CASTELLÓ. Les representacions pictòriques de l'art rupestre llevantí ubicat a les comarques del Maestrat i dels Ports reflecteixen ja la domesticació d'alguns animals, especialment de l'ovella i la cabra, que van ser els primers, sobre l'any 10.000 aC. Ambdós conformaven un tipus de bestiar que proporcionava llet, carn, pell, llana i esterol, entre d'altres productes. Uns elements bàsics per a la supervivència i la forma de vida de la societat prehistòrica que, en molts punts, coincideix amb l'economia de subsistència que es va mantindre a les zones rurals i masos de la zona fins ben entrat el segle XX.
Aquest es pot considerar l'inici de la tradició formatgera a les zones del Maestrat i Els Ports, on el brull o l'elaboració dels diferents tipus de formatges com els de llet crua, els frescos o els madurats (alguns d'ells de vegades prenien el nom de tovalló o cassoleta, segons el recipient on estaven) ha sigut part dels costums i del dia a dia de molts habitants d'aquestes comarques. Aquesta tradició es va iniciar arran de la necessitat que tenien els ramaders i masovers d'aprofitar els excedents de llet i transformar-la en productes lactis com el formatge. Fins a la dècada dels 70, la producció es realitzava a les cases i als masos de forma individual. Però una ordre del Ministeri d'Agricultura de l'època va prohibir eixa pràctica per evitar problemes de salut com les febres de malta i va afavorir la concentració de la producció en centrals amb unes condicions higièniques determinades.
Eixe moment és, precisament, l'inici del camí de la marca Formatges de Catí, una firma creada ara fa 53 anys quan es van unir vora 200 ramaders i productors de llet de la zona i que, avui, encara manté l'essència d'aquella tradició centenària, però amb una forta dosi d'innovació que converteix els seus productes en uns dels millors del món en el sector formatger. "L'evolució ha sigut constant, i continuem innovant", explica el gerent de la marca, Miquel Vives, qui assenyala que en l'actualitat Formatges de Catí té un catàleg de 26 productes integrats en tres línies de producció diferents "els formatges de cabra, els d'ovella i els ecològics de cabra, una línia de la qual som pioners a la Comunitat Valenciana".
Des de 1999, la firma de Catí té forma de cooperativa i en l'actualitat compta amb cinc socis i ramaderia pròpia d'unes 1.500 cabres, que se sumen als diferents productors del Maestrat o Els Ports que també són proveïdors. "El conjunt dels ramats amb els quals treballem, entre els quals també estan els de Catí, ens permeten tindre un total d'1,7 milions de litres de llet anuals, amb la qual obtenim una producció que aposta més per la qualitat i la sostenibilitat del territori que per la quantitat", comenta Vives.
Un altre dels reptes dels darrers anys ha sigut l'adquisició i la transformació de formatges El Pastor de Morella, "un pas amb el qual hem potenciat el circuit comercial curt, és a dir, arribar al consumidor de forma directa, ja que tenim dues tendes a Morella i hem tancat el cicle productiu, ja que controlem la matèria prima a través de les nostres granges pròpies i comercialitzem de forma directa a través de les tendes i a l'hostaleria, on diversos restaurants amb estrella Michelin tenen els nostres formatges", remarca el gerent de la companyia.
La marca de formatges manté la tradició, encara que moltes vegades "no és fàcil emprendre en els entorns rurals", manté Vives, i posa com a exemple que, durant molts anys, "la producció de llet de cabra estava desprestigiada, però ara s'ha demostrat que tant la llet de cabra com la d'ovella i els formatges elaborats amb aquest tipus de llet són més saludables que altres". En l'actualitat, explica Vives, "gràcies a una major cultura gastronòmica i a una major sensibilitat pel producte local i de proximitat, s'aposta més pels nostres formatges".
El mercat principal de Formatges de Catí són la Comunitat Valenciana i Catalunya en un percentatge molt alt, ja que el consumidor "és molt receptiu i els sabors juguen un paper molt important", assegura el gerent de la cooperativa. No obstant això, la projecció internacional de la marca és molt gran i les diferents varietats dels seus formatges es poden trobar a les tendes gurmet més prestigioses de capitals com Londres, Nova York, Xicago i altres països com Alemanya o França.
"Fa alguns anys que treballem un projecte d'internacionalització, que sobretot busca reforçar la imatge", diu el gerent. La transcendència internacional de formatges de Catí ve recolçada pels vora 70 premis que ha obtingut la marca durant les darreres edicions dels World Chesse Awards, entre els quals destaca la medalla Super Or que va aconseguir l'any 2013.
No obstant el seu reconeixement internacional, la marca té com a filosofia clara reforçar el seu compromís amb la sostenibilitat i la societat, amb el desenvolupament de projectes del sector primari de proximitat i del territori. En l'actualitat, vora 40 persones treballen a Formatges de Catí, fet que suposa un impuls important per a l'economia de la localitat i de la comarca. Miquel Vives expressa orgullós que el fet de portar el nom de Catí per tot el món "serveix per a potenciar el poble per tot arreu".