Fatal, gràcies. Una 'newsletter' 

Benvingudes i benvinguts, lectors habituals i lectors nouvinguts a aquesta newsletter. Si sents que la gent del teu entorn parla amb un cat-english que no entens, si els teus fills/nebots/nets et rebaten amb paraules que no saps ubicar, si es fan fotografies tot tapant-se la cara i no entens per què, si també vas caure amb la broma de la defecació de Bisbal al metro, o si ni tan sols pilles la referència del títol... aquest és el teu espai! Ací aprendràs els termes de moda i les tendències que Internet ha encimat aquest mes convuls de manifestacions, investidures, Grammys i majories d'edat reials.

Leonorwashing

Potser ha quedat llunyà, atenent la rabiosa actualitat, però el fenomen leonorwashing no fa tant que va arribar a un dels seus moments clímax i jo, humil escriptora d’aquestes línies, per un moment també m’hi vaig deixar endur.

Amb la cultura d’Internet s’ha de saber molt bé surfejar entre les resignificacions encobertes i les caricaturitzacions crítiques. Fins on recorde, tot va començar amb un suposat romanç entre la princesa hereva i el futbolista Gavi. Durant el Mundial de Qatar (ja sabeu... Qatar, futbol, tal), se’ls va relacionar en una història d’amor que va traspassar formats. Fins i tot es va crear un trend a TikTok en què adolescents fantasiejaven amb una història d’amor amb Gavi, igual que Leonor, en una mena de metafanfics audiovisuals.

Més tard, va vindre la seua formació militar i, ja apropant-se el seu 18é aniversari, va començar a copar el centre mediàtic. Les fotografies entrenant, els companys que feia, el romanç amb un d'ells, les mirades dels pares... i de sobte, l'estètica girl va acollir aquest Leonorwashing que s'intentava fer per preparar la jura de la Constitució. Les exclusives de fotografies, eren seguides per comentaris com "l'uniforme militar i el clean look són un match", "com li brillen els cabells des que està a l'acadèmia militar", "quina serà la seua skinroutine?". Fins i tot, hi va arribar un altre trend de TikTok en què les adolescents imaginaven de manera irònica com seria el seu pas per un entrenament militar (tot compaginat amb el moment en què va tornar al centre mediàtic el conflicte israelita-palestí).

Hi ha qui veu amb frustració aquestes formes d’expressió de les noves generacions,  d’altres prefereixen interpretar-les com la reapropiació orgànica i amb els nous mitjans d’expressió de les agendes mediàtiques imposades. No ho sé, I’m just a girl.

Skincare i generació Alpha

I parlant de la perfecta i brillant pell de Leonor, l’skincare s’ha convertit en una obsessió que cada vegada adopten xiques més menudes. És a dir, ara no només les nostres mares i àvies gasten cremes, sèrums i tònics, sinó que les meues amigues i també nenes més menudes es preocupen per netejar i hidratar la cara. Janira Planes, experta en tendències digitals, explica que és una conducta per imitació. A les xarxes socials, un dels perfils d’influencer amb més pes és el d’estil de vida o beauty, i les noves generacions, que segueixen i idolatren aquestes creadores, s’han convertit en un nínxol en auge del mercat cosmètic. El mecanisme és el de sempre. Jo també actuava per imitació a les persones que idolatrava (ni oblit ni perdó als pirris de Maria Isabel que vaig aprendre’m a fer). La novetat és aquesta normalització de la cura de la pell, també de les rutines de maquillatge.

De primeres pot escandalitzar. Una altra vegada la indústria cosmètica fent de les seues amb la pressió estètica femenina. Però la preocupació per la pell no té per què ser dolenta. Per exemple, també pot servir perquè es transmeta la importància de protegir-se del sol o per dedicar un moment a tindre cura del cos i a la seua autoconsciència, que no va malament.

I com és que aquest boom s'ha fet tan gran? S'ha donat amb un format a TikTok en què, les girls es cuiden la pell, es maquillen o decideixen modelet mentre parlen de temes actuals, inquietuds i preocupacions. És a dir, el format GRWM esdevé el nou espai per a converses entre xiques i és això que li dona molta potencialitat.

NostalgIA per la música

Per acabar, tornem a parlar de la IA i també de Bad Bunny. Com un fet que havia de passar en algun moment, s'ha fet molt viral una cançó generada per intel·ligència artificial que utilitza la veu de Bad Bunny sense el seu consentiment. No és la primera vegada que passa, però la polèmica ha agafat força amb la reacció de l'artista, enfadant-se amb qui l'escoltava i la compartia. El compte que l'ha viralitzat, FlowGPT, correspon a l'autor de la cançó, que ha explicat com ho ha fet i ha demanat Bad Bunny que podien col·laborar.

Sabem que la IA implica debats ètics i morals en les nostres societats, a molts nivells. En aquest cas concret, però, és perillós normalitzar que açò es puga donar sense preguntar-se quin benefici hi ha darrere d'una creació que utilitza l'essència propietat d'una altra persona: la seua veu. He d'admetre que jo també m'he aprés el ball de la cançó, això és així. Però no puc evitar preguntar-me si tot seria tan graciós i anecdòtic si, en lloc de Bad Bunny, s'agafara la veu d'un artista precari, que amb feines arriba a finals de mes i que només té la seua creativitat i la seua veu per tal de sobreviure en la indústria. A Bad Bunny se li retreu que no tinga sentit de l'humor, quan altres artistes han reapropiat el mem incorporant cançons amb la seua veu als seus directes, però darrere d'una creació per IA no hi ha només qui gasta l'eina, sinó qui en té la propietat d'una tecnologia que aprén i evoluciona a partir de dades i informació en un context molt difús quant a seguretat i privacitat.

Fins ací la newsletter d’aquest mes. Tot acaba resumint-se en les noves formes d’expressió que ens han dut les xarxes socials i Internet, de la frontera entre la resignificació frívola i la reapropiació crítica. De la dificultat que hi ha en surfejar entre mems sarcàstics, rient i construint el teu humor sense saber ben bé si estàs caient en la trampa fagocitària del capitalisme o si realment queden espais disruptius des de la sàtira digital.