CASTELLÓ. Com un record del que fórem, "l'últim reducte del moviment nòmada", així podria definir-se la transhumància, una pràctica ramadera que ha sobreviscut durant segles, però que cada vegada veu més difícil la seua subsistència.

Després de 12 anys acompanyant als pastors a fer la ruta des de l'interior de Castelló a Terol com a cuiner, Juanjo Muñoz coneix bé el món de la transhumància a la província de Castelló. Als seus seixanta anys reconeix que el relleu generacional per a aquesta forma de pasturatge comença a fer-se difícil. "A la província queden set pastors transhumants", reconeix. De fet, el mateix Juanjo Muñoz va penjar un missatge a Twitter demanant algun voluntari per a acompanyar durant cinc dies un ramat d'ovelles des d'Altura a Fortanete amb totes (totes) les despeses incloses. "Al final hem aconseguit alguns voluntaris que aniran tornant-se perquè ningú estava disponible al llarg dels cinc dies que dura la ruta", explica.

Aquest dissapte han partit de nou junt amb el pastor Raimundo Barreda, el seu gos i el seu ramat cap al pasturatge d'estiu, buscant la millor herba a Terol per a les ovelles ara que arriba la calor.

El futur de la transhumància 

Sobre el futur de la transhumància, Muñoz reconeix que no hi ha molts joves disposats a dur aquest tipus de vida, però creu que hi ha esperança. "La mitjana d'edat dels pastors supera els 50 anys i la majoria de joves no conceben aquesta manera de viure, perquè els ingressos no són menyspreables, però és molt sacrificat", manifesta.