El disseny més íntim de plantes i animals

CASTELLÓ. Durant este estiu, planegem un viatge des del Fondo d’Elx fins a la serra Calderona. Una mirada diferent a la vida salvatge de cinc paratges naturals valencians, on tenen la seua casa centenars d’animals, plantes, fongs i altres organismes vitals per als nostres ecosistemes. Perquè si durant tot l’any s’analitza com els humans construeixen els seus edificis i places, ara tocava fer-ho amb tots els que no són humans, però també tenen ací sa casa.

L'activitat creativa de construcció d'animals de totes les espècies va ser estudiada en textos, dibuixos i fotografies per observadors d'animals com l’alemany Oto von Erisch. Autor de llibres com Animals Arquitectes, el professor va esvrinar les meravelles de l'instint i la inventiva entre insectes, peixos, ocells i mamífers. Molt abans que els tècnics humans, els tèrmits van crear sistemes d'aire condicionat, van excavar pous a una profunditat de desenes de metres i van construir ciutats centrals amb suburbis satèl·lit. Les vespes poden haver ensenyat als xinesos com fer paper. Alguns ocells tropicals decoren els seus nius amb el sentit estètic d'un pintor. Tots els animals han utilitzat de manera enginyosa la pedra, la fusta, les canyes, l'argila i la cera com a material de construcció. Tenen portes abatibles, trampes, refugis amb sostres voladissos, cel·les amb revestiment impermeable.

Un altre llibre imprescindible per entendre la petjada del disseny als animals és Animal Architecture and Building Behaviour del etòleg Michael Hansell. Esta disciplina es dedica a estudiar els comportaments dels animals no humans, mentres l’antropologia s’encarrega dels humans. I per això Hansell es dedica a justificar totes les decisions a la construcció animal, concentrant-se amb aranyes, himenòpters, tèrmits i ocells.

Refugi contra el mal temps, protecció contra els depredadors, trampa per a preses i accessori de comunicació són els objectius d’estes construccions segons Hansell. S'utilitzen set tècniques constructives: excavació, apilament de material, modelatge, enrotllament o plegat, encolat, entrellaçat i costura. Són els ocells que utilitzen la major varietat de tècniques. Per descomptat, qualsevol conclusió ha de tenir en compte les grans diferències existents entre grups taxonòmics; si el determinisme de l'arquitectura de les teranyines resulta de naturalesa essencialment genètica, la capacitat d'aprenentatge individual és molt gran en els ocells, segons apunta el biòleg François Bourlière, sense ignorar altres aportacions com les de Benjamin Beck a Animal Tool Behavior.

Però si es tracta este tema ara i ací és perquè als últims anys s’ha despertat una consciència on els humans ja no ocupen el cim de la piràmide planetària. Fins ara l’antropocentrisme ha convertit l’espècie humana en el centre de totes les coses, i per això cada vegada més s’estendran els estudis sobre animals no humans a tots els aspectes vitals, amb mirades que sovint pot ser resulten estranyes o incòmodes.

Les tàctiques de seducció de les papallones al Fondo d’Elx, la poligàmia dels dofins a la costa de la Serra Gelada, l’aparellament de merles i libèl·lules a la vora de l’aigua al Sot de Xera, les bassetes on viuen rates penades i granotes al Túria, les abelles que busquen juntes el nèctar a la vall d’Aiora o els nius d’esquirols i conills a la Calderona són alguns dels exemples.

La vida íntima de plantes i animals exposada entre l’enginy i la fantasia, però també en tota la seua cruesa, fins i tot amb la violència de la depredació. El sexe és l'element clau de l'evolució i, per tant, de la biodiversitat d’un planeta que ara està ferit. Tècniques de festeig, masturbació, formes d’organització social diferents a la monogàmia, hermafroditisme, dimorfisme sexual... Ací fora hi ha moltes interaccions tendres, exuberants, de dominació i bestialitat que s’han d’explorar. Sense humanitzar, però ajudant a entendre —i per tant a estimar millor— els fràgils equilibris de tot allò que ens rodeja i ens manté als humans amb vida.

Des de la neteja de l’aire gràcies a boscos, salines o la posidònia de la mar fins als complicats equilibris amb l’agricultura o l’apicultura. L'evolució no és només el resultat de l'adaptació a l'entorn com deia Charles Darwin, o la cooperació com definia Lynn Margullis. Sinó també el resultat de la lluita per la seducció. Un viatge pel disseny que se suma a les places del 2017, les cases del 2018, les transformacions a vista de pardal del 2019, els parcs post-naturals del 2020,  les utopies del 2021, l’arquitectura del plaer el 2022 i les implicacions territorials de la carretera nacional i l’autopista AP-7 el 2023.