Consells pràctics per a eixir airós del sopar d'empresa

VALÈNCIA. Dijous 21 de desembre, restaurant de moda de València, un grup de trenta treballadors ompli el local. Fora hi ha una taula de deu i una altra de sis persones, s'han ajuntat tres sopars d'empresa diferents al mateix lloc, el mateix dia, a la mateixa hora. En el segon torn també ha reservat un grup d'amics autònoms, que han decidit també fer una quedada per a no sentir-se exclosos d'este costum tan arrelat i tan comú durant les dates nadalenques. Alguns ho van celebrar la setmana passada, d'altres, enguany, ho han deixat per a la pròxima, els dies previs a la nit de Cap d'Any, però el que està clar és que sembla una obligació fer-ne i passar encara més temps amb els companys de la faena. Un ambient distés, alcohol patrocinat pel balanç de beneficis, i la mescla de sensació de familiaritat amb el punt de novetat necessari perquè la nit acabe en desastre. Sí, és factible que l'endemà penses "per què vaig dir, fer o actuar d'eixa manera?". Per a evitar que te'n penedisques i pugues eixir-ne airós, elegant i indemne del sopar, ací van alguns consells pràctics basats en l'experiència de qui ha anat a fins a cinc sopars i un berenar d'empresa el mateix any.

Consells per a sobreviure al sopar d'empresa

No et bufes, millor encara, no tastes l'alcohol. In vino veritas, desinhibició i idees de bomber. És un consell que val per a qualsevol dia, que no necessita més explicació, però que cal recordar en llums de neó gegants a l'entrada dels restaurants. Poques coses pitjors que alçar-se un divendres de matí, de ressaca, havent d'anar a la faena, amb cara de "tota l'empresa em va vore fent un striptease damunt de la taula". Alcohol debades, pressió social per a tastar tots els vins, barra lliure de gintònics... És inevitable, sembla, que hi haja algú que es bufe i potser acabe com la cançó d'Auxili Hui la liem!, eixa nit, potser no seràs tu, però és una loteria que, creu-me, no vols comprar.

Deixa en casa el modelet "trencador". Fa uns anys, un conegut va vestir amb un conjunt de jaqueta i pantaló del Monopoli, per fer la gràcia. Encara hui no hi ha mes que no li ho recorde algú de la faena amb mems, fotos commemoratives o bitllets falsos. En eixe moment pot semblar graciós, però estos sopars trauen la part més adolescent de les persones, i ja sabem que l'adolescència en els instituts no està exempta de bullying, enveges i comptes pendents. És molt fàcil destacar negativament, molt més que positivament, així que, si no vols que t'ho recorden de per vida, intenta passar desapercebut o desapercebuda.

Tria bé les companyies a taula. És evident que tant si arribes prompte i seus el primer, com si fas tard i eres l'últim, no controles qui seu al teu costat. Per això, cal quedar amb qui vols seure abans… i no acabar al costat del teu cap o enmig del grupet d'amics sorollosos de manteniment. Ara bé, el pitjor que et pot passar no és seure al costat del gracioset, de qui no parla gens, o del bufat... Ni tan sols al costat del cap. Res pitjor que eixa persona malmescladora que comença a parlar malament d'uns i d'altres, i entre vi i vi acaba fent que tot el món critique els companys. No només et fot el sopar, també acaba fent-te dir o escoltar alguna cosa que millor haver-se callat.

Res de deixar-se portar per les feromones. Si tens parella estable o estàs casat/casada, no cal ni explicar açò, per molt avorrida que et semble la monogàmia. Per als solters, divorciats, separats o poliamorosos de l'empresa va aleshores este consell. No t'enredes amb ningú del treball i menys en un sopar d'empresa. Que sí, que Paco de manteniment s'ha llevat la granota de treball, s'ha vestit de Christian Grey i t'has imaginat que practiqueu les Cinquanta ombres. O, de sobte, poses cara a Rebeca de màrqueting, amb qui parles per telèfon i teniu bon rotllo i tal... Alcohol, gent mudada, perfum, la nit és jove, ningú t'espera a casa... i l'endemà tota l'oficina estarà xafardejant. Ja ho diu el refrany que m'acabe d'inventar: "Poques errades més greus en un sopar d'empresa que enrotllar-se amb la jefa".

Una retirada a temps és una victòria. "Va, vine a la discoteca, que t'ho passaràs de categoria...", i tu, que fa anys que no xafes una discoteca, acabes acceptant per pressió de grup. Et trobes com un peix fora de l'aigua només entrar, ja que eres la persona més major del garito, et toca ballar música que normalment detestaries i aguantar tres pesats que només fan que entrar i eixir al bany a descarregar o a carregar. L'endemà agrairàs haver dit allò de "xics, jo agafe un taxi i a casa, passeu-ho bé".

No parles de treball... ni de política. És, potser, el consell més complicat de seguir, però si vols evitar que eixes hores siguen de faena, millor contestar com els missatges automàtics, "estic fora de l'oficina". Segur que tens companys que són incapaços de desconnectar, o companyes que aprofiten per a posar-te al dia del nou protocol... No toca, la faena, l'endemà. Açò és especialment difícil entre el personal sanitari i, per motius obvis, entre el personal d'un restaurant que visita un altre. Ara bé, tampoc és bona idea, en segons quins ambients, parlar d'amnisties, subvencions per a tauromàquia, Gaza, ni de l'ampliació del port de València, bàsicament perquè potser l'endemà odies la mitat dels teus companys.

En fi, que el que pot semblar una gran idea allò de fer comboi i vore's fora de la faena, per connectar i fer grup, conéixer millor els companys en un ambient distés, fomentar l'esperit d'equip... moltes voltes acaba amb algú avergonyit i desitjant no haver anat mai a eixe sopar. Així que, per no acabar sent la persona assenyalada, fes cas d'estos consells i d'un extra: no vages amb molta fam, no siga cas que el servici siga lent, o que els canapés estiguen comptats i acabeu barallant-vos per una croqueta congelada. Passa més voltes del que pareix!