CASTELLÓ. Ser docent no és millor ni pitjor que cap altra professió, però tinc molt clar que té una dimensió fonamental: la vocació. Al llarg dels anys s'han consolidat una sèrie de tòpics que han quedat gravats en la memòria col·lectiva i que estan molt allunyats de la realitat. Una de les expressions tradicionals més conegudes és aquella de "passar més fam que un mestre d'escola". Aquesta dita fa referència a la situació dels ensenyants a principis del segle XX a Espanya, quan molts havien de sobreviure amb recursos insuficients i depenien dels pagaments dels municipis o, fins i tot, de l'ajuda de les famílies per poder menjar. Avui en dia, la frase ha quedat com una referència popular a les dificultats econòmiques, però jo vull centrar-me en una altra creença molt estesa: la que afirma que els docents tenen tres mesos de vacances.
El curs escolar per a l'alumnat acostuma a acabar al voltant del dènou de juny, però això no significa, ni de bon tros, que finalitze el treball dels professionals de l'educació. Durant la resta del mes es desenvolupen els processos de reclamacions i totes les gestions derivades de l'acabament de les diferents etapes. Paral·lelament, els equips docents elaboren memòries, informes i valoracions del curs que permeten analitzar què ha funcionat bé i quins aspectes cal millorar. També es mantenen les reunions finals amb les famílies des de les diferents tutories.
Aquestes tasques s'allarguen fins als primers dies de juliol. A partir d'aquell moment, el més habitual és començar la planificació del curs següent. Cal distribuir hores, assignar grups i organitzar recursos humans i materials. A mitjan juliol podria paréixer que la feina directa al centre educatiu conclou, i és precisament en aquest punt on arrela la creença demagògica que els docents comencen el nucli dels tres mesos de vacances. No obstant això, la realitat és ben diferent.
Quan els docents coneixen els grups i les matèries que impartiran el curs següent, comença una de les parts menys visibles però més importants de la professió: la preparació. La majoria de gent pensa que les classes es poden repetir any rere any de manera mecànica, però aquesta idea no respon a la realitat educativa. Cada grup és diferent, cada alumne té necessitats específiques i cada curs planteja nous reptes. Un docent que ha impartit classe a un grup en primer i segon de Primària haurà d'analitzar les característiques dels nous infants i adaptar materials, metodologies i activitats per respondre millor a les seues necessitats. Perquè el més habitual és que el grup amb el qual ha compartit aula durant dos anys, no té res a veure amb el que rebrà els pròxims dos anys.
La situació és molt pareguda en l'educació secundària. Un ensenyant que torne a impartir una assignatura després de diversos cursos necessita revisar continguts, actualitzar recursos i elaborar nou material. Però encara hi ha una realitat més freqüent: la majoria dels docents aprofiten aquest període per a reflexionar sobre la seua pràctica educativa. Analitzen quines situacions d'aprenentatge no han aconseguit els resultats esperats, quins conceptes han presentat més dificultats i quines estratègies es poden millorar per arribar millor a l'alumnat. En el cas que tinga una matèria nova o alguna que ja feia uns anys que no impartia haurà de preparar-la completa.
Com deia Albert Einstein: "L'exemple no és una altra manera d'ensenyar; és l'única manera d'ensenyar". Precisament per això, la tasca docent exigeix una actualització constant, una reflexió permanent i una capacitat contínua d'adaptació als canvis socials, culturals i tecnològics. Educar no consisteix només a transmetre coneixements, sinó també a acompanyar, orientar i convertir-se en un referent per a l'alumnat. El professorat no sols ensenya allò que saben, sinó que transmeten valors, actituds i maneres d'entendre el món que deixen una empremta molt més profunda que qualsevol lliçó.
Tot aquest treball de revisió i preparació es desenvolupa, en gran manera, durant el mes d'agost. A més, implica modificar programacions, actualitzar recursos didàctics i preparar documentació que haurà d'estar enllestida en començar el nou curs. Per tant, agost està molt lluny de ser un mes completament inhàbil per als professionals de l'educació.
Recorde especialment les paraules d’una docent d’infantil quan comentava unes declaracions del pitjor conseller d'Educació de la història de la Comunitat Valenciana, el senyor Rovira, que insinuava que el material educatiu de l'etapa d'Infantil es podia renovar íntegrament durant un sol estiu. Aquesta afirmació la va utilitzar per defensar que amb la Llei de Falsa Llibertat Educativa el professorat podia canviar la llengua del material curricular en uns dies. Ella ho considerava una profunda falta de respecte cap al treball dels docents valencians. Amb tota la raó del món explicava que els materials que feia servir a l'aula eren el resultat d'anys d'experiència, proves, correccions i millores constants. La qualitat educativa no naix de la improvisació, sinó del treball persistent i del compromís professional.
En aquest sentit, és pertinent recordar les paraules de Maria Montessori: "La mostra més gran d'èxit per a un mestre és poder dir: els xiquets treballen com si jo no existira". Aquesta frase resumeix perfectament la grandesa de la professió docent. L'èxit no es mesura per la visibilitat del professor, sinó per la capacitat de generar autonomia, curiositat i aprenentatge en l'alumnat.
És evident que molts docents aprofiten una part de les seues vacances per estar amb la família, descansar o viatjar, exactament igual que qualsevol altre treballador. Tanmateix, també és cert que rarament desconnecten per complet de la seua professió. Les idees per a noves activitats, la lectura de materials educatius, la preparació de recursos o la reflexió pedagògica continuen formant part del seu dia a dia, fins i tot fora del calendari escolar.
L'objectiu d'aquest article no és presentar els docents com els màrtirs de la societat, sinó contribuir a desmuntar una idea simplista i injusta. La docència és una professió que no acaba quan sona el timbre ni quan es tanquen les portes del centre educatiu. Implica una dedicació continuada, una preparació constant i un compromís ferm amb l'alumnat.
Per això, afirmacions com les realitzades per la consellera en l’entrevista de finals de juliol, que alimenten el mite dels tres mesos de vacances, no fan sinó reforçar una visió distorsionada de la realitat educativa. Així com la nova mesura inquisitorial del govern de Pérez Llorca per introduir el control ideològic de l’ensenyament que suposa un atac directe a la llibertat de càtedra del nostre professorat.
El treball dels ensenyants és continu, exigent i moltes vegades invisible. Però darrere de cada classe, de cada activitat i de cada aprenentatge assolit hi ha moltes hores de preparació i reflexió. I tot aquest esforç té sempre una finalitat: oferir al nostre alumnat la millor educació possible.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
