CASTELLÓ. Quan fa més de 4.000 anys, els habitants de l'altiplà del Titicaca, conegut com l'altiplà andí, a la zona entre Bolívia i Perú, van començar a cultivar un tubèrcul, que coneixem en l'actualitat com a creïlla, no imaginaven la importància que tindria en l'alimentació de la humanitat, desenes de segles després. I tampoc, per suposat, que seria un dels snacks més demandants i mes consumits a les taules en les reunions d'amics i familiars.
Com segur que tampoc van sospitar Gerardo Vidal i Selmi Bort, que el seu "atreviment" de provar d'elaborar unes papes fregides a casa suposaria l'inici d'una aventura empresarial que ja té vora 40 anys i que manté l'esperit dels seus inicis.
Gerardo i Selmi van unir les inicials del seu nom i van obrir una xicoteta empresa amb el nom de Geysel per a elaborar de forma artesanal un producte que cada vegada tenia més demanda entre els veïns i els bars del seu poble, Sant Mateu. Això va ser l'any 1986. Una xicoteta cadena de producció era suficient per donar resposta a la demanda. La manera d'elaborar les papes, la tradicional: oli, creïlles i sal. Sense cap additiu, ni conservants ni colorants.
En aquella època, Ignacio Vidal, actual gerent de l'empresa, era un xiquet. Ara, és el responsable de la firma des de fa uns 10 anys. "L'empresa ha crescut des dels inicis, però seguim sent una empresa familiar, on treballem 4 persones i sobretot, mantenim la filosofia inicial, que és la d'elaborar papes artesanals i de qualitat", assenyala.
Per a mantenir els estàndards, Vidal explica que les seues papes s'elaboren amb producte cultivat a Espanya, "perquè pensem que és bó apostar per la proximitat". En total, més de 300 tones de creïlles a l'any, de la classe agria, són les que fa servir l'empresa de Sant Mateu per a cobrir les necessitats dels clients. "Nosaltres treballem a demanda", comenta Ignacio, que diu que venen directament a majoristes "i no fem distribució directa, ells són els que s'encarreguen de repartir als bars i comerços el nostre producte".
Papes Geysel arriba sobretot a les comarques del nord de Castelló i també a les de Tarragona i Aragó a través de bars, comerços i també alguns supermercats, com els Charter de Consum. "La idea nostra no és créixer molt més, sinó mantindre els clients que tenim des de fa molts anys i amb els que tenim confiança, i així apostar per la qualitat". No obstant això, Vidal reconeix que, poc a poc, una part del mercat, "les tendes tradicionals, van desapareixent i això es nota".
Per a combatre el canvi de mentalitat de la societat, l'empresa de Sant Mateu ha obert una tenda online a la seua web, que ha renovat enguany, per a donar l'oportunitat als particulars de poder demanar "les millors papes fregides del món", com diu la plataforma, i tenir-les en poc de temps a casa.
Així, s'ha obert un mercat a Barcelona, València i Aragó que abans no existia i s'ha ampliat la zona geogràfica d'influència. "Fa només tres mesos que tenim oberta la tenda online, però cada vegada tenim més clients des de la web", assegura Ignacio, que veu que l'empresa que van obrir els seus pares i que des de menut coneix a la perfecció, es manté, una cosa que en aquests moments d'incertesa "ja és prou". La crisis energètica i l'increment de les matèries primeres han suposat un cop per a molts sectors "i encara que per al de l'alimentació no és tant greu, encara hem hagut de reduir marges".
Ignacio ha treballat sempre a l'empresa familiar dels seus pares i vol mantindre la mateixa filosofia que quan va obrir. L'empresa familiar compta ara amb quatre treballadors i no ha deixat tampoc de participar en diferents fires, com la de la carxofa a Benicarló o la de la tomata de penjar a Alcalà de Xivert, al mateix temps que és un dels productes integrat a la marca Ruta de Sabor de la Diputació de Castelló, on promociona les papes originals llises i les ondulades, que també elaboren. Una demostració de la seua fama a la comarca és que "molts turistes francesos, alemanys i d'altres zones d'Espanya venen a comprar a la fàbrica a l'hora de tornar a sa casa", comenta el responsable de l'empresa, que considera necessari apostar per l'interior per a crear treball.