Hoy es 19 de diciembre

FATAL, GRÀCIES / OPINIÓN

Determinisme, evasió i polèmiques del Tiktok. Hui: Hakuna

25/09/2022 - 

Arriba setembre i ja ha començat el curs. Escolar, laboral, polític i fins i tot el de les classes de spinning a les que t'havies marcat apuntar-te enguany, i a les que no hi estàs anant. La vida ha tornat a ser després del parèntesi de l'estiu i això significa que tornen les obligacions, tornen els maldecaps. Putin torna a saludar perquè no ens oblidem la guerra –amb amenaça nuclear inclosa– que va decidir iniciar al febrer. I la rabiosa actualitat ens recorda allò de la inflació, que encareix la vida enmig de la croada del PP per rebaixar impostos als rics. Per continuar una enumeració que pretén ser estressant, el canvi climàtic avança agotzonat al darrere nostre com el mem de Jason Momoa i Henry Cavill que tots tenim al cap, i torna a girar la roda de la precampanya i les eleccions que s'albiren l'any vinent.

Amb tot, nosaltres intentarem, quasi per naturalesa, defugir de tot el que ens resulte desagradable. Si no heu defugit aquesta columna després del primer paràgraf i esteu ací, bé, perquè parlarem precisament de l'evasió. Gràcies a una amiga vaig identificar un mecanisme que últimament, amb l'ajuda del Tinder -o més bé, per culpa d'ell-, fa més gent de la que em pensava al meu entorn. No és més que un autoengany. Consisteix a centrar l'atenció en un problema que sembla important, el més important de tots. Però en realitat tal problema resulta ser el ghosting d'una persona que només hem vist una vegada en la nostra vida o el reforç intermitent del "quasi algo". Clar, és tan fàcil dedicar l'energia de les nostres neurones a intentar que una persona ens valide o ens estime... Més còmode que agafar el bou per les banyes amb l'explotació que patim a la feina o la pujada del lloguer que el casero ens ha colat amb la depressió postvacacional.

I si no podem evadir-nos amb el nostre propi amor –no confondre amb amor propi–, ho fem amb el d’altres. El reality de La isla de las tentaciones, producció de l’imperi de Mediaset, ha estrenat justament aquesta setmana la seua cinquena edició. Hi haurà gent que visca per a les nits de dimecres, que aguantarà vacil·lades del cap o de companys de feina una mica insuportables tot pensant que el dimecres podrà desconnectar enfront del televisor i... efectivament: evadir-se. Centrar la seua atenció en infidelitats i drames de parella aliens.

Kate Millet deia que l’amor és l’opi de les dones. I amb la mateixa sintaxi, per a Marx, la religió ho era per al poble. Admetré que la meitat de la meua setmana me l’he passat abocada al TikTok, veient vídeos de joves cristians cantant allò de “y un huracán romperá el cielo desde mi garganta, gritándote: ¿dónde estás cuando me haces falta?”. M’he convertit en una experta sobre Hakuna, un grup de joves –i no tan joves– cristians que canten a Déu i més coses de les que tampoc se sap molt més. Supose que ser todòleg també és una manera d’evadir-se.

Foto: 42 North/PEXELS

Hi ha dues coses que em grinyolen en tot això d’Hakuna. La primera és la insistència en totes les informacions per tal de desvincular aquest grup de l’Església, amb majúscules. “És una associació privada de fidels amb personalitat jurídica pròpia”. “L’Església no aporta res, són tot donacions”. Okey.

La segona grinyolada és que asseguren que, darrere del boom després del concert de Vistalegre i amb una setmana viralitzant-se a Tiktok, no hi ha hagut cap estratègia de xarxes socials “ni res”. Que està passant perquè Déu així ho vol. Deixar en mans d’un ens tot poderós i omnipresent la viralització d’una agrupació de creients a una plataforma d’origen xinés, la veritat que escapa al meu entendre. Tot i que, per altra banda, sí que entenc que hui en dia l’algoritme de TikTok també ha acabat sent, per a alguns, un ens tot poderós i desconegut del que esperem una mena de beneplàcit. Decideix qui triomfa i qui no. Qui es fa viral i qui no. Sense que nosaltres ben bé puguem tindre capacitat d’acció. Determinisme! Determinisme!, escridassarien alguns.

El problema de fer-te viral és que arribes a més gent. Les crítiques i mofes públiques a Hakuna també han acabat arribant, donant lloc a una de les polèmiques a través de les quals jo he decidit evadir-me aquesta setmana. Tots necessitem evadir-nos i, si no, creure en alguna cosa que ens facilite aquest trànsit per una actualitat trepidant amb amenaces de guerra nuclear, pandèmies, catàstrofes naturals i crisis cícliques amb efecte boomerang. Tinc amigues, la salut mental de les quals depén del rànquing setmanal d’Esperanza Gràcia. D’altres que han incorporat el tot poderós TikTok a les seues vides, pendents si aquest serà el dia que es faran virals a Internet. Esperant amb candeletes o, en castellà, com a aigua de maig –tot i que d’aigua aquesta setmana anem sobrats.

Amor, drogues, polèmiques, realities, creences diverses. És un tot s’hi val, hui en dia? Per la meua banda, filla del meu temps, esperaré que passe la polèmica d’Hakuna a veure què em depara el tot poderós TikTok la setmana que ve. I si no, encara estic a temps de posar-me al dia amb La isla.

next