Del 'Benirritz' a la 'Benifòrnia': el paisatge de Benicàssim creix entre l'elitisme i el turisme massiu

CASTELLÓ. Amb quina imatge de Benicàssim ens quedem? Cada any el municipi de Castelló es converteix en epicentre del modernisme. El 'Benicàssim Belle Époque' rep a entitats modernistes del tot el país, mentre condueixen vehicles antics, es vesteixen de l'época i visiten les diferents viles local. En efecte, ha sigut sempre conegut aquest com el 'Benirritz' valencià, perquè les classes privilegiades dels anys vint ja gaudien del seu paisatge a la primera línia de la platja. Però, si bé eixe glamur d'alguna manera continua viu, també la ciutat ha mutat cap a una espècie de 'Benifòrnia', on no falten els apartaments amb piscina comunitària i s'intenta fomentar un turisme massiu de baix cost.

Els seus mateixos veïns són coneixedors d'aquesta dicotomia, o així ho varen transmetre en les jornades de pensament arquitectònic Rotondes i Taronges, que es celebraren el passat dissabte a l'Espai d'Art Contemporani de Castelló. Un encontre on es va debatre sobre eixa contradicció existent entre el turisme privilegiat de les viles i el turisme que busca atraure a més i més visitants, amb iniciatives com el FIB.

"Hi havia tres aspectes a tractar: d'una banda, el lligat al turisme i a la Costa Azahar. La imatge que hi ha creada de Benicàssim com a lloc de descans, eixe 'Benifornia. Altre vinculat a la ciutat dels festivals i com s'ha intentat fer de Benicàssim una ciutat més gran del que realment és per a generar tota eixa oferta cultural i d'oci. I un tercer lligat al relat que té la gent que viu allí tot l'any, perquè la població que no viu a la platja té una no-relació amb aquesta", explica Maria Aucejo Mollà.

L'arquitecta valenciana, qui va comissariar aquestes jornades, resumeix els propers paràgrafs en un: "Quan es va començar a explotar la costa, es va democratitzar l'accés turístic a aquest paisatge, però també el va degradar, perquè la qualitat no era una prioritat, sinó l'explotació del sol i el rendit econòmic".

Un imaginari en construcció

Per a aprofundir al voltant dels imaginaris de la ciutat, Rotondes i Taronges va organitzar diferents tallers i presentacions de projectes que els presents van estar treballant als darrers mesos. Fou la mateixa Aucejo qui va arrancar amb una activitat on demanava als invitats que crearen la seua postal turística de Benicàssim. "Aparegueren de forma irònica molts tobogans d'Aquarama i festivals de música, perquè, al cap i a la fi, la ciutat es vol vendre com és a l'estiu, quan té huitanta mil habitants, i no a l'hivern quan en té deu mil".

Per la seua part, la fotògrafa Mati Martí es va centrar en un antic llibre on es promocionava la Costa d'Azahar i on la Diputació de Castelló assegurava que la província compta amb 300 dies de sol. "Martí es va posar en contacte amb l'Aemet per a comprovar si era veritat i aquest fet va servir per a reflexionar sobre el canvi climàtic", explica Aucejo, qui afegeix: "No s'aplega a 300 dies, però en el futur tal volta si i això no serà un valor afegit, sinó una amenaça".

D'altra banda, els arquitectes Pau Olmo i Adrià Ripoll aportaren la seua visió sobre la festivalització i els grans equipaments d'oci a la província. Com projectes com el FIB generen moviments de peregrinació molt gran per l'oci. Ambdós professionals insistiren en la idea que els festivals són com illes en si mateixa, perquè cobreixen totes les necessitats del públic sense entrar en relació amb el poble.

I per què les vivendes vacacionals- no sempre millors- agraden tant?

Amb tot, el sentit de fer les jornades en Castelló, a més de perquè estan organitzades per l'EACC juntament amb el Col.legi d'Arquitectes de Castelló, es deu al relat paisatgístic tan enfrontat que hi entre ambdos localitats. "Castelló té una imatge més negativa, perquè es percep com un lloc descuidat. Benicàssim, al contrari. Al ser una població estacional majoritàriament, es vista com un lloc de descans, cuidat i elitista", destaca Aucejo. Per això, com que l'any passat es va explorar el paisatge de la capital de la Plana, ara tocaba el de Benicàssim. Sobretot, per què calia resoldre una qüestió: són les vivendes vacacionals millors?

L'arquitecta castellonenca establida a Berlín Beatriz Alés es va encarregar de disseccionar allò que conforma les primeres i segones residències de la zona, i va demostrar com, pese a no estar sempre millor dissenyades, la gent es sol sentir millor. "Pot canviar fins i tot el nostre comportament, la nostra forma de vestir. En vacances anem més en bici i som més permissius. Es valoren també més els espais públics".

En aquest sentit, Alés va proposar idees sobre com es podrien traslladar eixos elements al nostre dia a dia, perquè no canviara tant la nostra personalitat. L'arquitecta va plantejar, per exemple, incloure al nostre mobiliari peces que ens recorden a les vacances, com són les ombrel·les i els tendals de ratlles. Jugar amb eixos colors i formes, per a dur-les també a les primeres residències.

Finalment, les jornades de Rotondes i Taronges varen concloure amb un recorregut per Benicàssim. Concretament, es varen visitar dos apartaments que formen part del registre del moviment modern del Docomomo. Aquests són Los Naranjos, obra de Miguel Prades Safont, i Santa Àgueda, de l'equip MBM. Apartaments, tots dos, que són exemple de la vivenda pensada per a les vacances, sense perdre per això qualitat. Té, amb tot, l'EACC previst editar un llibre on es recopile el material i totes les conclusions extretes d'aquests encontres, per a continuar així alimentant el relat arquitectònic de la província.