VALÈNCIA. Mirades al passat i al futur en sis propostes que sintetitzen diferents trajectòries i posicionaments per a entendre com s’ha construït el món... i com es pot construir un de millor.
1. Com s’emmirallava València en l’Europa del segle XIX
També podria ser la història de la decadència d’una potent empresa local que acaba vivint de les rendes. En La Ciudad Futura (Barlin Libros) els historiadors Justo Serna i Anaclet Pons, amb disseny d’Irene Bofill, conten la història de José Inocencio de Llano y White.
Amb orígens valencians, bascos i irlandesos, Llano y White recorre els millors balnearis del continent, passa llargues temporades a París o visita la primera Exposició Universal de Londres. El text té com a fonament els dietaris que el burgés va escriure durant els més de vint anys que va viatjar, mentres conta la transformació que viu València després de les desamortitzacions als béns eclesiàstics. Una descripció dels seus viatges al llarg de mil pàgines manuscrites que Serna i Pons han sintetitzat i contextualitzat en este assaig de la col·lecció Paisaje de Barlin.
2. Estem malament, però el futur no serà tan distòpic
Això sí, s’ha de dissenyar. Com un manual d’instruccions per a saber on començar, l’editorial Bartlebooth va llançar fa uns mesos Futuros Mejores. Una publicació que combina una conversa entre Husos Arquitecturas, Mariana Pestana, Candela Morado i Isabel Gutiérez amb ressenyes de projectes d’estudis i trajectòries de disseny especulatiu com Superflux, Studio Ossidiana, La Escuela Nunca o Anna Puigjaner.
Des de les ruïnes i la violència del present, estes dissenyadores i arquitectes imaginen arquitectures amables amb altres espècies, respectuoses amb el territori i espais hospitalaris. Projectes que especulen amb futurs millors com ara jardins flotants que recuperen uns antics horts d’Istanbul fins a cuines comunitàries on compartir i repartir les tasques domèstiques.
3. Escoles per a aprendre a fer l’arquitectura que ens fa falta
Radical Pedagogies explora una sèrie d'experiments pedagògics que van jugar un paper crucial en el desenvolupament de l'arquitectura durant la segona mitat del segle XX. Estes pedagogies són radicals en el sentit etimològic de la paraula, ja que es van enfrontar a l'arrel de l'arquitectura, movent els fonaments assentats de la disciplina i qüestionant els coneixements establits en lloc de reforçar i disseminar els criteris vigents.
L’arquitecta valenciana Beatriz Colomina ha editat este volum (MIT Press), junt amb Ignacio G. Galán, Evangelos Kotsioris i Anna-Maria Meister. Tot i que molts dels programes experimentals van ser posteriorment abandonats, finalitzats o assimilats, en tot cas, van ajudar a configurar i, en cert sentit, definir el discurs i la pràctica arquitectònics. Des de reinventar les metodologies de la Bauhaus per a descolonitzar Àfrica fins a aprendre a dissenyar per a tots els cossos a la universitat californiana de Berkeley, estos projectes del segle passat plantegen preguntes provocadores sobre el paper de l'arquitectura en el nou segle.
4. Una mirada valenciana a l’altre costat de la península
Des de les seues oficines a l’avinguda del Regne de València, a banda del panorama propi, si hi ha cap context on ha mirat l’editorial de TC Cuadernos ha sigut a Portugal.
Els últims mesos ha dedicat quaderns a l’arquitectura de Carrilho da Graça, Barozzi & Veiga, Aires Mateus o Eduardo Souto de Moura, que s’unix a altres reconeguts noms lusos com João Álvaro Rocha, Menos é Mais o Nuno Brandão Costa, representants de la reinterpretació més excel·lent de la Modernitat.
5. La indústria que va transformar el país per a sempre
A camí entre la recopilació de materials per a enriquir l’arxiu de l’IVAM i l’elaboració d’un projecte artístic que amplie els imaginaris sobre la industrialització (i la desindustrialització) valenciana, enguany l’IVAM ha llançat la publicació de la mostra Indústria / Matrius, trames i sons (Archive Books), escrita per l’arqueòleg i gestor del patrimoni Tono Vizcaíno i l’artista i curador Lorenzo Sandoval.
El llibre recull textos i material d’arxiu que es va encetar durant el procés. Amb materials d’Alcoi, el Port de Sagunt, València, Alacant, Onda i l’Alcora, intenta posicionar-se fora de la imatge romantitzant de la ruïna industrial i entén el patrimoni i la història com a processos vius, no tancats, que permeten generar ferramentes conceptuals per a comprendre el passat, el present i el futur de la història del treball i les seues relacions amb la cultura. Des de l’impacte dels sons de les fàbriques a la cultura musical fins a la generació de comunitats de treballadors, Matrius no es deixa cap petjada sobre el territori.
6. Un retrat al territori des dels lavabos públics
Hidefumi Nakamura ha estat quatre anys retratant desenes de banys públics del Japó i postejant eixe arxiu en Instagram. Un catàleg d’arquitectura i urbanisme que cartografia les estètiques i hàbits japonesos, mostrant el potencial del seu disseny que ara s’edita en paper a Toilets a Go Go!
L’última publicació de Handshake Books se suma a altres volums que retraten diferents territoris, però pivoten sempre al voltant de la fotografia. És així en Torre Naranja que recopila una intervenció de LUCE a l’Horta, Una piscina geopolítica sobre l’urbanisme del Baix Segura amb els arquitectes Joaquín Lucas i Diego Abellán o l’anàlisi sobre l’arquitectura postmoderna de l’Horta que fa Maria Aucejo en Late to the party.
A diferents nivells, però amb solucions basades en la tecnologia, diferents col·lectius d’arquitectura es mobilitzen per atendre les necessitats post-DANA