CASTELLÓ. L'Ajuntament de l'Alcora ha celebrat un acte públic per a presentar el projecte de recuperació de l'edifici fundacional de la Reial Fàbrica del Comte d'Aranda (1726-1727), una de les actuacions més rellevants, valorada en 4,4 milions d'euros, dins de la rehabilitació i posada en valor del conjunt de l'emblemàtica manufactura.
En l'esdeveniment, que ha tingut lloc a la Nau dels Forns, han intervingut l'alcalde, Samuel Falomir, el director del Museu de Ceràmica, Eladi Grangel i l'arquitecta municipal, Anna del Campo.
Cal destacar que, recentment, s'ha presentat l'avantprojecte a la convocatòria d'ajudes per a actuacions de conservació o enriquiment del Patrimoni Històric Espanyol, amb càrrec al ‘Programa 2% Cultural’ del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Tal com es plasma en el Pla Director, la zona fundacional està destinada a ser un espai expositiu i d'interpretació de la Reial Fàbrica i de la indústria ceràmica. I a través d'aquest projecte es pretén recuperar l'espai original de la nau fundacional i el seu pati, mitjançant una intervenció de rehabilitació integral, que abastarà: eliminació d'elements impropis que impedeixen la lectura de la configuració inicial de l'immoble primitiu; recuperació dels elements originals; delimitació real i física de l'immoble que forma part de la nau fundacional; restabliment de la connexió original amb l'edifici d'habitatges: consolidació dels elements estructurals; recuperació de les façanes originals, retornant la seua imatge original; i intervenció en les patologies detectades en els elements constructius.
A més, es planteja traure a la llum el soterrani que existeix sota la nau fundacional (pati est), actualment emplenat i segellat. També es durà a terme una excavació arqueològica per a obtindre els elements, paviments i restes de murs originaris que han quedat enterrats després de l'evolució de l'edifici, i es dotarà als espais recuperats de condicions d'accessibilitat.
La Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana, fundada en 1727 per l'IX Conde d'Aranda a l'Alcora, constitueix un dels episodis de major rellevància de la història de la ceràmica espanyola.
Al llarg els seus més de 200 anys d'activitat, la ceràmica elaborada en ella va evolucionar al mateix temps que els gustos de la seua clientela, generant un ampli repertori formal i ornamental; a més, constantment es van incorporar innovacions tecnològiques que milloraven el procés productiu i la qualitat de l'obra acabada, i es van ampliar o van remodelar els espais fabrils per a adaptar-los a les canviants necessitats de la producció fins a aconseguir, a principis del segle XIX, una superfície de més de 11.000 m², dels quals aproximadament 9.000 m² van passar a propietat municipal en 2017.
Es tracta, doncs, d'un gran conjunt patrimonial, la importància del qual sobrepassa l'escala local. Està declarat Bé d'Interés Cultural des de maig de 2019, i compta amb un Pla Director que estudia de manera exhaustiva tot el concernent a la seua evolució històrica, conservació i propostes d'actuació futures.
L'immoble està format per diferents construccions i espais oberts que s'alternen fins a configurar un conjunt industrial molt singular. Actualment, un espai del mateix ja es troba rehabilitat i obert al públic, concretament, la nau dels forns moruns de finals del segle XVIII, amb el seu edifici annex, i nau industrial Azulejos BIC, en ús entre les dècades de 1950 i 1980.
