Guia per a parlar valencià al Congrés dels Diputats

VALÈNCIA. Amb l'opció de parlar valencià-català al Congrés dels Diputats, de segur que molts diputats valencians el gastaran a partir d'ara en les seues intervencions —com es diu a Twitter, #ModeIroniaOn—. Perquè després del debat generat i de fer un Grand Prix de l'estiu a vore qui defensava més el valencià, el més lògic és que els 33 diputats escollits a la Comunitat/País, o una majoria d'ells, usaren a partir d'ara de tant en tant el valencià davant de "sus señorías". Perquè l'ofici fa mestres i en la pràctica és on es demostra qui està i qui no hi està implicat. Com que alguns no estan massa acostumats i avançant els que seran els debats en xarxes socials posteriors, ací van uns consells per a triomfar en l'intent.

Evitar Estellés

És molt temptador arribar allí el primer dia i soltar allò de "No ser res si no s'és poble" i quedar-se més ample que llarg. O millor encara, reivindicar l'infrafinançament valencià —que entenc que tots els diputats valencians voldran que estiguem ben finançats— amb la coneguda sentència estellesiana: "Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot". Error, Estellés està més cremat que una falla el 20 de març, l'han socarrat tant en murs, cançons i manifestacions que tornar a Estellés resulta anacrònic. Es corre el perill de convertir-se en un mem de WhatsApp, millor buscar alguna frase de Zoo o la Fúmiga i amollar-la com qui no vol la cosa: per a fer-se viral és infal·lible. Tampoc convé massa traure Fuster així de primeres a passejar, perquè és nomenar l'assagista de Sueca i alguns ja s'obnubilen i no escolten res més... Només els entren ganes de marcar-se un Tejero. Raó no li faltava a Fuster quan afirmava que "tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres". Però millor fer-li cas en altre dels seus escrits: "Ningú no s'ha d'enganyar: dir bon dia ja és fer literatura", o en este cas, fer política. Així que almenys, per a demostrar que són valencians, saludar amb un bon dia o bona vesprada seria ja un gest rellevant.

Salutació i comiat

Si algú vol deixar molt clar que no és català independentista per dir dos paraules en valencià, el consell bàsic és que no se li escape un "bona tarda"; què som, benicarlandos? Tampoc és convenient dir "d'un i do", "doncs" o "feina", molt millor la valenciana faena —açò últim en general per a tots els diputats—. Es recomana també usar molts diminutius com terreta, comboiet, dinerets, amiguets de l'ànima o caloret. Bé, caloret no, que hem acabat socarrats este estiu amb tanta xafogor i no volem "dejeim pasar el caloret del verà" ni un dia més. En qualsevol cas, algun que altre "puix" o, millor encara, un "antonses", pot deixar clara la teua valencianitat autèntica fallera.

A l'hora d'acabar les intervencions hi ha un parell de fórmules que et porten directament al pòdium de megacracks de la vida. Si acabes dient "au cacau" abans de soltar el micro, et corones més que Rosalia quan ix de la discoteca en Despechá. Un "qui no vulga pols, que no vaja a l'era" seria preciós, i respondre-li a algun diputat un "ves i gitat!" una sublimació, encara que ens conformarem amb què algú pronuncie elegantment allò de "bon vent i barca nova" del beniarjoter Ausiàs March.

Expressions bàsiques

Si un diputat comença a gastar amb trellat la paremiologia valenciana, té guanyat un tros de marjal al valhalla valencià. Per ací algunes idees i exemples de com triomfar amb el valencià al congrés:

-Quan algú està repetint-se molt li pots soltar un "torna-li la trompa al xic" o "m'has deixat més marejat que l'allioli".

-Davant de la falta d'arguments un "això no té ni trellat ni forrellat", el que diu vosté "són bufes de pato" o millor encara "vosté bufa en caldo gelat!".

-Idea de rèplica a un sense trellat: "Tot el que ha dit vosté ha sigut garbellar aigua, de forment ni un gra, aneu com cagalló per séquia".

-Per a remarcar un zasca podem dir que t'han fet un "nyas coca". Encara que la forma més gràfica de dir-ho és "t'ha bufat o t'ha fet aire?".

-Davant del primer cas de corrupció, no pot faltar la frase "a bon gat li encomanes el formatge" i per descomptat una mítica advertència: "Amagueu les carteres!".

-Entenc que una de les primeres frases que escoltarem quan algú faça gala de la seua hipocresia siga "li diu el mort al degollat..." o el “vergonya, cavallers, vergonya” de Jaume I.

-El diputat que li responga a un altre diputat "vosté es torca el cul amb confeti?" o "sa uela quan pixa fa clotet?", potser rebrà una amonestació de la presidenta de la càmera, però es faran estàtues seues com es feren de William Wallace a Escòcia.

Insultar amb estil

Finalment, però no menys important, cal dominar l'art de l'insult quan es parla al Congrés. Òbviament en cada llengua els codis són diferents i mentre que en francés qualsevol paraula mig malsonant és un insult fort, en valencià, insultar pot esdevindre simplement un símbol d'amistat. Per mantindre el decor institucional, i tot i les ganes de dir-li a algú "fill d'una ressacsà de gosses" no és convenient pronunciar en seu parlamentària RFDP, sigles que sí que es poden dur en diferents versions en forma de camiseta. Anem amb algunes consideracions bàsiques que poden ser útils a l'hora d'insultar o rebatre:

-Per a començar, nosaltres podem dir a algú que és un fenomen, "quin crack eres", que és un figura o un campió, i estar insultant-lo en compte de lloar-lo. En este sentit recomane la paraula "subcampió" com a ofensa de qualitat superior.

-Dins de la nostra llengua hi ha molts insults suaus que casen bé amb alguns diputats com moniato, ninot, panxacontent, botifler, pintamones, pelagats, milhòmens... Encara que pagaria per escoltar a algú soltar un "mandonguilla, que eres una mandonguilla!". A vore com ho traduïx l'intèrpret de torn.

-A banda del clàssic moniato, hi ha més vocabulari de flora i fauna que entra fàcilment en un discurs sense despertar massa sospites: bajoca, pollastre, bleda, borinot, figamolla, fava, figamústia, panfígol, animalot, animal de séquia, baina, cap de meló, mala bèstia o carabassa, per nomenar alguns mots.

-Entre els diputats hi ha més d'un tarambana malcarat, trastocats perdonavides, també romancers pudents, malandrins manifassers i algun babau trapatroles. A tots estos els pots dir que “els falta una fornà" o que "estan mecs".

Com a resum final, tres frases que hauria de sentir tot Espanya, en algun moment d'esta legislatura, només que siga per fer feliços a un grapat de lletraferits de bancal:

Medalla de bronze: "Tu vas a la mar i no trobes aigua!"

Medalla de plata: "Amarra-li el morro a la burra!"

Medalla d'or amb fulles de llorer "La figa ta tia rosega quicos?"

Després m'imagine un diputat o diputada —en realitat només els dos de Compromís sembla que usaran alguns d'estos consells amb assiduïtat— dir amb tota la solemnitat:

"Bon dia pel matí, com deia el meu iaio: 'Qui s'alça matí caga on vol, i ací falten alguns diputats ganduls i malfaeners, més gossos que un pont, que pareixen esgarramantes'. Tot i això, vinc a reivindicar un finançament just, perquè els diners i els collons són per a les ocasions i qui no plora no mama. Ja està bé d'ofrenar noves glòries... que semblem que la nostra tia rosega quicos i ens torquem el cul amb confeti. Així que amolleu el mos, que qui cobra descansa i qui paga més i deixeu-vos estar de romanços, redeu. I ara escampe el poll que se m'acaba el temps... Què, què? T'ha bufat o t'ha fet aire?"

En la sala de traducció, suors gelades, li ha tocat traduir a un xaval de Ciutadella que no sap quina mata i va més perdut que el conseller Rovira buscant com escriure "nogensmenys" segons les Normes del Puig. Tampoc importa massa que ens quedem Lost in traslation, moltes voltes els polítics no s'escolten entre ells i porten argumentaris i rèpliques escrites des de casa. Així que, poques sorpreses ens portarem en forma de rèplica brillant. Com tampoc serà sorprenent escoltar més prompte que tard algun diputat comentar eixe mantra fal·laç de l'educació superior de la llengua comú en forma de "contésteme usted en español, que es de buena educación". Res té a vore la llengua en l'educació, en tot cas més educat està qui més llengües domina, però per si de cas i tornant a Fuster i el que deia en els Judicis Finals, ens quedem amb l'aforisme "forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat".