Una entrada de Moros i Cristians diària i una recreació per escenes “històriques” són algunes de les atraccions que mai vorien la llum
VALÈNCIA. A ‘La màquina del temps’, l’escriptor britànic Herbert George Wells conta com un científic descobreix la quarta dimensió i dissenya un vehicle per poder viatjar físicament a través d’ella. El viatger avança fins a l’any 802701 i es troba un planeta decadent habitat pels Eloi. Uns éssers vegetarians i amigables que viuen atemorits pels Morlocks, una altra rama de l’ésser humà que habita ara el subsol i viu menjant-se Elois.
L’any 1998 desenes d’estudis d’arreu del món van pensar quina seria la recepta màgica per construir un parc temàtic atractiu a Benidorm. Coordinats per l’arquitecte Emilio Tramullas i l’executiva d’una empresa pública que pertanyia al 100% a la Generalitat, fins que la van comprar les caixes d’estalvis valencianes. En un temps rècord es van dissenyar i construir una desena de muntanyes russes, atraccions de recorregut, espectacles i simuladors.
Però no totes les idees van acabar per ser executades. La temàtica del parc funcionava com una materialització de la màquina del temps de Herbert George Wells, ja que cada àrea traslladava als visitants al passat més esplendorós de diferents regions mediterrànies: l’antiga Roma, la Grècia clàssica, l’Egipte dels faraons, la península Ibèrica romantitzada i les illes del mar Egeu.
Entre totes, una de les atraccions que es va decidir no construir estava inspirada en la novel·la. Dissenyada per l’arquitecte català Juli Pérez Català, l’obra “pretenia submergir el públic en una seqüència d'escenes històriques relacionades amb descobriments de la humanitat”, explica l’arquitecte. “Es va projectar la circulació del públic conduïda per telecadires semicoberts per fer volar al públic als espais tematitzats de diferents èpoques”.
El senat romà on assassinaren Juli Cèsar, una sala del port on partiren els vaixells de Cristòfol Colom o un teatre de cabaret del segle XIX eren algunes de les dependències que recorria l’espectador.
“Aquests espais anaven a tindre transicions entre ells espectaculars i sorprenents que despertaren la imaginació dels usuaris de totes les edats, mitjançant efectes visuals escenogràfics, distorsionant les perspectives i recreant situacions per fer somiar, sempre acompanyades d'un especial control lumínic per assegurar els efectes recreats”.
Però no va ser l’única idea que es va quedar al tinter. Un castell a l’àrea d’Ibèria acolliria a diari ambaixades de Moros i Cristians, representades setmanalment per una colla diferent de festers, rotant de poble en poble. Un espectacle entre gladiadors del futur i pirates barbarescos era altra de les idees que va caure, segons contava Tramullas a Theme Park Zone.
Però la màquina del temps no va ser l’únic projecte de Pérez Català. “L’encàrrec del Gran Viatge d’Ulisses va consistir en la direcció artística de la construcció integral d’una gran atracció de 8.000 m2 de recorregut guiat, amb embarcacions de 20 persones, que discorren sobre grans làmines d’aigua que envoltaven 7 àrees tematitzades”.
El recorregut contava la història de Jàson i els argonautes, els tripulants de la nau Argo que ajudaren Jàson a buscar el velló —cuir d’ovella— d’or, una relíquia perquè l’heroi grec es convertirà en rei de Tesàlia. “El recinte s'inscriu en una illa artificial emmurallada de pedra artificial i embolicada amb aigua, d'una extensió de 28.000 m2. Algunes escenes estan cobertes amb una altura d'entre 9 m i 14 m, alternant-se amb escenes exteriors segons el guió”.
“Al recorregut sota el canal se submergeixen complexos mecanismes desenvolupats per enginyeria alemanya especialitzada, sota la nostra direcció, per dotar el recorregut d'espectaculars efectes sorpresa”, expliquen des de l’oficina de Pérez Català. “Al llarg del recorregut es van instal·lar un gran nombre de personatges animats construïts per empreses australianes en coordinació amb el nostre equip”. De moment, la de Terra Mítica encara és una història per escriure.