Un plat transgressor
Arriba l'arròs i implosiona el seu sabor. Conill, romer, pimentó roig, caragols i en lloc de fesols o bajoquetes, sorpresa!, cactus. Isaac Sidro no és cuiner i posterga els focus perquè, com a bon fotògraf, preferix disparar. De sobte em trobe una ametla torrada, no és un error, resulta un curiós punch que contraresta el dolç del pimentó i així comença esta paella inspirada en el paisatge de Torre la Sal, a Cabanes.
Adore els arrossos, per això mateix solc ser-ne exigent; no és senzill elaborar una paella i més amb la polèmica dels ingredients servida. Esta va ben carregada de romer, bé podria ser una barbàrie per a molts, però em transporta a casa, a la muntanya i a les paelles de mon tio, amb caça i caragols, encara que la del romer era la meua iaia. El color: eixe color és sinònim de temps, de paciència i ritmes lents. I ací seguisc, escrivint cada cullerada fins a acabar-me jo sola tota la paella amb l'objectiu d'entendre l'agredolç del que nosaltres anomenem figa palera, tanta que n'hi ha ací a Castelló i la meua iaia mai la va afegir a la seua recepta! La sorpresa prové de mesclar l'ametla amb el romer per a rebotar amb la caramel·lització del pimentó i dissipar-se amb la untuositat del nopal també àcid. Un plat transgressor.
Esta versió de la paella, com altres arrossos especials, freqüenten el menú diari de Chez Conchita Bistrot, a Castelló: dos entrants a triar, en el meu cas ensalada francesa de perdiu escabetxada, magrana i poma verda, i zamburiña; i les postres, amb un pastís de tres formatges per a verdaders amants del formatge,; tot a preu moderat (19€) per a disfrutar de la valentia i la qualitat.