VALÈNCIA. Misteri, atracció, goticisme, fascinació per l'art i la literatura, dominació i alliberament de les dones, psiquiatria experimental al París huit-centista, la Xàtiva de l'actualitat, la figura del desconegut doctor Lluís Simarro… Tot això i encara més ha cabut en la breu novel·la de l'escriptora Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985), Premi Lletraferit 2022, que creua la història de Simarro i l'estudi de l'histerisme en les dones a finals del segle XIX amb les de Mireia i Neus, dos jóvens de Xàtiva que coneixen un misteriós personatge que obrirà les fondàries de la seua ment entorn de l'alteritat humana.
Escrita amb ritme addictiu i precisió d’orfebre, esta història sobre els enganys de les aparences i la dominació és un vertiginós descens als abismes del poder, a la cara més oculta de l’ànima humana. D'ella ha dit Rafa Lahuerta, autor de Noruega, també Premi Lletraferit de Novel·la, que "és una novel·la fascinant on tot encaixa amb precisió i intel·ligència, ja que Mascarell domina a la perfecció els fonaments sagrats de la literatura: memòria, evocació, ritme i misteri". La periodista i escriptora Olga Merino, experta en els estudis sobre l'histerisme, apunta que "des de darrere de l’espill del temps, les boges de Jean-Martin Charcot i l’Hospital de la Salpêtrière aplaudixen a Mireia".
No en va, Purificació Mascarell és professora de Literatura a la Universitat de València i investiga al voltant del cànon, la recepció literària i els estudis feministes. Així, després d'haver publicat el llibre de relats Cartilla de redención (Altamarea, 2021), ara du a les llibreries una novel·la que s'endinsa en la genealogia de la llibertat femenina, des de Lilith, la primera esposa d'Adam, a través de la relació entre dos dones i un home. Com apunta l'autora: "Les dones estem acostumades que la societat patriarcal ens ensenye que les altres dones són les nostres enemigues perquè als hòmens els interessa que ens vejam com a oponents". Mireia, a través de la seua inquietant i misteriosa història, revela molts altres punts de vista.
En La por de la bèstia Anna Moner s’endinsa en la fosca ment d’un psicòpata
