CASTELLÓ. Les activitats culturals que es desenvolupen arreu del territori són la prova que l'art, el patrimoni o l'educació actuen com a engranatges que serveixen per a connectar entre si les persones i els col·lectius. Aquesta és una de les principals conclusions que s'extrauen de la lectura dels diferents articles del número 16 de la revista Memòria Viva, una publicació monogràfica del Programa d'Extensió Universitària de l'UJI (PEU-UJI) que recull articles sobre els projectes i experiències de les comunitats patrimonials que s'han portat a terme arreu del territori a través del programa d'acompanyament del PEU. La publicació, de caràcter anual, també inclou articles d'investigadors i col·laboradors del programa.
La vicerectora de Cultura, Llengües i Societat, Carmen Lázaro, explica en l'article de presentació de la revista que "les connexions que genera la pràctica cultural poden ser conscients i inconscients, de curt o llarg recorregut, intenses o extenses. Totes elles, contribueixen a reafirmar el caràcter únic de cada procés en un moment determinat i, a més, possibiliten nexes que conviden a la reflexió". En aquest sentit, Lázaro entén que "la varietat de propostes d'aquest número exigeix, a més, que no sols es fixe l'atenció en la mateixa activitat cultural desplegada, sinó en les pràctiques i els processos que les han fetes possible i que permeten emfatitzar el que habitualment passa desapercebut".
Memòria Viva està coordinada pel tècnic del PEU Àngel Portolés, qui assenyala que "la publicació és una bona mostra de la importància de crear relacions basades en la complicitat, l'intercanvi i l'horitzontalitat de la Universitat Jaume I amb les persones que habiten el territori en el qual desenvolupen la seua creativitat, idees, projectes i somnis". El número 16 de la revista compta amb 17 articles que inclouen com a temàtiques principals les comunitats patrimonials, la socialització del patrimoni cultural i la importància de les xarxes d'intercanvi de coneixements, metodologies i pràctiques socials, culturals i patrimonials.
En el primer apartat els protagonistes són els projectes en el territori, i recull les reflexions i textos de les comunitats patrimonials integrades en el projecte Patrimoni del PEU-UJI. Aquesta secció inclou enguany set articles: "Fluya el agua en Cirat", un text que l'Associació Cultural Las Salinas de Cirat dedica al seu projecte cultural anual, que té l'aigua com a motor; "El betlem a Costur. Un betlem per a l'Alcalatén", on Alicia Pastor i l'Associació Cultural La Fontanella presenten el projecte col·lectiu del muntatge del betlem; "25 anys del parc natural. Coneixent Espadà amb persones expertes", un article en el qual Susanna Gil, Vicente Ferri i Gemma de l'Amo comparteixen el programa formatiu dissenyat en el marc del projecte Territori Espadà amb motiu de l'aniversari del parc; "Rondalles de Penyagolosa: el patrimoni musical com a generador de vincles al territori", on Víctor Jiménez, Mònica Naranjo i Elvira Safont mostren les rondalles tradicionals com un recurs des del qual generar comunitat; "El agua y el horno", un article en el qual Manuel Cebrián, del Grup de Patrimoni de Puebla de Arenoso, presenta les dues jornades realitzades en 2023 al voltant del patrimoni; "Colectivo La Libélula Negra. Gestión cultural rural", on Águeda Forés exposa tota una sèrie d'accions que conjuminen teatre, gestió cultural, recuperació de tradicions i capacitat per a la reflexió; i "Recordar el que coneixem per a tornar a trobar-nos", un article en el qual Miriam Salvador comparteix la seua experiència en el Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I des de l'estada en pràctiques del Grau en Humanitats.
El segon bloc de la publicació es denomina "En profunditat" i reuneix quatre articles que giren al voltant de les relacions entre cultura i educació i és el resultat d'una jornada realitzada a l'estiu de 2023 que partia de la següent pregunta: "Com vincular els projectes culturals que s'estan desenvolupant en el territori amb les aules?". El text d'introducció està realitzat per Elvira Safont del Centre d'Estudis de Penyagolosa i la resta de les aportacions estan signades per Noel Manzanares, del CEIP Francisco Grangel Mascarós de l'Alcora; Rafael Tormo, artista visual i comissari del projecte Avan, i la investigadora argentina Macarena Romero.
El tercer bloc porta per títol "Investigacions" i recull sis articles fruit de la convocatòria oberta i que transiten entre el patrimoni cultural, l'ecologia, els museus i les arts, incloent-hi la perspectiva de gènere i el feminisme. Pau Agost presenta el registre de varietats agrícoles tradicionals en "Participació ciutadana per a recuperar el patrimoni biocultural. Registre participatiu de varietats agrícoles tradicionals de les comarques de Castelló"; José Francisco Albelda i Lara Cardona escriuen sobre "El Centre d'Interpretació de la Línia XYZ i el Conjunt Memorial de Darrere del Castell (Almenara, Castelló). Arqueologia, memòria i pedagogia"; Ángel Luis Badenas repassa la història de Montán en "Compartir conocimiento y patrimonio para revertir la despoblación"; María Cacheda es fa la pregunta "Els museus, són per a les dones?" i reflexiona des de la museologia social feminista.
Els darrers articles incideixen en l'art com a ferramenta per a connectar persones, llocs i narratives diverses. Són "La perspectiva artística de un pequeño pueblo de la India rural donde siempre crece la hierba", de Ana Nance; i "Todo lo que crece. Biodiversidad local, saberes botánicos y conocimientos comunitarios", de Marco Ranieri.