El que cal és tirar-li

El passat divendres les Corts Valencianes van viure una trobada conjunta entre els membres valencians de Congrés i Senat i membres de Les Corts. La iniciativa de la reunió va eixir de Compromís i el motiu era debatre sobre el retard imperdonable que continua patint la reforma del sistema de finançament i la poca profunditat -per no dir inexistència- de mesures transitòries que corregisquen la discriminació que patim valencianes i valencians.

L’enèsima alarma va saltar després de la reunió entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijoo, d’on va transcendir que s’ajornava sine die este meló on PP i PSOE ni tan sols estan d’acord internament. De tots és sabut que el president del PP, com a gallec, està radicalment en contra del model que teòricament defensa Carlos Mazón (si és que en defensa algun, que no està del tot clar). El bipartidisme espanyol, com sempre, “a favor” dels interessos dels valencians. Els pocs avanços que s’han aconseguit, com la presentació d’uns criteris vagues, han hagut de ser arrancats amb sang, suor i llàgrimes per part de Joan Baldoví. Els altres 31 diputats i diputades triats per València, Castelló i Alacant pareix que s’obliden del seu empadronament quan creuen la frontera del pantà d’Alarcón. Coses de la subordinació.

Tornant a l’acte, sovint donava la impressió que molta gent estava allà per obligació, perquè ningú digués que no havien anat, per seguir aparentant preocupació per un tema que, a l’hora de la veritat, no els ocupa el més mínim esforç en el seu dia a dia com a representants públics. És la impressió que van donar els discursos de dos personatges clàssics de la política valenciana, fills d’una època que es resisteix a anar-se’n, com són Alberto Fabra i Vicent Sarrià. Els tocava defensar postures indefensables com a membres dels partits que bloquegen la reforma. Amb alguna relliscada del Molt Honorable inclosa, com l’oblit d’una manifestació convocada per la plataforma on participa seu mateix partit. Retrets entre PSOE i PP, dificultats per trobar el seu espai d’UP i C’s, i constants apel·lacions a un concepte perillós: la unitat.

A mi personalment em grinyola molt quan es fa referència constantment a la unitat per damunt de totes les coses. La unitat d’acció és un instrument, és un argument, però no és una finalitat en sí mateixa. Però compte perquè sovint és una trampa de l’statu quo per a paralitzar canvis i avanços que no interessen. Deixem de ser esclaus de la unitat buida, per favor. El que cal és que les coses que hagen de passar passen. El que cal és tirar-li.

El problema del finançament i el deute no és la manca d’unitat, sinó que és absolutament falsa. La unitat és geogràficament selectiva: existeix a València però me n’oblide a Madrid, que és on ho he de solucionar. Així doncs, per a què serveix esta unitat? Per a pegar-nos colps al pit mentre continuem empobrint-nos?

Per això, Compromís va intentar trencar el marc de la inacció i la foto buida i va posar damunt la taula una Proposta de Llei (no una moció o una declaració a l’aire: un text legalment vinculant i d’obligat compliment) senzilla i efectiva per a desbloquejar la situació i donar oxigen als serveis públics valencians: calcular el finançament per població de dret, la simplificació dels fons de compensació en un únic Fons de Garantia dels Serveis Públics i la condonació del deute públic valencià generat pel propi sistema de finançament, que podria pujar a més de 40.000 milions d’euros. Este últim punt és de vital importància en el dia a dia de la Generalitat, donat que el pagament del deute s’emporta més recursos públics que l’educació i la cultura juntes a dia de hui.

Esta proposta presentada per Baldoví a Madrid està en mans també dels grups de Les Corts perquè es puga debatre i elevar al Congrés dels Diputats com a Proposta de Llei de les pròpies Corts. És un bon test per a saber si la unitat és només declarativa o realment els partits de matriu espanyola estan disposats a portar esta iniciativa perquè es vote a Madrid.

Què faran ara PSOE i PP? Què faran a Les Corts? I quan es debatisca esta llei a Madrid? Seguiran fent apel·lacions buides a una falsa unitat o negociaran i aprovaran esta iniciativa? Divendres passat feren com que no havien escoltat res, de fet cal dir que només Ciudadanos va respondre a la proposta amb la voluntat de treballar-la per a portar-la endavant, cosa que és d’agrair. Mentrestant, altres prefereixen parlar de la seu de Puertos del Estado.

Si la resta de partits no volen no cal patir, perquè a una mala la proposta es debatrà i votarà a Madrid a proposta únicament de Compromís. I serà allà on cadascú s’haurà de retratar. Perquè en el fons és molt senzill: el que cal és tirar-li.