CASTELLÓ. "Els arxivers som gent divertida. També creativa". Pot ser la pila de documents que emmagatzemen als seus llocs de treball, als arxius municipals, et fan pensar el contrari. No sembla a primera ullada massa amé estar entre tants i tants anys d'història. Si pocs sobrevivien als 45 minuts de classes sobre carlistes a l'institut, com fer-ho en una jornada laboral completa? Doncs si, més enllà d'aquestes idees construïdes al voltant d'un treball que pot semblar poc apassionant, s'amaga una feina que si ve té molt a veure en el que vam ser, ajuda també a construir el que serem. Als seus calaixos habiten des de documents sobre memòria històrica o lleis valencianes, fins a fotografies, plànols o valuoses obres d'art com poden ser les partitures de Francesc Tàrrega. Però sobretot històries, el relat de moltes persones que com a poc semblen ben curioses.

"Al principi de la democràcia van invitar a un arxiver perquè contarà la situació d'aquests documents a Catalunya. Quan va pujar a les Corts va dir una frase que me l'he apropiat moltes vegades i que deia així: Disculpeu, perquè vosaltres esperàveu trobar a una persona engroguida, en els ulls molts fons i coneixedora dels secrets de tots vostés. I veuran que estic molt moreno, ben menjat, feliç i ric de tot. Jo també he gaudit la meua feina fins a l'últim moment". Vicent Gil ha donat per acabada la seua etapa a l'arxiu municipal de Vila-real aquest dilluns, en jubilar-se després d'estar entre les seues parets des de 1990. Quasi trenta anys en què s'ha dedicat a "vendre" el que significa un arxiu per a la societat. A fer-lo més apetitós. A traure-ho fora d'eixa ombra al que, encara avui, molts treballadors acostumen a deixar-lo. Es tracta d'eixe mateix esperit que transmetia Sam en La Ciutadella de Juego de Tronos. Un posicionament que no entén aquestes valuoses obres si no és com un servei de la societat.