Ha arribat desembre i, com és habitual, ens preparem per a celebrar el Nadal de la forma que mereix. Dates assenyalades que els Lluïsos, com no podia ser d'una altra forma, rebem d'una forma especial tant muntant el pessebre a la nostra Casa com organitzant una vegada més, i en van quaranta-sis, una nova edició del concurs de betlems.
Però el Nadal també ens indica que ens acostem a la fi de l'any en curs i, en aquesta ocasió, també finalitza aquest 150 aniversari que celebrem des del mes de gener. Han sigut mesos intensos que van començar amb la commemoració dels 50 anys de Matxà i que han continuat amb actes molt especials com la inoblidable celebració de la nostra festa el tercer diumenge de setembre. I és que 150 anys de Lluïsos no són poca cosa.
Personalment, vaig aparèixer per la Casa a finals dels 90, però va ser cap a l'any 2000 quan em vaig capficar als Lluïsos d'una forma més intensa, participant en campaments, acampades, Matxà i altres activitats i celebracions que es portaven a terme. I així, a poc a poc, em vaig anar impregnant d'aquest sentiment lluïser que em va portar a fer un pas al front i formar part de la Junta directiva l'any 2004 de la mà de la llavors presidenta Míriam Seriols. A partir d'ací, va ser quan vaig conèixer de veritat tota la feina que es porta a terme a la Congregació, la que es veu i la que no es veu, i vaig sentir que era part dels Lluïsos.
Uns anys després vaig tindre l'honor de ser president d’una institució amb tanta història i vaig seguir aportant el meu granet de sorra aquests anys i uns quants més en la junta. Hores de feina, mals de cap i discussions, però també de diversió, d'alegria i de moments de felicitat plena. I és que per més que puguem sentir que donem als Lluïsos, no es podrà comparar mai amb el que ens han donat i ens donen a nosaltres. Sense cap dubte, sóc qui sóc gràcies als Lluïsos i la seua gent, que han sumat i encara sumen molt a la meua vida.
Però ara complim 150 anys i les persones passem però els Lluïsos segueixen ahí, treballant pel jovent del nostre poble i formant-lo en els valors humans i cristians, tot i que, de vegades, amb menys ajuda de la que haurien de tindre. Els i les joves que ara ocupen els càrrecs rellevants de la Congregació continuen donant el màxim com hem fet tots i com faran els que vinguen; i gràcies a ells els Lluïsos seguiran estant ben presents a la societat de Vila-real.
I és ací on hem d'incidir, en deixar treballar a totes aquelles persones que s'esforcen i treballen pels Lluïsos, que s'adapten i que fan evolucionar a la Congregació per tal de poder superar obstacles i, en definitiva, per tal de poder existir. Per això, tots els que hem format part hem de saber valorar la seua important tasca com és degut, donar-los suport i ajudar-los quan ho demanen.
Els Lluïsos han sigut, són i seran. Per molts anys!
L'autor va presidir els Lluïsos