cartell de la 11 edició
Experimentació, cerca i inconformisme artístic: torna la mostra TEST de Vila-real
María Esteve davant una de les seues obres per al TEST realitzades amb frottage sobre paper i tela
21/02/2024 -
CASTELLÓ. Arranca el TEST 2024, la Mostra d’Art i Creativitat de Vila-real. La plataforma que, des de fa onze anys, sondeja i projecta les tendències de l'art contemporani de proximitat des de l'escala més jove dels nous creadors valencians, acosta per al seu onzé aniversari les propostes d'un elenc artístic que, a més de per el seu perfil emergent, està unit per l'experiencial de la seua obra. Un inconformisme artístic teixit a colp d'observació, immersió en el territori, abstracció i tècnica -d'una pintura a una altra manera d'entendre la mateixa passant pel frottage-, que dona pas a processos creatius que constitueixen en si mateixos la pròpia obra. Totes elles podran explorar-se, i gaudir-se, des del dissabte, 9 de març de 2024, en el Convent Espai d’Art de Vila-real.
Organitzat pel departament de Museus de la Regidoria de Cultura i Tradicions de l'Ajuntament de Vila-real, el TEST 2024 torna a convertir-se en un referent en l'escena estatal per la selecció de nous artistes i a aglutinar “propostes artístiques capaces de dialogar amb el públic i trencar inèrcies; de divertir i emocionar a parts iguals”, explica el seu director, Pascual Arnal.
L'elenc d'artistes convidats blinda la idiosincrática varietat de la cita. Adrià Miko (pintura), María Esteve (instal·lació, frottage i audiovisual) i Miquel Ponce (collage i pintura), donen forma a l'exposició col·lectiva amb seu en el Convent Espai d’Art de Vila-real i que podrà visitar-se del 9 de març al 18 de maig de 2024. S'uneix l'art urbà de la il·lustradora Dakota Hernández per a continuar consolidant el museu de carrer del TEST.
“El motor artístic del TEST germina i es retroalimenta una edició més amb artistes la curiositat de les quals radiografia la realitat que ens envolta i converteix el Convent Espai d’Art en un espai viu i en constant diàleg amb el públic”, assenyala Arnal. “És un orgull per a la Mostra visibilitzar el treball de creadors i creadores que han crescut amb ella i inspiren al seu torn a les generacions futures”, afig el director.
La mostra col·lectiva conjumina a tres artistes que cavalquen des del seu propi imaginari, tècnica, disciplines i processos que tracen un camí que bascula des de la figuració a l'abstracció. “Cadascun funciona des d'un pla, des d'un univers propi, però el punt de confluència és la repetició ja siga en l'orgànic, el geològic o el geomètric; bé per la fugacitat i indefinició que inspiren els seus traços i petjades, o la meticulositat amb la qual es dibuixen, i mostren les figures i formes”, explica Arnal.
El pintor Adrià Mikó (València, 1994), exporta al TEST l'estil acolorit, dinàmic i espontani que imprimeixen els seus llenços acrílics de gran format -“per a moure'm pel llenç i anar resolent l'obra buscant una oportuna casualitat”, diu- que transmeten exuberància i la bellesa de la vida indòmita i busquen brindar diversió i alegria als qui connecten amb ells. Una obra molt influenciada a més pel tatuatge que convida a la reflexió sobre el paper de l'ésser humà en eixa relació amb la naturalesa salvatge i el regne animal. Que llança una mirada cap a eixa vida assilvestrada més llunyana, distant, i menys solidària. En la seua proposta per al TEST 2024, ‘Sólo quiero hacer cosas divertidas’, segueix a ulls clucs la premissa de la seua obra: “Si no em diverteix, no m'agrada, vull riure'm contínuament del quadre i gaudir amb el gest pictòric sobre l'obra”, assenyala.
“Camine, mire, observe… sent curiositat pel passat de cada lloc, busque ruïnes, rastres i elements que m'assenyalen alguna cosa de l'entorn per a poder entendre-ho”, explica María Esteve (Algemesí, 1998), que pren l'espai exterior com a taller i l'acte de caminar, i observar, en recurs creatiu. Per al TEST exporta ‘Mirades a l’entorn’, una instal·lació que construeixen el retrat del propi territori de Vila-real en la qual es reuneixen diversos registres realitzats a partir de la tècnica del frottage sobre paper i tela, per a rescatar i preservar la història i la memòria del lloc, i que es completa amb una peça audiovisual que mostra els diferents escenaris on s'ha treballat. “Durant unes setmanes m'he traslladat a Vila-real, un nou territori desconegut. El meu primer contacte va ser amb la ciutat edificada i urbanitzada i amb sons de fàbriques i cotxes. Vaig tractar de buscar un Vila-real més natural”, diu, i ho va trobar en els silencis del riu Millars i les alqueries abandonades, en les séquies, les roques, en les restes de muralles i torres, en les gavines, en el salvatge de la desembocadura.
Miquel Ponce (València, 1997) és pintor, “encara que a vegades aprofundisc en el dibuix i en el collage”, adverteix, com és el cas de ‘Todos los caminos’, la seua proposta per al TEST, una col·lecció de collage i pintura en gran format que gira entorn de recollir i treballar “sobre les restes que jo mateix genere”. I experimentar. “Aquesta manera de construir el collage em permet ajuntar per diferents capes d'aquests materials i solapar-los en una mateixa peça, generant a partir d'ells noves imatges, formes i possibilitats”, apunta. ‘Todos los caminos’ materialitza aquest objectiu. “A pesar que cada collage serà un conjunt amb la seua potència a nivell visual, tenen un caràcter molt diferent entre ells. Cadascun tira per al seu lloc, té el seu color, els seus llenguatges… M'interessa eixa manera que té el procés artístic de bifurcar-se”, incideix.
TEST posarà la guinda a l'edició de 2024 amb art urbà. La intervenció a peu de carrer arriba aquesta vegada amb la il·lustradora Dakota Hernández (Castelló, 1989), que per primera vegada fa el salt al gran format per a ampliar el museu a cel obert del TEST amb una obra que veurà la llum en les pròximes setmanes en una mitgera del carrer Vázquez de Mella, en la zona popularment coneguda com l'Horta. Els seus treballs es nodreixen del minimalisme sense renunciar al color i la forma per a crear atmosferes melancòliques. La dona, protagonista indiscutible en els seus projectes personals, és representada en diferents contextos, explorant la fortalesa, la bellesa i la diversitat de les experiències femenines. “Intente sempre que puc relacionar la meua obra amb la reivindicació feminista”, explica.
Aquest nou mural aportarà, seguint el camí dels seus predecessors (Pantone, Borondo, Escif, Sam3, Louis Lambert (3TTMan), Hyuro, Mohamed L’Ghacham, E1000, Tellas + 2Bleene i Lidia Cao) l'onzena proposta d'art urbà del TEST.
Amb el repte de recolzar la carrera en ascens de les i els creadors emergents, la Mostra edita de nou quatre llibres d'artista, que estaran a la disposició del públic que la visite i que projectaran en el temps l'obra dels seus impulsors. Tres els protagonitzen els qui donen forma a l'exposició col·lectiva en aquesta edició i un quart és per a Lídia Cao, que recull l'obra ‘Nòmada’, la intervenció en gran format i a peu de carrer de l'artista gallega que llueix des de 2023 sobre una mitgera de 20 metres d'alt en l'antic pàrquing Herarbo, annex a la Séquia Major de Vila-real.
Es tracta de catàlegs summament cuidats en els quals cada any un dissenyador cedeix una tipografia. Wow Text ha sigut ideada per la dissenyadora i creadora visual Carol van Waart (Barcelona, 1978). “Wow Text és una sans serif que prové de Wow Display, una tipografia expressiva de la qual Wow Text és la síntesi morfològica amb l'objectiu de ser aplicada per a textos de lectura. Es caracteritza per la forma de les curvatures, el dibuix d'esquelet cal·ligràfic de les lletres b, d, p, q, i el parany de tinta en les entrades i eixides”. Recursos visuals que aporten obertura als caràcters de l'alfabet, “la qual cosa es tradueix en un alt nivell de llegibilitat”, detalla.
La cura en els llibres d'autor es plasma també en els textos. Els de Yolanda Montesa Vich per a Adrià Miko; o els escrits per Isabel Tristán Tristán i Eva Marín Jordá per a María Esteve i per Albert Alcañiz per a Miquel Ponce.
El TEST manté un any més les visites guiades a l'exposició del Convent: “Són claus per a mostrar i compartir amb el públic la narrativa i relació entre les peces exposades i, en definitiva, obrir una interacció amb aquelles persones que senten curiositat pel fet artístic”, avança Pascual Arnal.
Noticias relacionadas