CASTELLÓ. Hi ha artistes als quals els costa encontrar la inspiració i després està Joan Villalonga, qui en poc de temps ha gravat dos discs. Un d'ells, Mil anys en un segon, eixirà publicat el pròxim 22 de desembre; mentre que l'altre possiblement veurà la llum l'any vinent. "Intente canviar de disc a disc, normalment busque fer coses diferents, si no em sembla avorrit", afirma, a més, el castellonenc.
En aquest cas, Mil anys en un segon exposa les cançons que el músic ha compost durant els darrers vint-i-cinc anys. Temes que duen molt de temps guardats, però que arran d'una proposta del músic Pau Alabajos, van ser tocades en un directe i ara conformen el que suposa el seu tercer treball. "La raó de fer-lo ara va ser un concert amb un repertori en solitari que em va proposar Pau Alabajos per a un cicle del Col·lectiu Ovidi Montllor (el COM). Quan m'ho va dir vaig pensar que era el moment de llançar aquestes cançons que quasi mai havien eixit de la meua casa."
En aquell moment, Villalonga es va posar en contacte amb Diego Barberà, company en altres projectes com TanStuPids, al qui li va demanar ajuda amb la producció, tot i que la idea inicial era fer una gravació amb piano i veu més o menys "semi-professional". Però, inevitablement, aquesta col·laboració va donar pas a una producció de qualitat amb arranjaments de cordes i un quartet de jazz al darrere. Un álbum que ha reunit a músics de tanta trajectòria com Héctor Tirado, guitarrista d'Andreu Valor; Sergio Bisbal, bateria i membre de bandes com Blackfang; Diego Barberà, baixista de Xavi Sarrià; i el mateix Villalonga, qui posa el piano i la veu.
Amb tot, el disc es va "arrodonir" amb un quintet de cordes i algunes col·laboracions més. Ha sigut gravat en Pentasonic Studio, per Sergio Peiró, de la mà de la discogràfica Bureo Musiques, ha comptat amb el disseny de Tófol Cruz i els vinils han sigut fabricats al temple de Krakotoa Records.
Per diversos motius, aquest àlbum suposa per al castellonenc "un punt i banda" en la seua discografia. A diferència dels anteriors discs, Mil anys en un segon està cantat en valencià i té un so clàssic i jazz, inspirat en l'obra de compositors com Tom Waits, Randy Newman o Ben Folds. El mateix Villalonga ho qualifica de música "no innovadora", perquè són cançons molt clàssiques que podrien haver sigut publicades fa temps. No obstant això, s'ha gravat ara i això sempre li dona una influència del present.
"Crec que és, fins i tot, el disc més fàcil de dur a espais de tots els que he fet. Li pot agradar a qualsevol oient mitjà i dins del circuit de música en valencià pot funcionar molt bé. Són cançons fácils d'escoltar per la seva formà i melodies més clàsiques dins del jazz, el pop o la cançò d’autor. Hi ha temes més tranquils i altres més moguts, la qual cosa fa que el disc es puga escoltar tant en el sofà com en un sopar", assenyala el castellonenc.
Un dels mèrits del treball de Joan Villalonga és precisament eixe, que és capaç de reinventar-se. "Em canse de seguida dels sons. Entre disc i disc intente canviar de sonoritat, com també entre tema i tema. Cada cançó té la seua identitat pròpia", assegura el mateix.
Però en aquest cas, el músic es reinventa a més, a partir de lletres, en general, molt íntimes. La cançó que li dona títol al disc, 'Mil anys i un segon', parla de la relació afectuosa que l'artista té amb la seua parella. "La majoria són records. Parlen de mi, parlen d'ella. Hi ha molta història biogràfica, però també altres han sigut inventades. Ara bé, així com altres discs eren més socials, aquest és molt personal", expressa. Com siga, creu Villalonga que tota persona pot acabar fent-les seues, ja que es poden interpretar de maneres molt diferents.
El músic, que ha preparat una tirada de 150 vinils i 100 compact disc, presentarà el seu treball amb un xicotet concert el 27 de desembre, a les 20h, en el bar Absentia de Castelló. Serà un directe especial per fer una primera escolta d'aquesta mimada producció, on sols hi haurà veu, piano i contrabaix. A partir d'aquí, s'espera fer més concerts i poder pujar a l'escenari tot el quartet.