Una imatge de la Colla a la Magdalena de 1992El col·lectiu compleix quatre dècades de treball per la dignificació de la música tradicional des de la seua fundació l'any 1981
CASTELLÓ. Els seus sons formen part de la memòria sentimental de les últimes generacions de castellonencs. Les notes dels seus instruments estan indisolublement unides a l'esperit de les festes i celebracions de la capital de la Plana, i enguany es compleixen 40 anys des de la seua fundació en 1981 per "un grup d'amics" entre els quals hi havia Fernando del Rosario, Mauro Fabregat, Alfredo Forner, Rafael Vall, Vicent Adsuara o Javier Vicente. És la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló i els seus components tenien previst celebrar l’aniversari amb una sèrie d’actes, tant musicals com socials. però la pandèmia de moment ha fet inviable qualsevol celebració.
La primera motivació del grup fundador va ser l’estudi i la recuperació de la música tradicional en un moment de dificultat, en detectar que hi havia pocs intèrprets i els dos instruments semblaven destinats a una progressiva desaparició. Un risc cert de pèrdua d’aquesta part immaterial del patrimoni cultural compartit, segons recorda Quique Pérez, director musical de la Colla durant més de 20 anys. Ell va succeir l’any 1993 Félix Garcia, qui al seu torn havia agafat el relleu de mans de Fernando del Rosario, primer director i més conegut pel seu treball al tercer sector -25 anys al capdavant de Creu Roja a la Comunitat Valenciana. Els primers temps de la Colla van comptar amb el seu lideratge, sempre acompanyat pel tabaleter morellà Agustí Gasulla, ja tristament desaparegut, una de les figures clau del grup.
De la tasca d’estudi i recuperació musical desenvolupada PER LA COLLA donen fe més de 900 partitures
Els inicis van estar marcats per l’absència d’una estructura formal, fins que l’any 1985 s’aprovaren els estatuts de l’associació cultural. Des de llavors, la Colla ha tingut un nombre variable de membres i actualment està format per 39 persones. En concret, 24 dolçainers, 14 tabaleters i un col·laborador ajudant. Més de 100 persones han format part en algun moment del col·lectiu que cada tercer diumenge de Quaresma, a trenc d’alba, anima l’arribada dels primers romers a la plaça Major de Castelló. Tots han gaudit de les emocions, dels moments millors i menys bons, dels assajos i de les actuacions. Perquè amb el temps, la Colla no només ha recuperat moltes peces de la música tradicional castellonenca, sinó que ha treballat per dignificar aquest patrimoni sonor i ha viatjat també per a difondre’l molt lluny de la Plana. Des que l’any 1987 un autobús duguera a 18 membres de la Colla a un Festival Internacional de Folklore a la ciutat austriaca de Pram, el grup ha portat el nom de Castelló a ciutats espanyoles -Guadalajara, Barcelona, Conca, Bilbao, Saragossa i més recentment, a Àvila- però també a Itàlia, França, la Xina, Colòmbia, Veneçuela, Cuba, República Dominicana i Romania, en molts casos de la mà dels Moros d’Alqueria, un altre dels col·lectius festers locals amb més bagatge a l’estranger. Des de Hong Kong a Barranquilla i Holguín, la dolçaina el tabal han ressonat amb força.
Fa al voltant de 20 anys, la Colla va assolir una de les fites més importants de la seua història, en aconseguir tocar conjuntament amb la Banda Municipal de Castelló i la Banda d’Atzeneta en un pas decissiu per normalitzar la incorporació de la dolçaina a la música ‘culta’ i aconseguir el seu ensenyament als conservatoris. En aquest punt, Quique Pérez recorda com a clau el pas endavant de l’aleshores director de la Banda Municipal, Francisco Signes: “ell va ser el primer a admetre que no professionals tocarem en companyia dels que sí ho eren, i això és inoblidable”. A més, en els primers anys del segle XXI la Colla va representar dues vegades amb Xarxa Teatre l’espectacle ‘El Dolçainer de Tales’, que comportava un esforç important en estar composat per més de 35 peces musicals. La vinculació amb Xarxa Teatre es va enfortir encara més amb la participació de la Colla a la cèlebre i celebrada ‘Nit Màgica’ de Magdalena.
La doble representació de 'El Dolçainer de Tales' amb Xarxa Teatre o les actuacions amb la Banda Municipal de Castelló, fites històriques per a la Colla
De la tasca d’estudi i recuperació musical desenvolupada fins el moment donen fe més de 900 partitures, no sols de les comarques de Castelló, sinó també d’altres punts de la geografia espanyola. I a més, del camí recorregut per l’associació en les darreres quatre dècades han deixat testimoni en un bon grapat d’enregistraments. Ja en 1984, al sòtan de Marton, al carrer Enmig, van gravar una ‘cassette’ patrocinada per Caixa Rural Castelló amb la col·laboració dels mítics José María Illescas i Vicente Bacas Xamberga, a més de Miguel Mulet, pare de l’exregidor Miguel Ángel Mulet, membre també del grup. Deu anys més tard, una altra ‘cassette’ es va dedicar a enregistrar música de diferents comarques de la província, amb el patrocini de l’Ajuntament de Castelló i de Caixa Rural Credicoop. L’any següent, 1995, es va enregistrar una tercera gravació -Cançons de Festa- amb col·laboració de Levante de Castelló. El patrimoni musical de la Colla es completa, per ara, amb un CD amb el títol Ball de Plaça, amb temes de balls populars i tradicionals de les comarques de Castelló.
En l’actualitat, la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló forma part de la Federació de Colles, la Federació de Dolçaina i Tabal de Castelló i la Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal, a més de ser un dels ens vinculats del Patronat Municipal de Festes de Castelló. Des de mitjans dels 80, és part del Col·lectiu del Betlem de la Pigà, interpretant cada any les peces de Matilde Salvador per aquesta obra escrita per Miquel Peris. Del seu arrelament a la ciutat donen fe, així mateix, les nombroses distincions rebudes des de la seua fundació: Clavaris de Santa Cecília, Fadrí d’Or de la Junta de Festes, Cepet d’Argent de la Colla El Cepet, Blaiers d’Honor del carrer Sant Blai, Gaiaters de l’Any de la Gestora de Gaiates, Gaiaters d’Honor de la Gaiata 17, Voladoret d’Or de la Colla del Rei Barbut i Moros de l’Any de Moros d’Alqueria, entre altres.
Cap a l'any 83 ó 84, María Ángeles Agustí va ser la primera dona a sumar-se a la Colla. Actualment, hi ha tres components femenines: Patricia Fábrega -ja amb 25 anys al grup-, Sandra Ortiz i Irene López. Ortiz es lamenta perquè “aquesta haguera estat la meua desena Magdalena” com a membre del col·lectiu, al qual va accedir inicialment com a tabaletera. Un problema de salut va apartar-la del tabal “i menys mal que em vaig poder acoplar a la dolçaina perquè si no, no sé què haguera fet”. Des de xicoteta admirava la Colla i viu com “un honor” formar-ne part. Explica que “mai hem sentit cap barrera pel fet de ser dones, sempre ens hem sentit còmodes perquè hi ha gent molt bonica i hi ha molt ‘bon rotllo’”. Des de la seua experiència, a les xiquetes de hui “només les diria que tiren sempre avant amb el tema que els agrade, ja siga la música o un altre, que no es deixen aturar”.
Amb dones i homes al col·lectiu, el futur està per escriure. Hui els més joves, al voltant de 20 anys, són el dolçainer Jorge Antolí i el tabaleter Cristian García. Però de fet, segons Quique Pérez en l’actualitat “vindria molt bé cert relleu generacional, perquè hi ha uns quants membres de la Colla que ja no complim els 60 (riu)”. No obstant, de moment l’estat de salut del col·lectiu és bo gràcies als dolçainers Alberto Rivas, Alejandro Viciano, Alfredo Forner, Ángel Sánchez, Dan Agramunt, David Vargas, Enrique Salt, Fernando Blanch, Fernando Viñals, Irene López, Iván Martí, Javier Rius, Jorge Antolí, José Almela, José Antonio Burdeus, José Luis Fábrega, Julio González, Miguel Ángel Mulet, Paco Rius, Patricia Fábrega, Pepe Yunta, Quique Pérez, Rafael Vall i Sandra Ortiz, i els tabaleters Cristian Garcia, Daniel Gómez, Gaby Ramon -cap de colla-, Jorge Sangüesa, José Manuel Marín, José Martí, Manolo Ferreres, Manuel Vicente, Miguel Ángel
Guillamón, Raúl Antolí, Rubén Llansola, Toni Agramunt, Toni Ibáñez, Toni Selma y el col·laborador Juan Manuel Queral. Que la música continue sonant. Per molts anys.
