CASTELLÓ. Més de 30 persones representants dels diferents grups de treball integrats en el Programa d'Extensió Universitària han participat en la XIX Jornada de Patrimoni que organitza anualment el PEU i que té com a objectiu posar en contacte les diferents iniciatives que treballen al territori i servir de punt de debat i intercanvi d'experiències.
La trobada es va iniciar amb la presentació de l'acte a càrrec de la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat de l'UJI, Carmen Lázaro, acompanyada pel tècnic del Programa d'Extensió Universitària, Ángel Portolés. La vicerectora va incidir en «el creixement constant de la xarxa del PEU que s'ha anat ampliant, fins i tot en zones fora del territori», en referència a la participació en aquesta jornada de les responsables de l'estudi sobre el llegat de les pastores als municipis integrats dins de la Mancomunitat de l'Embassament de l'Atazar, a Madrid. Durant la seua intervenció, Lázaro va posar de manifest la relació que tenen les persones amb l'àmbit rural i va assegurar que «tots tenim un poble i el que no el té el busca, ja que busquem l'arrelament tel·lúric amb el que ens vincula a la terra».
La jornada es va celebrar a la Facultat de Ciències Humanes i Socials i va estar dissenyada en tres blocs. El primer va tenir com a protagonistes María Julián Prados i Sagrario Alonso de la Mancomunitat de l'Embassament de l'Atazar, i Juana Ramírez Ramírez, pastora del municipi de Cinco Villas, que han presentat el projecte «El llegat de les pastores: patrimonis invisibles en primera persona, en la Serra Nord de Madrid».
En una intervenció molt emotiva, en primer lloc es va introduir el context territorial i les característiques de la iniciativa, centrada en els testimonis orals de 20 dones nascudes entre els anys 1933 i 1948, que van realitzar l'ofici de pastores en el denominat Valle Bajo de Lozoya, «on hi va haver més dones pastores que homes», va comentar María Julián. L'educadora va assenyalar que «aquestes dones s'iniciaven en l'ofici entre els 7 i els 12 anys les que es dedicaven al ramat d'ovelles, mentre que si cuidaven cabres començaven als 13 anys».
En el mateix bloc, Juana Ramírez va explicar en primera persona la seua experiència com a pastora en la primera meitat del segle XX i va agrair l'interès per portar a terme aquest estudi que ha servit per a reconèixer el treball d'un grup de dones que havia passat desapercebut. «Ara és quan la meua vida, el que he fet en ella, té valor, abans no en va tenir», va afegir emocionada, referint-se a la invisibilitat que havia tingut la tasca de totes aquestes dones durant dècades.
A més, va comentar que ella era l'encarregada de la seua família de cuidar les ovelles «i fins i tot de quedar-se amb elles a dormir a la muntanya en una època en que no hi havia res, ni aigua a les cases ni llum», alhora que reconeixia que «al principi ho vaig passar malament perquè tenia por, però portava un gos que també avisava si passava alguna cosa».
La segona part de la jornada va estar protagonitzada per la presentació del projecte «Terra, paraula i veu», que va nàixer amb la pretensió d'estendre una comunitat patrimonial poètica arreu del territori, a partir de la creació del «Cor de dones cantant a la Terra». La iniciativa està formada per un grup de vora 20 dones de localitats de les dos vores del riu Sénia i naix per «la necessitat de les dones de compartir el cant, el riure, l’amor, de connectar amb la nostra essència, amb l’apoderament femení, per agrair a la mare Terra per tot el què ens regala cada dia.
En definitiva, l’hem creat com una manera de celebrar l’alegria de viure», explicaven. El «Cor de dones cantant a la Terra», dirigides per Raquel Pérez i acompanyades pel poeta Manel Mas i els músics Sebastián i Óscar Parra van interpretar diverses peces musicals i van recitar diversos poemes, majoritàriament amb temàtica femenina, en la seua intervenció.
La darrera part de la trobada anual va ser a càrrec d'Ángela López, d'Arae Patrimonio y Restauración, que va dinamitzar la sessió amb la realització del taller titulat «El perfecte engranatge de les comunitats patrimonials». En aquest taller, els diferents grups patrimonials van plasmar les accions que realitzen en el seu territori mitjançant tota una sèrie d'engranatges que relacionen les línies de treball, les temàtiques i els valors afegits presents en cadascun dels projectes participants. La segona part d’aquest taller va consistir en la posada en comú de les composicions realitzades per tal de cercar espais de col·laboració entre els projectes de la xarxa PEU UJI. La Jornada de Patrimoni PEU també ha servit per a presentar de forma presencial el número 15 de la revista Memòria Viva publicat en 2023.
