CASTELLÓ. La Universitat Jaume I ha celebrat l’acte d’obertura del curs acadèmic 2024-2025, un acte que ha estat presidit per la rectora de l’UJI, Eva Alcón, acompanyada per la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; el conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira; el rector honorari de l’UJI, Francesc Michavila, i la secretària general de l’UJI, Cristina Pauner.
En la seua intervenció, Eva Alcón ha manifestat el compromís de l’UJI de ser una universitat innovadora per a liderar la resposta als reptes de la societat. Per a aconseguir aquest objectiu, ha demanat al Govern d’Espanya i la Generalitat voluntat política de garantir el finançament del sistema universitari públic. «Teniu al vostre abast assentar las bases d’un finançament que dote l’educació universitària com a mínim de l’1% del PIB i fer-ho amb corresponsabilitat. Necessitem amb urgència dotar les universitats de suficiència financera».
Així mateix, la rectora de l’UJI ha fet un repàs dels principals punts del pla d’acció de govern en què es posarà el focus aquest curs: l’enfortiment de l’oferta formativa amb l’actualització dels estudis i l’impuls de la formació dual i la formació permanent; situar l’UJI com a referent en l’emprenedoria i fomentar una recerca que genere impacte social. Pel que fa a la investigació, ha destacat el rècord de finançament en R+D+i aconseguit en 2023 i el bon posicionament d’enguany en el rànquing de Shanghai, a pesar de la diferència important en els recursos de què disposa, fet que evidencia l’eficiència de l’UJI.
No obstant, la rectora ha assenyalat la importància que «la universitat no siga sols un centre d’expedició de títols, sinó una institució que fomente la creativitat, el pensament crític i el compromís cívic. Ens comprometem a ser una universitat socialment responsable, per a afavorir la igualtat d’oportunitats, i una universitat conscient de les nostres responsabilitats públiques per a contribuir al bé comú».
La ministra Diana Morant ha afirmat que «les universitats públiques són l’instrument que té la societat per a combatre les desigualtats» i que aquest serà «un curs clau per a la seua modernització». Així, ha explicat que està previst firmar amb les comunitats autònomes els convenis per a activar el programa d’incorporació de talent docent i investigador, un programa per a rejovenir i estabilitzar les plantilles universitàries. Pel que a fa a l’UJI, aquest programa es traduirà en 36 places per a professorat ajudant doctor que s’incorporaran aquest curs.
Per la seua part, el conseller José Antonio Rovira ha reiterat el compromís de la Generalitat amb la universitat pública de Castelló i la resta d’universitats públiques valencianes de proporcionar el suport necessari perquè continuen avançant en la seua missió. «Entenem que una universitat de qualitat requereix dels recursos necessaris per a continuar sent un referent en investigació, docència i innovació. Per això, s’està impulsant un acord de finançament pluriennal que permetrà a les universitats planificar de manera estratègica i a llarg termini un finançament estable per a situar-se en condicions d’igualtat front a altres universitats», ha afirmat.
Rosalía Torrent Esclapés, catedràtica d’Estètica i Teoria de les Arts del Departament d’Història, Geografia i Art, ha estat l’encarregada d’impartir la lliçó inaugural d’aquest curs acadèmic 2024-2025 que ha portat per títol «Art, poder polític i compromís social», en la qual ha reflexionat sobre la transcendència política que té l'art i la importància que aquesta activitat es realitze lliure de tot control polític. «Aquesta és una qüestió vital per a l’art i també per a mantenir la bona salut de les societats democràtiques», ha apuntat.
Així, Torrent ha explicat que l’art ha variat al llarg de la història les seues relacions amb el poder polític, amb amplis períodes en què va exercir una funció apologètica i de propaganda institucional del poder establit però també amb un potencial subversiu i de crítica social des de l’inici del segle XX. En aquesta línia, la catedràtica ha mostrat alguns exemples de com l’activitat artística ha esdevingut un exercici de llibertat, una llibertat que és compatible amb el compromís social i que serveix per a reivindicar una societat més justa.
Com a exemples, ha presentat les obres que ha vist personalment i que li han causat més impacte en aquest sentit: Quadrat negre sobre fons blanc, de Kazimir Malèvitx, una declaració política d’intencions de l’artista que defensava un art que ja no estiguera al servei de la religió ni de l’Estat; el Pavelló d’Espanya a la Biennal de Venècia de 2003, de l’artista Santiago Sierra, que cercava fer una crítica de la política d’estrangeria de l’Estat Espanyol; les obres sobre la mar Mediterrània de l’artista valenciana Isabel Oliver que reflexionen sobre les migracions; les fotografies de la francesa Claude Cahun, que va ser en la seua vida i obra una pionera en la deconstrucció del sistema binari masculí/femení; i l’obra El dolor en un mocador, de Regina José Galindo, sobre la violència en raó de gènere.
Finalment, Rosalía Torrent ha assenyalat que «encara que l’art siga una acció política ha de romandre a resguard de qualsevol intent de control i censura per part del poder polític. L’art és una eina poderosa, pot emocionar, indignar i, sobretot, obrir nous horitzons, per això el poder polític aspira a controlar-ho». En aquest sentit, ha conclòs que «el poder polític ha de secundar i fomentar la creativitat artística perquè és un valor en si mateixa, no perquè genere productes coincidents amb la seua ideologia i aquesta hauria de ser una de les màximes que guiaren una autèntica política cultural».