CASTELLÓ. El passat diumenge, 4 d’octubre, llegia amb deteniment l’entrevista publicada en aquest mitjà a l’alcaldessa de Castelló i, com diem ací, em feia creus. Hi havia moments en què pensava que estava parlant d’una altra ciutat i no de la capital de la Plana.
En aquestes línies em centraré exclusivament en la part educativa, que és l’àmbit que millor conec i sobre el qual puc fer una anàlisi més rigorosa.
El primer que em crida poderosament l’atenció és que, en tota l’entrevista, pràcticament no hi haja cap referència a l’educació. I això ja ens dona una pista prou clara de quin ha sigut el paper del govern municipal del PP en aquesta matèria durant aquests quasi tres anys i mig.
Una de les poques referències és la construcció del nou IES Cremor, l’institut de la zona nord, que continua pràcticament en la mateixa situació que quan el PP va arribar al govern. Han passat els pressupostos de la Generalitat de 2025 i 2026 i continuem sense veure avançar les obres. Això sí, anuncis per part del govern de la senyora Carrasco sobre la licitació de l’obra n’hem tingut diversos. Anuncis, molts; realitats, cap.
Algú podria pensar que l’IES Cremor és una excepció. Lamentablement, no és així.
En la resta de l’entrevista no trobem pràcticament cap menció més a les infraestructures educatives de la ciutat. Bé, sí: trobem la no-resposta sobre la situació dels conservatoris. Eixos conservatoris sobre els quals l’actual alcaldessa, quan estava en l’oposició, afirmava que si el PP governava a l’Ajuntament de Castelló serien una realitat. Devia referir-se a una realitat paral·lela, perquè, a hores d’ara, al solar situat davant dels jutjats no hi ha cap conservatori.
I què sabem de l’ampliació de l’IES Vicent Castell i Doménech, necessària per a construir els espais que han de permetre ampliar la Formació Professional de la família de Química i que ha figurat en els pressupostos de la Conselleria d’Educació de 2024, 2025 i 2026? Res de res.
I es pensa actuar a l’IES Juan Bautista Porcar, un institut que presenta importants necessitats de millora? Tampoc no trobem cap referència, ni per part de l’alcaldessa ni de la Conselleria.
Però, si tot això és preocupant, la situació dels col·legis encara ho és més.
El maig de 2023 es van preparar les memòries perquè la Conselleria incloguera en el Pla Edificant actuacions als CEIP Cervantes, Bisbe Climent, Carles Selma, Antonio Armelles i Sant Agustí. Amb el canvi de govern de la Generalitat, aquelles actuacions van quedar, aparentment, en el calaix dels oblidats.
A l'inici d'aquest curs l'alcaldessa va anunciar que havia telefonat a la consellera per demanar les delegacions de competències dels CEIP Bisbe Climent i Cervantes.
De veritat, senyora Carrasco? Una telefonada és la resposta que mereixen, després de més de tres anys, les comunitats educatives d'aquests centres?
Anunciar una telefonada no és tramitar una delegació de competències ni executar una obra. Els procediments administratius necessiten documentació, memòries i voluntat política per impulsar-los. I el més sorprenent és que les memòries necessàries ja estaven preparades el maig de 2023.
Encara hi ha més. El CEIP Soler i Godes té des de 2023 un projecte en mans de la Direcció Territorial d’Educació de Castelló per ampliar el menjador i construir un gimnàs. Tres anys després, la comunitat educativa continua esperant.
Igualment greu és el cas del CEIP Jaume I, que necessita urgentment ampliar el pati. La mateixa alcaldessa es va comprometre davant la comunitat educativa. Més de tres anys després, continuen esperant. Fotos i «postureo».
Davant aquesta realitat, sorprén especialment que l’alcaldessa afirme que Ajuntament i Conselleria treballen «de la mà». Si realment és així, la pregunta és inevitable: on són els resultats? Treballar junts no és anunciar telefonades, reunions o projectes, sinó aconseguir que els expedients avancen, els pressupostos s’executen i les obres es facen realitat. I ara, amb el PP governant tant a l’Ajuntament de Castelló com a la Generalitat Valenciana, ja no hi ha una altra administració de diferent color polític a qui responsabilitzar dels retards. Si treballen agafats de la mà, és hora de demostrar-ho amb fets.
Per això costa compartir l’afirmació de l’alcaldessa que «Castelló ha pasado de estar dormida a estar llena de vida, proyectos y futuro». Almenys en educació, la realitat és ben diferent. Projectes hi ha, sí, però un projecte que no s’executa continua sent un paper; una licitació anunciada reiteradament no és un institut; una telefonada a la consellera no és un col·legi reformat; una promesa electoral no és un conservatori. Aquesta és, precisament, la diferència entre la propaganda i la gestió: els anuncis es publiquen, les obres s’executen.
Des que governa el PP a Castelló, l’educació ha quedat relegada a un segon pla, no només per la falta d’avanços en infraestructures essencials, sinó també per la falta d’exigència de l’Ajuntament davant de la Generalitat per defensar les necessitats educatives de la ciutat.
No sé si és mala gestió, desinterés o una política excessivament instal·lada en l’anunci. El que sí que sabem és que els anys passen i els centres educatius continuen esperant. Per això, si l’alcaldessa està realment preocupada per l’educació dels nostres xiquets i xiquetes, li demanem una cosa ben senzilla: menys anuncis i més gestió; menys promeses i més obres. I podria començar reunint-se amb la comunitat educativa, tal com va prometre per escoltar les seues demandes.
Una ciutat no es desperta perquè ho proclame la seua alcaldessa en una entrevista; una ciutat es desperta quan avança. I, en educació, Castelló no està avançant: està esperant.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
