El Palmerar i la Dama - Cristina Medina

Un any i un mes després del termini establit per la llei, ahir es va constituir el nou Patronat del Palmerar d'Elx. Un any de retard. Molt bones paraules, molt bonic tot, però un any de retard respecte al termini màxim establit.

La nova Llei del Palmerar d'Elx va entrar en vigor en novembre de 2021 (després de ser postergada per hac o pe be durant més de cinc anys des que es va anunciar i arribant algunes dècades tard, amb una normativa de 1986 fins a ben entrat el segle XXI), i des de llavors al dia de hui pràcticament no s'ha fet res. Però quan dic res és que ni tan sols s'han complit els tràmits bàsics per a començar a operar, com per exemple eixe tan bàsic i a priori tan simple com la constitució de l'òrgan rector que ha d'impulsar els treballs.

Bé, clar, l'accelerador de partícules i projectes que és la campanya electoral ha fet que per fi, ahir, es constituïra el Patronat amb la presència a Elx de la consellera de Cultura, Raquel Tamarit. Un any de retard respecte a la data màxima que imposa la llei per a la seua constitució. En fi, que així és com es protegix i valora un dels elements culturals, mediambientals i patrimonials més importants de la ciutat. Atenció, que no se m'oblide, que és Patrimoni de la Humanitat, que se'ns ompli la boca amb els elements valorats per Unesco però després es queda tot en la declaració buida i de postureig.

Sobre les palmeres a Elx hi ha molts mites i creences. Quan jo era menudeta es deia que per cada il·licità a Elx hi havien tres palmeres. Això ja no és així per dos motius: Elx ha crescut molt en població, 235.580 habitants segons l'última dada, i des que jo vaig nàixer a ara ens hem carregat unes quantes palmeres.

També durant un temps es va estendre la idea que tindre un hort era una penalització en lloc d'un bé, ja que hi havia molts impediments per a obtindre'n cap rendibilitat, ni pel tema agrícola ni per la construcció, i tot era despesa. Això ha anat evolucionant, així com la societat i la sensibilitat cap al patrimoni vegetal, i hui en dia crec que som molt conscients que hem de protegir les palmeres, pel nostre futur com a ciutat, però no reflexionem sobre si ho estem fent o no.

Fixen-se que diré una cosa que em pot portar directament als llocs de descens de l'il·licitanisme de pro. Crec que és més important per a la ciutat cuidar el Palmerar que la Dama (hi ha un bar en Elx que es diu així, els el recomane, els millors zepelins de la zona), i no obstant això si poguérem comptar els minuts que els nostres dirigents d'ací i d'allà, aspirants a dirigents, antics dirigents i futurs dirigents, dediquen a un i l'altra guanyaria per golejada la Dama.

Quina llàstima! Volem la Dama i no volem palmerar. Com el tenim ací, es complix allò de no valorar el que ja es té. Els propose un joc: Poden imaginar-se esta ciutat sense palmeres? Ara imaginen-se esta ciutat sense la Dama… bo, això és ben cert perquè ací no està, no cal imaginar-ho, però pensen com canviaria la nostra vida si no existira el palmerar. Doncs això.