Universitat Jaume ICASTELLÓ. La Universitat Jaume I de Castelló invertirà prop de 130.000 euros en tres projectes d’investigació per a afavorir la transferència dels seus resultats a la societat. Aquesta acció, 'UJI.>LAB Impuls', emmarcada en el Pla d’Investigació de l’UJI, persegueix impulsar aquells projectes que es troben en un estadi proper a la implantació per a acompanyar-los en el seu procés de desenvolupament i en la detecció d’oportunitats de col·laboració amb els sectors econòmics. La convocatòria de 2023 contempla el suport a tres iniciatives en els àmbits educatiu, industrial i farmacològic.
L’objectiu del projecte RE-Coach 'Programa d’aprenentatge interactiu: eliminant l’error d’inversió en la resolució de problemes verbals algebraics', dirigit per la investigadora Noelia Ventura Campos del Departament d’Educació i Didàctiques Específiques, està adreçat a l’àmbit educatiu, en concret a l’etapa d’educació secundària, i pretén resoldre un problema d’aprenentatge, l’anomenada 'errada d’inversió', a través d’un videojoc.
L’error d’inversió es dona quan no es trasllada correctament l’enunciat d’un problema verbal de comparació additiva i multiplicativa a una equació matemàtica. Per exemple, si es demana la representació algebraica d’aquest enunciat, "hi ha 6 vegades més estudiants (E) que professors (P) en aquesta universitat", l’equivocació estaria en considerar que el professorat seria igual a 6 vegades l’estudiantat (6 · E = P), quan és al contrari. Això implica invertir l'ordre de les lletres/variables davant de la resposta correcta 6 · P = E, i per això el nom d'error d'inversió.
El videojoc presenta diversos avantatges, com ara que està dissenyat específicament per a resoldre aquesta errada en el context educatiu; aplica elements de ludificació, com la superació de nivells; i combina la investigació sobre l’aprenentatge amb la neurociència per a proporcionar una base científica sobre l’efectivitat del videojoc. Inclou la realització de proves neuronals amb ressonància magnètica per a l’avaluació del seu impacte i validesa, i amb la finalitat d’estudiar la competència adquirida en l’eliminació d’aquest fenomen.
El projecte 'Escalfador d’aire per microones', dirigit per l’investigador Vicente Sanz Solana del Departament d’Enginyeria Química i de l’Institut de Tecnologia Ceràmica Agustín Escardino, té com a propòsit la construcció d’un mòdul industrial d’escalfament d’aire per microones basat en la conversió d’energia electromagnètica a tèrmica (mitjançant un susceptor) i la transferència d’aquesta energia a l’aire.
La tecnologia, demostrada a escala de laboratori i amb patent sol·licitada, presenta tres avantatges respecte als sistemes que hi ha actualment: ha aconseguit una eficiència global superior al 60 %; la temperatura d’eixida de l’aire és major a 700 ºC; i no usa la combustió de gas natural. Ha sigut desenvolupada en l’Institut de Tecnologia Ceràmica pels professors Sanz i Vilches i ha comptat amb l’assessorament en aspectes electromagnètics del Grup d'Electromagnetisme Aplicat (GEA) de la Universitat Politècnica de València.
Els sistemes d’escalfament d’aire s’usen en nombrosos processos industrials, com el ceràmic, on es fa de forma intensiva. La nova tecnologia s’orienta especialment cap a aquest sector, que consumeix el 12% del gas natural a Espanya, el que comporta l’emissió anual de 8,4 milions de tones de CO2 a l’atmosfera. La seua aplicació permetria mantenir la competitivitat de les empreses davant la necessitat de reduir les emissions i les alliberaria també de la fluctuació del preu de l’energia, que actualment suposa el 25% dels seus costos.
El projecte 'Avaluació d’inhibidors de proteasoma com a candidats a fàrmacs', dirigit per l’investigador Florenci González Adelantado del Departament de Química Inorgànica i Orgànica, està emmarcat en una sol·licitud de patent europea en fase de redacció relacionada amb els inhibidors de proteasoma, diana terapèutica del càncer, i es va iniciar durant el treball d’investigació per a la tesi de la doctoranda Lledó Bou Iserte, amb la preparació de sis compostos que han demostrat ser molt actius en assajos de fluorescència sobre la diana.
La finalitat ara és estudiar els seus paràmetres farmacocinètics, adme (adsorció, metabolisme i extrusió) i toxicitat per a comprovar si aquests compostos químics podrien convertir-se en potencials fàrmacs contra alguns tipus de càncer, com el mieloma múltiple, i si són interessants per a la seua utilització en quimioteràpia, ja que presenten una elevada activitat contra la immunoproteasoma. El projecte compta amb la col·laboració de l’institut alemany Max Planck.
