Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

PARAULES AL VENT / OPINIÓN

Despertars

27/05/2020 - 

 Encara que mai no he perdut temps en fer una enquesta a la gent del meu voltant sobre si de forma habitual participa o no a les eleccions nacionals o europees, he de dir que jo només ho he fet una vegada i perquè era presidenta de taula, crec recordar que era a les Europees de juny del 1989, quan l'índex de participació de poc va superar el 50%. Digueu-me inconscient o deixada. Sempre que ha sortit aquest debat de si el fet de participar et dóna, o no, el dret a queixar-te, demanar explicacions o desentendre't del que passa, al final jo sempre he defès que si les persones i/o el projecte que es presenta no estan en absolut alineat amb el propi pensar, sentir i fer, el millor o potser el més prudent, es seguir fent el bé sense mirar a qui, com s’acostuma dir. A hores d’ara no em sento ni més ni menys representada que els que voten, però si igual de decebuda com molts, siguen del bàndol que siguen.

Crèiem que el brexit seria la primera escletxa que s'obriria cap al trencament de la UE, i els darrers toma i daca entre n’Emmanuel Macron i en Pedro Sánchez, arran del tracte que rebran els turistes arribats al nostre país (almenys de portes enfora) davant el caos polític i l'esperpent mediàtic que ens ofereixen cada dia els nostres governants, ens posen en antecedents sobre la falta de confiança i el recel econòmic en què es miren uns i altres, i que traspua una manca de credibilitat, i nous motius de fractura en la debilitada Europa.

"El despertar té en aquests moments una emoció comparable a la de quan érem xicotets i ens duien al circ".

El despertar té en aquests moments una emoció comparable a la de quan érem xicotets i ens duien al circ. No sabiem quin dels espectacles ens sorprendria més, quin ens faria més temor, o fins i tot de quin, segons el tarannà, ens en podiem sentir menys avergonyits. De ser un número ja ens ha donat testimoni la història, en situacions tan tràgiques com les que es van donar als camps d'extermini alemanys. La roda no para; ara i sense preavís cadascun de nosaltres podem ser triats humans proveta, espectadors, o ID'S 2020 en fase d'identificació i control, en nom d'un bé falsament etiquetat comú, i d'uns benefactors hig-tech com ara en Bill Gates.

Diuen que una cosa no existeix fins que no la nomenes, però mai com ara ha estat tan complicat triar a què li dones credibilitat,i les fonts on contrastar la informació. I per absurd que ho trobem, continuem buscant al passat eixes semblances o certeses, siga en llibres, cites bíbliques o inclús antigues prediccions sobre l’Apocalipsi o l’anunciat fi del mon. I si no, feu una ullada a l’anunci de la NASA sobre el descobriment d’un univers paral·lel on el temps va enrere, o la mort aquí a Espanya d’almenys un parell de persones degut a la picadura d’una vespa velutina, predadora, ferotge i de grans dimensions.

Em queda el dubte conscient entre creure que a la vida tot és cíclic: els virus, les plagues, el canvi climàtic, etc i que cada x anys hi torna a haver-hi un big bang que marca el nou punt zero o reset planetari; o si sota el telò, emparats en la foscor, alguns membres d’aquesta especie considerada la més inteligent i evolucionada ens volen fer combregar amb rodes de molí.

Abans que la paraula, foren el só i la llum, així que mentre anem fent camí i destriant el forment de la palla, em quede amb la veu de Raimon: "I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a Déu, al vent del món", o la de Lluís Llach: "…Cal que neixin flors a cada instant."

next