CASTELLÓ. El cicle Éxodo arriba al Paranimf de la Universitat Jaume I amb l'objectiu de presentar dues històries de denúncia social associades a les migracions els dies 23 i 24 de març sota la direcció artística, i escenografia, de Mario Vega. Moria i Me llamo Suleimán acosten al públic l'odissea de persones amb noms i cognoms, allunyant-se de les fredes xifres globals que "condueixen a la cosificació", la creació de l’alteritat, i les persones col·locades en el no-lloc.
El supervisor de continguts de totes dues peces de Unahoramenos Producciones és Nicolás Castellano, que demana "humanitzar un moviment natural humà que massa vegades es redueix a xifres o a arguments de traç gruixut". En la mateixa línia, la intèrpret Marta Viera reconeix la violència que continua a Europa després d'un viatge migratori que no sempre arriba al seu destí: "La violència està en tot, des de com els miren moltes persones fins a com els tracta l'administració, com a números, com borregos, com a coses que han de col·locar en llocs i que molesten".
La col·laboradora del Màster en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament de l'UJI, Esperanza Jorge, explica que és justament aquesta absència del marc administratiu el que "justifica" la violència informal. Per això, Marta Viera coincideix a qualificar-la com una violència multilateral, "administrativa, social, econòmica i, a vegades, física també".
Me llamo Suleimán inclou, a més, una cara infantil de l'horror migratori. L'obra aborda el viatge d'un xiquet i la seua emigració clandestina entre Àfrica i Espanya. La intèrpret de totes dues produccions, Marta Viera, conta que "venen amb una esperança i amb una motivació que els fa jugar-se la vida per a lluitar per un futur més digne i, generalment, el que troben són unes condicions penoses, un tracte inhumà".
Viera sosté que la situació és violenta, "sobretot quan són joves i xiquets que estan lluny dels seus pares i de les seues famílies i que ni tan sols parlen l'idioma del país al qual arriben". L'obra de teatre, que es representarà el divendres 24 a les 19.30 hores a l'auditori de la universitat, està basada en la novel·la homònima d'Antonio Lozano, però se significa a si mateixa a través d'una posada en escena per a la qual cinc artistes van dibuixar més de trenta mil imatges durant tres mesos.
Mentrestant, Moria conta la història de dues refugiades i les seues famílies a les quals no els queda més remei que fugir de llocs en guerra, a través d'una experiència immersiva en la qual el públic se submergeix en la història de manera directa. Es tracta d'una combinació de la interpretació amb continguts audiovisuals filmats en 360º, entrevistes reals emeses en un anell gegant que narrarà la història des de dins d'una gran hayma d'un campament de refugiats. Interpretada per Andrea Zoghbi i Marta Viera, arriba al Paranimf el pròxim dijous 23 en dos passes, un a les 19 hores i un altre a les 20.30 hores.
