CASTELLÓ. El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels Ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana presenta l'onzè capítol de la sèrie documental que promociona els valors ecològics, paisatgístics, socials, històrics i hidrològics del tram baix del riu més destacats de la província de Castelló. Així, l'onzena entrega titulada Borriana i el riu Millars vol una vegada més recordar "la importància que té aquest riu per als borrianencs des de fa més de 1000 anys, ja que aquesta ciutat històrica ubicada a la vora de la Mediterrània ha crescut i prosperat gràcies a les seus aigües", manifesten des del mateix Ajuntament.
En la primera part del capítol es fa un repàs per les antigues civilitzacions que es van assentar a l'actual terme de Borriana com van ser els ibers, els romans, els àrabs o els cristians. En aquesta part es fa parapeu en el jaciment arqueològic de Vinarragell, un dels més importants del litoral mediterrani espanyol i el primer on es van descobrir estructures i ceràmiques fenícies. El nou documental també dedica un apartat destacat a la principal zona del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars com és la gola sud, un espai on per exemple visiten o habiten espècies tan emblemàtiques com la llúdria, el gall de canyar, l'àguila pescadora i el corriol menut entre d'altres.
Igualment, en l'actualitat, la gola sud és el paratge més rellevant del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars pel que fa a la fauna i a la flora. Borriana deu la seua platja d'arena a les aportacions del Millars. També el turisme ornitològic bàsicament familiar comença a visitar la zona per a veure les aus aquàtiques que hi habiten. I cal destacar la Pola, ja que actualment està catalogada com a platja protegida de nivell dos en el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana (PATIVEL), per la seua aigua natural, lliure d'edificacions i capaç de garantir una connectivitat ecològica entre la mar i la terra.
D'aquesta manera, amb aquest nou capítol, acaben els tres (el novè, el desè i aquest onzè) dedicats a contar la història, el present i el futur del Millars i de les poblacions que formen part del tram baix a més de gestionar el Paisatge Protegit de la Desembocadura juntament amb la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. La sèrie està formada per 12 seccions d'entre 6 i 9 minuts de durada cadascun. Són emesos amb una periodicitat mensual a través del Facebook, el canal de YouTube i de la pàgina web del Consorci riu Millars.
Alhora el Consorci distribueix la sèrie documental a les televisions locals i comarcals de la Comunitat per a donar la màxima difusió al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Es tracta d'una sèrie documental transmèdia que permet la seua visualització des de qualsevol plataforma capaç de reproduir vídeos. Fins ara s'han emès 11 capítols titulats: El riu Millars, de Gúdar a la Plana, El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, A cagar al riu!, Volant pel Millars, Les aus de la desembocadura del riu Millars, El Millars: l'artèria vital de la Plana, Els antics pobladors del Millars, Els molins de la desembocadura del riu Millars, Almassora i el riu Millars, Vila-real i el riu Millars i Borriana i el riu Millars.