer del 2016 es ocupada per espai de 5 mesos per Silvia Agost i amb posterioritat fins el 2023 per Vicent Montolio. Tant l’una com l’altre, vistes les jornades laborals interminables a les que havien de fer front Laura i Lledó, no van dubtar en reclamar reforços de personal municipal per poder tirar endavant el volum de treball, de manera que des de l’equip de govern municipal va aprovar-se l’augment de plantilla amb 3 nous efectius, un tècnic i dos administratius, que se’ls uniren.

Tots, elles i ells, abans, ara i espere que per molts anys més, conformen els grans puntals de les festes “ a l’ombra”, i amb la seua tasca diària, donen resposta i fan tot allò que no llueix però que és bàsic en la cimentació festera, contribuint i molt perquè les nostres festes hagen estat, són i continuen per molts anys essent les millors festes del món, enveja dels pobles veïns.