CASTELLÓ. L'educació valenciana és una gran maquinària col·lectiva que només pot funcionar quan tots els actors que en formen part treballen de manera coordinada i amb un objectiu compartit. Moltes voltes es parla de la comunitat educativa com si es tractara d'un concepte abstracte, quasi eteri, però darrere d'aquesta expressió hi ha persones concretes, responsabilitats definides i funcions imprescindibles.
La comunitat educativa està formada per l'alumnat, les famílies, el professorat, el personal no docent, els equips directius, la inspecció educativa i les diferents administracions amb competències en matèria educativa. Des de les regidories d'Educació dels ajuntaments fins al Ministeri d'Educació, passant per les diputacions i, sobretot, per la Conselleria d'Educació, totes aquestes peces contribueixen a fer rodar l'engranatge del nostre sistema d'ensenyament.
Tanmateix, l'objectiu d'aquestes línies és reflexionar sobre allò que representa la inspecció educativa i sobre l'intent de la Conselleria d'Educació d'utilitzar-la com un instrument ideològic per vigilar les aules valencianes.
La neutralitat dels centres educatius no és cap novetat. Ja apareix recollida des de 1985 en la Llei Orgànica del Dret a l'Educació. Per això resulta inevitable formular una pregunta: era realment necessari anunciar una mesura destinada a garantir una neutralitat que la legislació ja contempla des de fa dècades? O, per contra, es tractava de llançar un missatge polític que buscava alimentar sospites sobre el professorat?
I encara més important: què espera realment la comunitat educativa de la inspecció?
La resposta és clara. La inspecció educativa ha de vetlar pel compliment de la normativa i garantir el correcte funcionament del sistema. Però la seua missió va molt més enllà de revisar documents o comprovar procediments administratius. El professorat espera trobar una figura d'acompanyament, orientació i assessorament. Una figura capaç d'ajudar a millorar la pràctica educativa, d'oferir criteris tècnics davant les dificultats i d'aportar solucions als problemes que inevitablement apareixen en el dia a dia dels centres.
Aquesta funció és especialment rellevant per als equips directius. Qualsevol director o directora coneix la importància que té poder alçar el telèfon i trobar a l'altra banda una persona experta en legislació educativa, capaç d'escoltar, orientar i oferir alternatives. En un entorn normatiu cada vegada més complex, aquesta relació de confiança és absolutament imprescindible. Perquè la inspecció educativa és molt més que això. És una peça clau de l'engranatge educatiu i una garantia perquè el sistema funcione amb rigor, equitat i seguretat jurídica.
Aleshores, per què s'ha generat tanta polèmica aquest passat estiu?
La resposta és evident. El Partit Popular, més escorat cap a les tesis de l'extrema dreta, ha assumit bona part del discurs educatiu de Vox. Un discurs que parteix de la desconfiança permanent cap al professorat i que presenta les aules com si foren espais on l'adoctrinament fora una pràctica habitual. La decisió d'utilitzar la inspecció educativa per vigilar la docència és una mostra clara d'aquesta manera d'entendre l'educació: no com un espai de construcció col·lectiva, sinó com un terreny de confrontació ideològica.
No és casualitat que aquesta proposta no haja rebut el suport de les associacions de directors i directores d'Infantil, Primària i Secundària, ni dels sindicats educatius, ni de les associacions de famílies, ni tampoc de les organitzacions representatives del mateix cos d'inspecció. De fet, moltes d'aquestes últimes han manifestat públicament la seua sorpresa, perquè ningú els havia consultat abans d'impulsar una mesura que afecta directament les seues funcions.
La paradoxa és encara més significativa si tenim en compte que bona part de la cúpula educativa de la Conselleria d'Educació procedeix precisament del cos d'inspecció. Persones que coneixen perfectament quina ha sigut històricament la funció d'aquest col·lectiu i que saben que la seua autoritat professional descansa en el rigor tècnic, la imparcialitat i la voluntat d'acompanyar la comunitat educativa.
La contradicció encara es fa més evident quan els mateixos partits que afirmen defensar l'autoritat del professorat són els que promouen un relat basat en la sospita constant sobre la seua feina. És difícil reforçar el prestigi social d'una professió mentre simultàniament se la presenta davant de la ciutadania com un col·lectiu que necessita supervisió ideològica permanent.
Durant els meus quasi vint-i-quatre anys de trajectòria docent he tingut l'oportunitat de conéixer inspectors i inspectores que han entés perfectament quin és el sentit de la seua tasca. Han sigut mínims els que han adoptat eixa actitud fiscalitzadora. La gran majoria sempre que han estat al costat del professorat, de les famílies i dels equips directius quan les circumstàncies ho exigien. Són els que aporten serenitat davant dels conflictes, criteri davant dels dubtes i seguretat davant de la incertesa.
Per això preocupa especialment que es pretenga recuperar una concepció de la inspecció que recorda altres èpoques. Una inspecció concebuda més com un instrument de fiscalització que no d’acompanyament. Més preocupada per vigilar que per assessorar. Més orientada a la sospita que a la confiança.
Però els veritables reptes de l'educació valenciana són uns altres. Són la reducció de les ràtios, el reforç de l'atenció a la diversitat, la lluita contra l'abandonament escolar, la millora de les infraestructures educatives i la garantia de la igualtat d'oportunitats. Són desafiaments enormes que requereixen recursos, consensos i una mirada de futur. Convertir l'educació en una batalla cultural i ideològica només serveix per desviar l'atenció dels problemes reals.
El debat no és sobre la inspecció educativa, sinó sobre quin model de societat volem construir. Un model basat en la confiança, la cooperació i la millora contínua o un model sustentat en la vigilància, la confrontació i la cerca constant d'enemics imaginaris.
Els qui creiem en l'escola pública ho tenim clar. L'educació avança quan suma, no quan divideix; quan acompanya, no quan intimida; quan forma ciutadans crítics, no quan origina por. La inspecció educativa ha de continuar sent una eina de suport, assessorament i garantia democràtica al servei de tota la comunitat educativa. Convertir-la en una policia ideològica seria una injustícia per als professionals que la integren i, sobretot, un pas enrere per a l’educació valenciana.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
