Com ser l'amfitrió de la vetlada electoral perfecta

VALÈNCIA. Quan les eleccions s'esperen ajustades, i especialment quan hi ha il·lusió —o por— entre els electors, és habitual que alguns amics queden a sopar i disfrutar (o patir) la nit electoral. Sopars amb amics a casa per encendre el pactòmetre televisiu, fer càbales i brindar per la victòria o beure per a oblidar la derrota. Com si foren finals de la Champions League o del mundial de futbol, encara no hem arribat a posar pantalles gegants a la plaça del poble, però molta gent viu eixes nits com els americans la Superbowl. Si alguna volta heu acudit a una vetlada electoral coneixeu perfectament del que parle, si l'heu organitzada sabeu que no és un sopar a l'ús, i si no heu participat mai en esta postfesta democràtica potser vos animeu en juliol, que la nit allarga. És com una rave, la rave del vot, on als col·legis electorals no queden més que els del recompte, i els apoderats, i a les cases els pares d'eixos vots aguaiten pendents dels resultats. Quin menú és l'ideal? Amb quines persones convé passar la nit? Què no pot faltar a casa? Parle amb algunes de les amfitriones més experimentades perquè ens ajuden a acollir la vetlada electoral perfecta.

El menú

No és un sopar de gala, en les redaccions dels diaris no falla mai el nerviosisme ni la pizza, que és un producte que aguanta bé si algú no pot menjar-la al moment. Per això és també l'opció guanyadora en molts sopars electorals. "No és dia d'estar pendents de la cuina", com ens confirma la gestora cultural Sandra Sancho, "el menú ideal (a més de les ungles) normalment és prou bàsic i amb picadeta d'imprescindible: papes, fuet, cacaus i el més probable és que pizza". L'escriptor Alberto Torres Blandina: "Fa alguna cosa de picadeta qui posa la casa, i enguany volíem posar un plat que deixara entreveure a qui anàvem a votar, però desistírem perquè hi hauria massa creïlla", bromeja. També s'apunta a menjar pizza la project mànager Nora Miralles: "Sempre que ho he fet hem pillat pizzes, i de picar papes, cacauets... És un moment en el qual ningú ha d'estar pensant a preparar res, més de sofà que de taula parada". La periodista Lucía Márquez sap que la nit és jove, i ho aposta tot a la picadeta: "Les nits electorals són llargues, comencen prompte i se seguixen de cara a una pantalla. Així que la millor opció és una gloriosa picadeta que pugues deixar preparada amb un poc d'antelació per asseure't a seguir el recompte electoral des del primer minut. A més, et permet oferir plats diversos als teus convidats perquè cadascun puga triar el que preferisca, i no va precisament d'això la festa de la democràcia?".

La companyia

Gent de la mateixa corda, gent diversa... Més rellevant que el menú, esdevé la companyia. Per a Márquez: "En la vida, en general, crec que és important estar en contacte amb gent de diferents ideologies per a conéixer com pensen els altres i evitar l'efecte bambolla. Ara bé, quan de la festa electoral es tracta, jo vote per ajuntar un grup de gent amb sensibilitats polítiques semblants per a evitar convertir la vetlada en un combat dialèctic (l'horror, l'horror)". En canvi, Torres Blandina té un grup prou heterogeni: "Som la majoria d'esquerres, però també tenim algun que de tant en tant vota la dreta. I després per a les nacionals dins de l'esquerra una vota Compromís, un altre Podemos, un altre PSOE...". Certificant que en la diversitat està la gràcia. Miralles ha heretat dels seus pares el costum d'acollir sopars electorals i "els faig amb amics amb els quals compartim formes de vore el món, ideologia i normalment —no sempre— partit al qual votem. Amics del dia a dia, gent amb la qual t'entens i amb qui pots comentar el que pot passar en el futur". Sancho també celebra la nit des de fa anys amb el seu grup d'amigues: "Totes votem cap al mateix costat. Encara que les últimes vegades hem mesclat la presencialitat amb el debat per grups de whats. Tensió multipantalla!". Al remat, com bé apunta Márquez: "L'assumpte fonamental és que siga gent que realment vullga entrar en el mood de seguir els resultats i no comence a protestar a la mitja hora perquè s'avorrix i preferiria fer una altra cosa. Ací hem vingut a jugar a ser politòlegs, no ens arruïnes el pla!".

Els imprescindibles

La televisió encesa és una màxima que es compartix eixa nit. "El pactòmetre de La Sexta per a les nacionals, À Punt per a les autonòmiques i locals", assegura Sancho que assenyala les roses com un indispensable al cinema i a la nit electoral. Un tema, el de l'elecció de la cadena televisiva, que pot generar també controvèrsies. "Si no s'arriba a un consens, el conflicte pot ser terrible. Perquè la minoria se senta representada, en eixos casos recomane cedir uns quants minuts de la cadena que ells han triat... i tornar veloçment a l'opció majoritària", apunta Márquez. "Alguna volta hem encés la ràdio mentre miràvem la tele, com fan alguns amb el futbol", ens diu Miralles, per a qui l'element que mai falta és "la cervesa i la conversa, que els assistents tinguen ganes de xarrar del que passarà, res de silenci". Márquez també apunta una combinació guanyadora: "Siguen com siguen els resultats electorals, és fonamental comptar amb dos elements: beguda i postres. En cas de desfeta en les urnes (o ruptura sentimental), una copa de vi i un pot de gelat és la fórmula perfecta per a ofegar les penes. I si papereta a papereta s'ha combregat una victòria, quina millor manera de celebrar-ho que amb vi i dolços?".

Després ja, entre les opcions per a millorar l'assumpte, està la d'eixir a celebrar els resultats —si es dona el cas— al carrer. Una botella o dos de cava a la nevera, i el mòbil carregat de bateria per a compartir mems i resultats locals amb amics i familiars, també poden ser útils. Ah, i no oblideu que els abstencionistes estan mal vistos en estos sopars i que si algú, en la seua infinita saviesa, trau un dolcet per a després del sopar, de segur que rep l'ovació de la nit electoral. Una porra, un projector, un joc de taula tematitzat amb els candidats, colpets de licors dels colors dels partits... En fi, aneu agafant idees que el 23 de juliol toca celebrar de nou la democràcia, i fer-ho acompanyat d'amics és l'opció que guanya per majoria absoluta.