joan lluís porcar publica un llibre QUE LA RECORRE POBLE PER POBLE

La història d'Els Ports, la primera comarca conquerida pel franquisme a Castelló

29/03/2022 - 

CASTELLÓ. La guerra civil va sacsejar per complet la vida dels ciutadans d'Els Ports. Va ser aquesta comarca la primera que l'exèrcit franquista va conquerir a la província de Castelló i també fou el primer territori que va patir combats. Segons les dades oficials, el total de víctimes mortals a conseqüència de la violència franquista va ser de 87, tot i que és difícil saber amb exactitud la quantitat de persones que varen morir arran de la dictadura.

Al llibre Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria (2022, Onada Edicions), Joan Lluís Porcar Orihuela ha tractat de posar ordre i sentit a un moment històric en el qual tota la societat espanyola va patir episodis traumàtics. Com esmenta l'autor d'Un país en gris i negre, el primer terç del segle XX és, sense dubtes, un període que ningú hauria d'oblidar, "no sols per la violència i el cost humà en vides humanes que va suposar, sinó també per les importants transformacions socials i econòmiques que es van intentar impulsar en l'etapa republicana i les expectatives que s'hi van generar". Un progrés que va quedar encallat. 

Ara bé, per a no oblidar un fet cal abans haver-lo conegut. Com podem recordar el que va ocórrer fa dècades si molts no érem? Les tensions polítiques i ideològiques duen temps determinant com i què es recorda i què s'oblida. Per això, rebuscar per les històries ocultes del passat no és tasca senzilla. En efecte, porta una vintena d'anys Porcar investigant sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista i avui en dia continua trobant informació nova que desconeixia.

En aquest sentit, confessa el també tècnic documentalista a l'UJI, que ha sigut "un veritable esforç de quasi dos anys" donar a llum el llibre. I és que s'ha dedicat l'historiador a recórrer poble per poble la comarca d'Els Ports, a fi de conéixer el nombre de víctimes del franquisme que va haver-hi en cada localitat, així com recopilar arxius municipals. Amb tot, han sigut moltes les persones i famílies que han volgut compartir les seues memòries. Fins i tot hi ha qui s'ha decidit a parlar per primera volta d'aquests fets. Un acte de generositat que Joan Lluís Porcar ha volgut agrair amb un capítol dedicat a totes les persones, testimonis i investigadors que han col·laborat per a fer possible aquest treball. Entre d'altres, el Centre d'Estudis dels Ports.

A partir d'ací, el que es pot trobar al llibre són moltíssimes dades sobre la repressió franquista als Ports, on, segon es conta, foren els afusellaments el tipus d'execució més comú. Així mateix, per municipis, l'índex repressiu més alt respecte a la seua població estigué a Forcall, amb 16 víctimes mortals, tot i que la xifra més elevada es troba a Morella, amb 18. A més, prop de 800 veïns i veïnes de la comarca van ser sotmesos a consells de guerra sumaríssims, pels quals passaren a ser detinguts i empresonats.

Amb tot, el franquisme als Ports va ser peculiar per una altra raó: la lluita de la guerrilla. "Comarques fonamentalment agràries com l'Alt Maestrat, els Ports i l'Alt Palància constituïren el principal àmbit d'actuació d'una guerrilla necessitada de suport social i camperol. Malgrat les difícils circumstàncies econòmiques i socials, amb la penúria, i la misèria que patia la major part de la població, el suport de la guerrilla no va escassejar. Potser, impulsats per la ingerència constant del franquisme, les requises, la imposició de taxes de producció o per la mateixa absència de drets..., el cas és que una part considerable de masovers i vilatans va ajudar o prestar algun servei a la guerrilla", explica Porcar al seu llibre.

Les primeres referències sobre l'existència de maquis a les comarques de Castelló són de novembre de 1944. Es tenen notícies a les poblacions de Vallibona, Morella, Vistabella, Vilafermosa, Ares del Maestrat, Vilar de Canes, Cirat i el Tormo. En concret, a Morella va entrar un guerriller de la partida d'Antonio Jiménez 'el Tuerto' i amb el temps aquest municipi es va convertir més prompte en un centre d'aniquilació que en un centre de detenció, ja que la Guàrdia Civil va intensificar les seues actuacions arribant més lluny del que permetia la mateixa llei. 

"Els primers moments després del colp d'estat del 36 va haver-hi una etapa de violència descontrolada, amb assalts fins i tot a esglésies que es va aturar quan el govern republicà va controlar la situació a finals d'any" assenyala Porcar qui afegeix: "La violència del franquisme va arribar a àmbits més profunds en les zones rurals perquè tots els veïns es coneixien, no era com a les grans ciutats. Açò va provocar que molts es traïren amb denúncies i revelant informació als generals".

Els símbols del franquisme

Amb tot, una volta explicada la guerra i la dictadura, el que també s'analitza al llibre són les petjades que encara perduren del franquisme. Assenyala Porcar que "vivim una anomalia", perquè "quaranta anys després de Franco, encara són més els elements que alaven la seua figura que els que dignifiquen a les víctimes o a la democràcia". Per a deixar-ho patent, l'historiador ha fet un estudi comparatiu sobre les dues memòries presents a la comarca: la nomenclatura i simbologia democràtica enfront de la franquista que encara habita al paisatge.

En concret, aquests símbols es poden encontrar en espais d'enfrontaments bèl·lics, com les trinxeres, els refugis o els nius de metralladores; en espais traumàtics, com les fosses de guerra; o en les restes d'aquells edificis que durant la Segona República van ser seus d'institucions. Així mateix, també expliquen el nostre passat molts itineraris. Hi ha a Benifassà una ruta que descobreix els campaments on els maquis van conviure i es van amagar de les forces repressives de la Guàrdia Civil. També a la Font de la Portella existeix el Camí de la Pastora, en homenatge a aquesta figura clau per a la història de la província. Inclòs a Vallibona hi ha un carrer dedicat a la seua persona. 

Són molts els espais de memòria avui en dia presents. Al cementeri de Vilafranca es coneix l'existència d'una fosa relacionada en un episodi repressiu. També nombroses cavitats, coves i accidents del terreny van tenir important paper a la guerra perquè van servir de protecció i amagatalls enfront de la persecució o es van convertir en refugis, com la cova del mas de Faio, la cova de la Foeta del mas de Saura, la coveta de la Val a Vilafranca i el forat de la Roca Parda en Castellfort.

D'altra banda, dedica el documentalista tot un capítol a la presència de fosses. "En els últims anys els avanços en investigació i exhumació de fosses relacionades amb la guerra i la repressió han experimentat un important impuls, però en cap cas comparalble amb la política de memòria i exhumacions que va impulsar el règim franquista finalitzat la Guerra Civil", explica l'autor que, segons la documentació estudiada, ubica en els cementeris de Morella, Vilafranca i Forcall fosses construïdes una vegada finalitzada la batalla. "Els cossos que es van recuperar pertanyien majoritàriament a combatents del bàndol vencedor".

Tant de bo, no cal anar tan lluny per encontrar espais de memòria. "Els espais públics, places, els carrers, els centres culturals i esportius són llocs on el govern i l'administració d'un estat imprimeixen la seua visió de la societat, relacionada sempre amb la seua ideologia". I com incideix Porcar, en el cas de l'estat franquista, aquest "va omplir l'espai de símbols de glorificació d'una Espanya, grande y libre." Hi ha a esglésies com les de Cinctorres i Castell de Cabres dues creus dels caiguts presents, on encara es poden llegir part de les seues inscripcions dedicades als caiguts por Dios y por España. En Palanques encara és evident la silueta d'aquesta simbologia i en el Portell de Morella no va ser fins a 2019 que es va retirar. També, agrega l'historiador, "a Vilafranca hi ha un parell d'elements de simbologia franquista que haurien de ser retirats".

I és que, com manifesta Kassim Carceller i Esteban a l'intro d'aquesta publicació, "el relat franquista no té cabuda en una democràcia, perquè és el resultat d'un colp d'estat i atempta contra els drets humans". "Els Ports és una comarca, que com brandava el lema de l'Aplec del 2021, es reivindica contra la indiferència", afegeix.


En definitiva, el llibre es converteix en una font imprescindible pel seu relat cronològic de la història de la comarca dels Ports o pel seu estudi sobre les fosses de la guerra i la repressió al territori.

L'obra serà presentada a Morella i Vallibona el 16 d'abril, i pròximament arribarà a la resta de municipis. A més, tal com esmenta el seu autor, en relació amb aquesta publicació es poden fer a nivell pràctic molts projectes educatius per a donar a conèixer la memòria de la comarca. "Volem dur-lo a llibreries i centres d'estudi, així com fer noves rutes", avança el mateix historiador.

Noticias relacionadas