Els forns de calç: l'altre patrimoni que busca ser rescatat

CASTELLÓ. La mancocomunitat de Penyagolosa conserva ni més ni menys que vora un centenar de forns de calç. Uns artefactes que foren absolutament imprescindibles en el passat, pel fet que el material que generaven servia per a tota mena d'intervencions d'ús quotidià. Des d'utilitzar-se com a ingredient per a la construcció fins per a pintar les façanes de les cases. Eren indispensables per a l'abastiment ancestral. Però avui en dia, els forns i la calç només tenen un valor simbòlic. La industrialització va canviar tant la densitat de població dels municipis rurals, com part dels seus treballs. I el de calciner fou un d'aquest.

Ara bé, per què haurien de quedar-se aquestes construccions en l'oblit si tant ens defineixen com a societat? És que els castells no es rescaten, tot i que no hi ha ningú que regne dins d'ells? També, els forns de calç demanen una segona oportunitat.

En aquest sentit, la població d'Atzeneta, amb l'ajuda dels artistes que formen la xarxa 'AVAN', ja treballa en la recuperació d'un d'aquests forns. I no sols això, perquè la idea dels seus impulsors és també restaurar almenys un dels diversos que hi ha a Benafigos, Vistabella i Xodos, per tal de crear en un futur pròxim una ruta per aquestes restes que tant diuen del seu passat masover, agrícola i ramader.

"Està clar que la tradició s'ha perdut, està morta, però recuperar-los ens permet prendre consciència del nostre patrimoni", manifesta Rafa Tormo, qui afegeix: "Des de fa temps s'estan restaurant ermites, esglésies, castells, muralles. Unes construccions que tenen un component de mobiliari i d'statement elevat. Però, mentrestant s'ha oblidat un patrimoni que per les seues característiques ha passat desapercebut i diu molt de la cultura popular. Els forns de calç són, com veiem, uns d'ells".

El treball, d'una gran ambició, està tirant endavant gràcies a la intervenció de Tormo i la creadora Ana Sánchez, a més d'un equip de professionals que els acompanya, entre d'ells Antonio Meda, artesà d'Albarracín. Però, sobretot, gràcies a una ajuda procedent dels fons europeus Next Generation, que ha entés la urgència de rescatar aquestes restes patrimonials.

És així que el projecte ja està en desenvolupament. En primer lloc, l'organització s'ha centrat en la seua catalogació, per a registrar quants i on s'ubiquen exactament aquests forns i, pas seguit, s'ha fet un treball de recerca de testimonis, ja que com insisteixen des d'AVAN, és molta la història i la memòria oral que guarden aquests llocs.

Un forn que torna a bategar

Amb tot, la fase de restauració ja ha sigut iniciada i al llarg d'aquest any el forn tornarà a bategar. Sí, a més de la seua reforma, se li donarà ús. "Enguany courem. Ara s'ha de carregar la pedra per a encendre'l i el que farem amb eixa calç és una intervenció artística", avança l'artista, qui juntament amb Ana Sánchez realitzarà la reconstrucció d'un mural de pedra seca amb calç.

I no sols es farà en Atzeneta, perquè com déiem l'ambició de projecte és molt més gran. Té previst cada any recuperar un forn i desenvolupar al seu voltant un treball artístic de dignificació. Així, en concloure el projecte s'hauran rehabilitat quatre forns i dut quatre intervencions.

D'altra banda, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Atzeneta, s'està fent una activitat en els col·legis per a donar a conéixer la pedra seca i el seu paisatgisme. Així mateix, també està prevista la publicació d'un llibre on a més es visibilitzaran projectes comunitaris que han tingut lloc al llarg de la història.

"La idea base d'aquesta iniciativa és repensar el patrimoni. Veure de quina manera ens apropem a les polítiques patrimonials i com podem qüestionar-les, perquè els interessos estan en altres llocs. Volem, així, ajudar al fet que la gent s'empodere de les decisions sobre què s'ha de patrimonialitzar", manifesta Tormo, qui també apunta que el document que s'està elaborant pot servir de guia per a futures lleis de protecció de patrimoni, així com per a rutes d'interpretació. "Aquest és un punt de partida", conclou.