VALÈNCIA. Tecno, reggae, ritmes tropicals i fins a sintonies lofi. Tot això es pot trobar agrupat en un mateix àlbum: Cor i foc, l'últim llançament de Maluks, una banda formada a Benimaclet que està buscant el seu nou so. Les seues integrants: Marina Bolea, Laura Honrubia i Maria Deltell s'atrevixen amb tot en un disc en què no temen a experimentar amb tota classe d'estils i lletres. Com feren en discos com Som i vibrem, en Cor i foc busquen un aprenentatge amb el qual reptar-se a si mateixes i alhora als ritmes de la indústria. Maria explica que la clau de treball ha sigut separar-se una miqueta de la seua clàssica línia jamaicana i llatina per a experimentar i vore què passa, sense pors ni pretensions, sempre des de sons que els inspiren: “El productor ens presentava els beats i d'ací creàvem una llista d'estils amb referències musicals que volíem produir. Al final la majoria no tenien a vore amb les referències, però anàvem tantejant i fluint segons ens abellia”.
L'àlbum, que fa gust de poc amb tan sols huit temes, navega tant entre estils com entre temàtiques. Hi ha cançons sobre amor, sobre pena, la sensació de sentir-se desubicat i alhora hi ha reivindicacions de lluita. Esta variació entre lletres sorgix quasi de la mateixa forma aleatòria que els estils. El resultat és una coctelera musical i emocional que gasta tot tipus de lletres: “En l'anterior disc sí que pensàvem en unes certes temàtiques marcades, pensàvem parlar sobre habitatge, assetjament i altres temes. En este disc la lletra sorgia a través dels beats, segons ens inspiraren sobre temes com l'amistat o la lluita, i fins i tot la nostàlgia”, explica Maria, “alhora també volem mantindre la nostra part més reivindicativa i feminista. Parlar de les nostres vivències i reflectir les nostres històries en les lletres”.
D'esta manera, no falta espai per a parlar del que verdaderament importa, i en temes com "Lluny de mi" es parla dels abusos, dels assetjadors i de tot el que envolta una situació violenta contra les dones. Esta cançó, explica Maria, sí que reflectix un dels temes que definix la banda i pels quals lluiten. Pels temps de la indústria moltes reivindicacions s'han quedat fora, però hi haurà temps per a cantar-li a tot en pròxims discos. Marina explica que amb les contractacions, la gira i "tot allò signat" havien de cenyir-se a uns temps, que al seu torn els ha beneficiat: “Així no sobrepenses tant tot el que fas, si es queda una cosa pendent ja eixirà i la farem sense presses en un moment en el qual estiguem totalment presents”.
Tot i la pressa, les Maluks han estat dos anys sense traure disc, perquè la creació de Cor i foc els ha portat prou d'investigació fins a deixar-lo perfecte. Al seu torn, la posada en escena de la gira i les noves incorporacions sobre l'escenari han obligat a prendre's els canvis amb calma. El resultat? Fa un parell de setmanes van fer un sold out a la Sala Moon. “La indústria musical va tan ràpid que si no estàs desapareixes”, explica Marina, “quan decidim que volíem presentar 'Cor i foc' en una sala era per a tindre l'espai per a nosaltres, per a poder parlar també d'esta etapa nova que estem vivint”.
Alhora el sold out reflectix el bon acolliment que té el canvi, i la resposta positiva a l'experiment de la coctelera musical: “No sabíem com respondreia la gent, tenim moltes ganes de vore les reaccions i innovar amb la nostra posada en escena. Podíem pensar que després de tant de temps parades ens haurien oblidat; en la indústria els temps van tan ràpid que la incertesa és una constant”, explica Marina sobre el temps dedicat a la creació de l'àlbum i el que comporta emocionalment parlant. Maria afig que ara és moment també de disfrutar de tot el que han treballat, i d'alliberar-se de l'esforç emocional que porta la composició: “En este món tot necessita el seu temps, les cançons han de respirar i madurar i després ja vorem com deriven”.