Princicàssim, els apartaments de Benicàssim inspirats en Le Corbusier - Carlos Pastor

CASTELLÓ. Charles Edouard Jeanneret serà probablement l’arquitecte més influent de l’arquitectura contemporània. Conegut popularment com Le Corbusier, es va imaginar ciutats modernes amb llum del sol, aire fresc, zones verdes i cases habitables per a famílies, contraposades a les ciutats medievals on vivia la classe treballadora.

En el projecte Pla Voisin de París (1925) va imaginar enderrocar el centre històric de la ciutat per a construir una sèrie de gratacels amb planta creuada per a acollir tres milions d’habitants. El fabricant de cotxes Gabriel Voisin va finançar el disseny d'aquell projecte utòpic finalment no realitzat, en què era necessari desplaçar-se en automòbil per les àrees segmentades per a viure, treballar i divertir-se.

Va ser un esquema que després va refinar en el Pla Obús per a  l'Alger que encara era colònia francesa, el 1931. En este cas, fins i tot la mateixa infraestructura viària —en forma de viaducte— era la que acollia els residencials, generant un enorme edifici-mur. Això sí, els francesos adinerats viurien en uns edificis convencionals, mentres que es reservaven els baixos del viaducte per a les classes treballadores.

Estes grans operacions urbanístiques amb blocs d’apartaments van encaixar perfectament en l’imaginari de reconstrucció posterior a la Segona Guerra Mundial. De la utopia a la pràctica, les idees revolucionàries de Le Corbusier van trobar el seu moment una dècada després de plantejar-les.

Va ser el cas en la Costa dels Tarongers, a Benicàssim, dels apartaments Princicàssim dels arquitectes Luis Giménez de la Iglesia i Jose Luis Rokiski Urribarri. El projectista ja havia experimentat amb esta tipologia a les promocions Iberia i La Rampa, però en este cas rendibilitza per complet el format de les Unité d’Habitation: 864 cases col·locades en un engranatge perfecte conformat per tres blocs, on tots els habitatges tenen accés des de l’exterior per un corredor horitzontal. El seu programa funcional es reduïx al mínim (sala d’estar, un o dos dormitoris, cuina i bany) per a solucionar l’estància vocacional “especialment de classe mitjana, sobretot de Madrid”, apunta la guia col·lectiva L'Arquitectura del Sol.

Le Corbusier proposava concentrar l’edificació en moltes altures per alliberar superfície en forma de zona verda i així passa amb Princicàssim. “L’extensió d'estos espais complementaris de sol i platja és generosa, fet que diferencia este conjunt de la majoria d’edificis turístics de la costa de Benicàssim”, apunten en L’Arquitectura del Sol. Això sí, els experts apunten que “una actuació així només resulta possible en un entorn poc edificat, com era el cas”.

Els tres blocs tenen una estructura metàl·lica en la façana que conforma una graella, exactament igual que les Unités d’Habitation dissenyades per Le Corbusier per a ser replicades arreu el món. Distribuïdes les casi 600 cases en 18 altures, els tres blocs constituïxen un aspecte de barrera que contrasta amb els reflexos lleugers del metall de l’estructura, les finestres i les baranes dels balcons; contrastades pel verd de les seues parets. Un color, això sí, menys arriscat que la paleta multicolor que Le Corbusier va proposar per a Unités d’Habitation com les de Berlín o Marsella.