Consorci Riu MillarsCASTELLÓ. El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana comença a recuperar-se de les nefastes conseqüències dels darrers incendis forestals ocorreguts durant els passats mesos de febrer i març entre els paratges de santa Quitèria i les Revalladores.
La pluja de les darreres setmanes ha ajudat al fet que una part important de la vegetació de ribera rebrote d’entre les cendres. La imatge d’aquests dies al llit del riu és la d’una catifa negra amb els troncs i les branques cremades de moltes espècies d’arbres i arbustos, però amb el verd intens de multitud de tiges i brots verds que comencen a créixer d’entre les soques i que contrasten vivament amb el paisatge desolador.
Es tracta d’espècies importants que creixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars com són els xops negres (Populus nigra), els baladres (Nerium oleander), els lledoners (Celtis australis), els llentiscles (Pistacea lentiscus), els tamarius (Tamarix spp) i els ullastres (Olea europaea L. var. sylvestris) d’entre altres espècies d’arbres i plantes arbustives.
La desembocadura del riu Millars arrossega una sequera intensa des de fa molts mesos seguits que està estressant la vegetació de ribera, com ocorre en molts altres paratges fluvials de la província de Castelló. El cabal d’aigua del Millars s’ha tallat, pràcticament, des de la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu. De fet, des dels darrers mesos únicament arriba fins al pont de l’antiga Nacional 340.
Des d’ací i fins a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Almassora el Millars no porta aigua. És precisament, des de l’assut comunitari o d’Almassora, a prop del paratge de santa Quitèria, fins a les proximitats de l’assut de les Revalladores, davant de la finca del Milionari, on es van produir els dos darrers incendis forestals dels mesos de febrer i març que van afectar a moltes espècies vegetals riberenques i a multitud d’aus que habiten als marges del riu o iniciaven el període de cria. Però, malauradament amb la vegetació autòctona de ribera que comença a reverdir també estan creixent d’entre la cendra milers de canyes invasores (Arundo donax L.).
